Claus dels xous de París i Milà

Tancament increïble.

L’última setmana de la moda en el calendari de passarel·les per presentar les propostes de la primavera-estiu 2026, París, va clausurar excepcionalment amb Chanel. La casa va presentar la primera col·lecció de Matthieu Blazy. Després del seu lloat treball al capdavant de Bottega Veneta, va cobrir de planetes el Grand Palais (i d’estrelles de cine i de la moda) i va redefinir els arxius de la casa insuflant-los aire alegre. De fet, es diu que hi ha una foto de Coco Chanel vestida amb un vestit flamenc. Possiblement d’allí va sorgir la inspiració per a les precioses faldilles de volants. Hi va haver molt color (taronja, vermell...) i línies netes (aquelles camises blanques...), tot acompanyat amb codis de la casa imperibles. Des del tweed passant per la sabata bicolor desgastada o la bossa de mà 2.55, sempre amb un gir molt actual i fresc.

Més debuts estel·lars.

L’estrena de Blazy en un imperi de moda no ha sigut l’única de la present temporada, marcada pel ball de cadires de dissenyadors. Per citar-ne alguns, Demna, que va revolucionar Balenciaga, va presentar la seva primera col·lecció per a Gucci, opulenta entre marabús, lluentons i animal prints; Louise Trotter va debutar a Bottega Veneta, amb una línia continuista respecte al seu antecessor, sofisticada i clarament intel·lectual, i va passar a ser l’única directora creativa dona en el poderós conglomerat Kering; Versace, després de l’adeu de Donatella, va presentar la col·lecció de l’ex Miu Miu Dario Vitale, que va recordar certs codis d’aquesta marca de Miuccia Prada (molt menys sexi que la seva actual ensenya), amb referències al fundador, Gianni Versace. Després d’elevar Loewe a una de les cases més desitjades de l’univers, Jonathan W. Anderson s’ha convertit en el dissenyador més pluriocupat. Despatxa col·leccions de la seva marca pròpia (JW Anderson), per a Uniqlo i, ara, totes les que surten de Dior, Alta Costura, home i dona. La seva posada de llarg aquí, en què va portar al seu terreny el llegat dels dissenyadors que l’han precedit i de peces i referències mítiques de la casa (la corol·la, la silueta New Look), va ser ovacionada. Adorat en la seva àmplia etapa a Valentino, Pierpaolo Piccioli a Balenciaga va reprendre l’esperit arquitectònic del disruptiu creador de Getaria. El duo fundador de Proenza Schouler, format per Jack McCollugh i Lazaro Hernandez, va passar a Loewe , i es va estrenar amb un tribut a Espanya, origen de la marca, amb looks de blocs de color viu (sobretot, el conjunt vermell i groc).

Adeu, Mestre.

Entre tanta novetat, enyorem l’estabilitat i la lleialtat a la seva pròpia idea de la moda del recentment desaparegut Giorgio Armani. Milà va rendir homenatge a la llegenda, que ens va deixar el 4 de setembre. Vint-i-quatre dies després, la pinacoteca de Brera va acollir la desfilada que celebrava el 50è aniversari de l’ensenya, que va cobrar un significat infinitament més emotiu. La marca va convidar els assistents a visitar, al mateix museu, una meravellosa retrospectiva en la qual es poden contemplar algunes de les creacions més boniques d’Armani envoltades d’obres mestres del Renaixement italià (Rafael, Mantegna, Piero della Francesca, Botticelli, Tiziano...). Només unes jornades abans vam assistir a la primera desfilada sense el mestre, el de la seva línia Emporio Armani, a la seu habitual de la casa, una mostra de com Armani entenia que una dona real pot vestir funcional i sofisticada. L’elegància construïda. La desfilada va acabar amb les models aplaudint.

Fendi deixa Fendi.

Pocs dies després de celebrar la seva desfilada, la casa romana va anunciar la marxa al capdavant de la direcció creativa d’home i dona de Silvia Venturini Fendi, que passa a ocupar la presidència d’honor de l’ensenya romana, fundada pels seus avis el 1925 (compleix ara 100 anys). La creadora de la mítica bossa de mà Baguette es va acomiadar del càrrec que va ocupar durant dècades amb una col·lecció alegre i colorista, de les poques presentades aquesta temporada que semblen pensades per portar quan faci bo.

Una altra manera de mostrar.

Si bé les desfilades continuen sent la principal aposta, algunes cases de moda opten per altres formats. Com Loro Piana, la marca de luxe silenciós de LVMH, que va exposar les seves propostes sofisticades en maniquins al mig d’obres d’art de Filippo de Pisis, Arturo Martini, Giovanni Boldini, Pierre Bonnard i Amedeo Modigliani.

Notícies relacionades

Lawrence Rees, historiador del nazisme: "És un miracle que existeixin democràcies"

Paul Urkijo, director de cine: "Hi ha més monstres i mentides en la llum que en la nit"

Viralitat.

Destaquem la notorietat que cobren en xarxes certes creacions. Excèntriques, com les bosses de mà Moschino d’Adrian Appiolaza, amb forma d’envàs de pomes o de capsa de paqueteria. Surrealistes, com el vestit confeccionat amb caps de pinzells que podrien passar per serrells, obra de Daniel Roseberry per a Schiaparelli, o teòricament lletgistes, com les propostes de Matières Fécales (Matèries Fecals). La marca de Hannah Rose Dalton i Steven Raj Bhaskaran va mostrar la seva estètica impactant, com el maquillatge que emula àliens.