Pérez Gellida torna ambel seu ‘thriller’ més cruent

Última pàgina de Nada bueno germina (Destino), novel·la amb què César Pérez Gellida (Valladolid, 1974) tanca el seu díptic sobre la sang i la terra a l’Espanya de principis del segle XX, i als enterramorts ficticis, els qui netegen l’escena del crim després que l’escriptor faci un tiberi negrocriminal, se’ls acumula la feina. 525 pàgines i 44 cadàvers escampats en carrers i cafeteries de Madrid i Valladolid; en sucursals bancàries de Jaén i ferrocarrils en trànsit entre Sevilla i Madrid.

44 cadàvers i, remarca Pérez Gellida, cap finat anònim. Algun, a més, especialment dolorós per als lectors de la sèrie. "Et podria recitar els noms de tots", desafia l’autor, embarcat en el seu thriller "més cruent" després de guanyar el premi Nadal del 2024 amb Bajo tierra seca, primera entrega d’una història, la de la letal Antonia Monterroso i el seu company Sebastián Costa, que arriba aquí al seu acarnissat final. Males terres a la val·lisoletana i Bonnie & Clyde anant al seu aire per l’altiplà.

"Mentre treballava, em feia la sensació que el teclat feia una mica d’olor d’òxid, i això era per la sang", deixa anar de sobte Pérez Gellida, amb gorra posada i la biblioteca del Círculo de Recreo de Valladolid com a púlpit i confessionari. Enrere queda, assegura, la suposada prevenció amb què va emprendre l’escriptura de Bajo tierra seca, un western febril que, malgrat tot, no es quedava precisament curt quant a violència i brutalitat. "Ja tenia previst presentar-lo al Premi Nadal, i potser, de manera inconscient, vaig escriure amb el fre de mà posat per si de cas em trobava amb algun jurat que rebutja aquest tipus de coses", explica. "Ara no tenia cap lligam, potser per això m’ha sortit tan divertida", afegeix.

Amb Nada bueno germina, Pérez Gellida canvia l’asfíxia rural pel thriller a correcuita per seguir l’accidentat rastre d’Antonia Monterroso i Sebastián Costa, la parella més buscada d’una Espanya tenallada per la gana i la violència. Els (no tan) feliços anys 20 a tocar i una pandèmia compliquen encara més les coses. "És una època que en la nostra historiografia està una mica tapada, ja que, amb la pèrdua de les colònies d’ultramar, s’entra en una fase de vergonya i vam caure en una depressió econòmica i una gran esquerda social de dues Espanyes enfrontades. A més, té lloc la mal anomenada grip espanyola, que genera molta hostilitat, i jo necessitava una atmosfera molt hostil que justifiqués d’alguna manera el comportament dels personatges", resumeix.

D’aquesta tensió s’alimenten Costa, veterà de guerra amb pocs escrúpols, i Monterroso, dona fatal inspirada en l’assassina en sèrie noruega Belle Gunness. Un duo letal que intenten caçar el tinent de la Guàrdia Civil Martín Gallardo, vell conegut de Bajo tierra seca, i el comissari en cap Ramón Fernández-Luna, personatge real a qui es va arribar a conèixer com el Sherlock Holmes espanyol (entre altres fites, va ser el responsable de la detenció de Fantomas) i que Pérez Gellida converteix en memorable investigador de ficció. "M’agradava que hi hagués molts buits en la seva història vital", assegura.

De carn i ossos

Amb Fernández-Luna, dos secundaris més de carn i ossos (l’aviadora i agent doble Marthe Richard i el conserge del Grand Hôtel de París, el tèrbol Constantine), escurcen distàncies entre realitat i ficció i acompanyen el treball documental d’una novel·la en la qual, assegura l’escriptor, l’important és que tot el treball previ quedi entre bambolines. "Els autors de vegades cometem el risc de fer ostentació de la fase de documentació. Una vegada que la tens feta, has de dosificar aquesta informació. I jo ho faig a través dels detalls. Et podria donar les característiques tècniques de la locomotora Mastodonte, però prefereixo explicar-te com sonava", remarca.

Hàbits novel·lescos

Conegut pels seus gens convencionals hàbits novel·lescos i per necessitar un assecador de cabells encès permanentment per concentrar-se mentre treballa, Pérez Gellida defensa l’escriptura gairebé a cegues. "Una escena em porta a una altra i els personatges, que viuen amb mi, em xiuxiuegen coses", explica. Creu fermament que els escriptors tenen l’obligació d’"incomodar" el lector. S’entenen així els morts, la sang i els personatges de moral més que qüestionable amb els quals convida a empatitzar. "És una manera de veure les seves motivacions des de dins", assegura. I d’aquí, avança, no es mou. "Jo vull continuar matant tot el que em permeti la llei", assegura un autor que, posats a estirar el símil, reconeix que es liquida millor a prop de casa. "Els depredadors, per exemple, no surten de la seva zona de caça perquè coneixen bé el terreny. En el meu cas, venir aquí no ha sigut casual. ¿Com recorreré Espanya sense acabar a Valladolid?", il·lustra.

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

A Pucela es desenvolupa també l’adaptació televisiva de Memento mori, de la qual Amazon Prime Video acaba d’estrenar la segona temporada i que podria aplanar el camí d’un possible transvasament audiovisual del díptic Bajo tierra seca y Nada bueno germina.

Les converses, avança el novel·lista, van per bon camí, tot i que la pregunta sobre possibles candidats per interpretar Antonia Monterroso i Sebastián Costa deixa una revelació sorprenent. "Soc dolentíssim en el càsting. Fixa’t quin ull tinc que l’únic actor que jo vaig impugnar a Memento Mori va ser Yon González", revela, referint-se al protagonista de la sèrie.