Víctor Medem: "L’Auditori ha d’obrir les portes al talent jove tot l’any"

Espero que es comenci a reconèixer més tot el que aporta aquest centre a la vida musical. Hem de sentir-nos-en orgullosos. Si s’han impulsat la música de cambra i els quartets és en part per la gran tasca portada a terme pel Quartet Casals, resident en aquesta casa. Tenir quartets repercuteix a tenir millors músics. L’Auditori és un hub. Sense ell, moltes coses que han contribuït a elevar el llistó i la qualitat musical no haurien passat. A les seves sales hi ha gairebé mil coses a l’any, entre activitats pròpies, que són 550, i lloguers d’espai, 380. I 300 activitats pròpies són del Servei Educatiu, que és pioner i està reconegut mundialment. L’Auditori és un referent total, potser l’únic lloc on molts nens tindran relació directa amb la música. Tot això ha de repercutir més en la imatge de L’Auditori i farem alguna cosa en aquest sentit.

¿Com pot anar a més?

Cultivant la proximitat, en tots els sentits. Per exemple, amb el públic. Aquí ve gent abonada a la clàssica, altres que només venen una vegada a l’any, altres que acompanyen algú... Però tenim 7.000 persones que venen de manera recurrent i vull fer-los-en més partícips. Hi ha gent que ve tota la vida a concerts i que mai ha anat al Museu de la Música. ¡No pot ser! Cal oferir incentius perquè hi vagin i perquè tot el que hi ha aquí adquireixi identitat pròpia.

¿Identitat que abraçarà més els músics de l’Esmuc, que són al mateix edifici?

Per descomptat. Recordo que una vegada vaig venir a un concert de graduació i, abans que toqués un pianista de clàssica que m’interessava escoltar, va sortir Rosalía. La vaig escoltar cantar uns pals de flamenc, però és que només sortir per la porta ja veies que era especial, tenia alguna cosa. Hem d’intentar que la gent que valgui la pena pugui comptar amb nosaltres. Hem de posar L’Auditori al servei del talent jove.

¿Potenciarà el festival Emergents de músics joves?

M’agradaria que Emergents no es limités a determinades dates. Si no, sembla que ho facis perquè toca fer-ho. L’Auditori ha de tenir les portes obertes al talent jove tot l’any.

I, quant a públic, ¿com espera augmentar-lo?

Atenent al món que ens envolta i la seva diversitat. Un 25% dels habitants empadronats a Barcelona són estrangers. Hem d’estar actius en aquest sentit i, si hi ha grups argentins o colombians interessants que estan fent gira, cal intentar portar-los aquí. I també hauríem d’acostar-nos més al públic estudiantil, perquè tenim diverses universitats no gaire lluny. Intentarem obrir un diàleg amb elles per establir més ponts quant a continguts i activitats.

¿Altres canvis?

Vull potenciar una interacció més elevada entre la música i altres disciplines. Interactuar amb el món del teatre per fer determinats projectes i amb els museus, que podrien integrar música de l’OBC a les seves audioguies, relacionant-la amb les obres que exposen, per exemple, una cosa que ja es fa a Europa. Una de les meves idees és fer una convocatòria oberta per a músics amateurs. Segur que vindria un públic molt diferent.

¿Com valora l’OBC?

Estic encantat, perquè està en un moment fantàstic. La conec des de fa temps, perquè m’hi vaig abonar quan tenia 15 anys. Per preu i varietat de repertori, era el que més em va interessar. Tinc diverses llibretes on apunto tots els concerts als quals vaig. Aquest any he arribat al meu concert 250 amb l’OBC. L’orquestra és part de la meva identitat.

Doncs estar al capdavant de L’Auditori ha de ser un somni.

Suposa una gran responsabilitat. Conec bé la trajectòria de l’OBC i estic molt satisfet, perquè [Ludovic] Morlot, que està en el seu tercer any, és un director que està molt implicat. La gravació de la integral de Ravel és top. Compta amb Mike George, un dels millors productors discogràfics del món, i amb l’enginyer de so Stephen Rinker, i això es nota en el resultat dels discos, que són fantàstics. L’altre dia, una important crítica de França va publicar a Le Monde que l’últim disc de l’OBC era el millor que s’havia publicat en l’Any Ravel.

Robert Brufau, que el va precedir en el càrrec, lamentava que faltés aquest punt d’orgull per la nostra orquestra a casa.

No m’estranya, perquè passem el millor moment internacionalment. L’OBC no va anar de gira durant gaires anys i ara no para. Va a molts llocs i no partint d’acords institucionals, sinó perquè la conviden. D’aquí a dues setmanes viatjarà a Amsterdam i aquest any ha anat a Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, Lió, Ais de Provença... I tornarà a Hamburg al novembre, i també anirà a Düsseldorf i Stuttgart. Estan arribant més invitacions i això és un reconeixement a la feina realitzada per l’orquestra i els seus músics. Per això de vegades fa ràbia escoltar aquí a casa segons quins comentaris sobre l’orquestra.

Notícies relacionades

Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’

Altamont, 1969: la mort de l’era ‘hippy’

¿Quines diferències veurem quant a programació?

La meva filosofia és no tocar allò que funciona. Però en els pròxims 10 o 20 anys veurem un canvi en la percepció i presència internacional dels músics espanyols i catalans en el circuit internacional. N’hi ha molts fent carrera i molts estan en grans orquestres europees que estan en l’elit. No serà tan estrany que en el futur, quan tornin, facin pujar el nivell de les nostres formacions.