Poder empresarial
El pes del PSC a Madrid
El nomenament d’Ángel Simón com a president no executiu (en teoria) d’Indra afegeix un quart català a la cúpula de les grans empreses cotitzades i participades per l’Estat. Simón s’afegeix a Marc Murtra, president de Telefónica des del gener del 2025 i expresident d’Indra; Maurici Lucena, president de la gestoria aeroportuària Aena des del juliol del 2018, i Antoni Llardén, president d’Enagás des del 2007. Fins i tot sense participació estatal, hi ha un cinquè nom amb història. L’octubre del 2004 un altre català, Antoni Brufau, va ser nomenat president de Repsol, càrrec que encara exerceix. El Govern Zapatero havia sigut investit l’abril d’aquell any, quan l’Estat mantenia l’acció d’or –eliminada el 2006– que li permetia decidir nomenaments clau en la cúpula de l’empresa. Aquesta presència en les empreses semipúbliques i estratègiques contrasta amb l’únic ministeri ocupat per un socialista català: Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona, a Indústria i Turisme. Abans d’assumir el ministeri, Hereu va ser president d’una altra empresa pública: Hispasat.
Des dels anys 80, el PSC no havia tingut tant poder a Madrid sota els governs de Felipe González. En aquella època hi va haver ministres com Narcís Serra (després vicepresident), Ernest Lluch i Joan Majó; Josep Oliu (actualment president de Banc Sabadell) va ser un dels pesos pesants de l’extint Institut Nacional d’Indústria (INI) de 1983 a 1986 com a director d’estratègia i de planificació. Jordi Mercader va presidir l’INI del 1988 al 1990 i Joaquim Coello va desenvolupar la construcció naval espanyola des de Bazán. En un altre àmbit, Romà Cuyàs, un dels impulsors dels Jocs Olímpics de Barcelona, va ser president del Comitè Olímpic Espanyol. En anys successius s’afegiria a la llista de catalans amb poder a Madrid en l’àmbit empresarial Antoni Zabalza, cap de Gabinet de la Moncloa i exsecretari d’Estat, que va ser president de la química Ercros des de 1996 fins a finals de març d’aquest any una vegada el grup portuguès Bondalti va guanyar l’opa, i Josep Borrell, que va començar la seva llarga i prolífica carrera com a ministre d’Obres Públiques.
Notícies relacionadesEl pes de Catalunya en el poder de l’Estat ha tingut diverses estratègies depenent de qui manés a Barcelona i Madrid. Com a recordatori, els últims caps de Govern espanyols d’origen català van ser Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras en la primera república. Abans, el general Joan Prim. En els temps del procés, paradoxalment, un català anomenat Albert Rivera va arribar a aspirar a trencar el pes de la història amb Ciutadans. Ja sabem com va acabar. Els partits independentistes catalans, mentrestant, han aprofitat els seus acords parlamentaris amb el PSOE per col·locar persones afins en els consells de les empreses estatals.
Hi ha moltes formes d’exercir el poder. El Consell de Ministres, cada cop més devaluat (¿qui sap dir de memòria deu ministres?), n’és una; una altra, el poder empresarial. Salvador Illa, amb el vistiplau de Pedro Sánchez, ha apostat per aquesta última.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
