Art, ignorància i protesta

Feia unes setmanes que pensava en quin tema abordar des d’aquestes columnes que em permeten reflexionar sobre una cosa que ens toca molt però que potser no valorem prou com és l’art. De vegades, per ser tan quotidiana la seva presència que no hi reparem, i, en d’altres, directament per ignorància. Quan ha saltat la notícia: la vandalització de la pintura del Primer homenatge a Colom, de José Garnelo, al Museu Naval de Madrid.

Cada vegada ens quedem menys perplexos davant l’anomalia. Doncs ho és. Ja he parlat en altres ocasions sobre els atacs al patrimoni artístic –El poder de les imatges (2021), La Gioconda, el Louvre i el xiclet (2022)–, des d’òptiques ben diverses. Des del suposat objectiu reivindicatiu –el que va poder ser en el seu moment l’apunyalament de la Venus del mirall, de Velázquez, a Londres–, fins a la mera gràcia de "jo he estat aquí". Lamentablement, el pitjor que pot passar és que es viralitzi, ja que sembla que tots els museus que es preïn han de passar per una d’aquestes accions vandàliques del signe que sigui. Aquesta vegada li ha tocat al Museu Naval de Madrid, un dels museus més interessants i rellevants per a la història d’Espanya. Una veritable joia en els seus fons i d’una gran dimensió didàctica per a totes les edats.

No hi trobo la coherència

No sé per on començar. Si l’elecció de l’obra atacada es deu a la commemoració del 12 d’octubre com l’arribada de l’expedició castellana de Cristòfor Colom a les Índies, ja que aquest és el lloc al qual creien que havien arribat i que estaven buscant en aquella nova ruta cap a orient, o si es confon l’arribada a aquelles terres, que no sabien en aquell moment que era un nou continent, amb tot el coratge que van tenir uns homes que es van embarcar cap al que era desconegut només encoratjats per la seva curiositat i el seu afany de millorar econòmicament.

Encara que intento buscar una coherència entre l’elecció de l’obra atacada –que, per cert, el 1893, va guanyar la medalla d’or en l’exposició universal de Chicago, és a dir, en terres americanes– i l’organització que va exercir l’acte vandàlic, que segons el seu ideari pretén sensibilitzar contra el canvi climàtic i la necessitat de menjar només plantes, no la trobo per enlloc. ¿Què té a veure la pintura de José Garnelo amb l’organització atacant? De fet, llegint el seu ideari de creences, aquest atac dinamita tots els seus principis: sentit crític ¿de què?, perquè la pintura no té cap tipus de relació amb el seu posicionament i encara menys quan va ser feta a finals del segle XIX; justícia, ¿és just atacar el patrimoni de tots per tenir atenció mediàtica?; solidaritat i col·laboració ¿on i quan?, perquè no s’ha pensat per a res en la societat espanyola que haurà de pagar els desperfectes causats per ells, ¿on és aquesta solidaritat i respecte pels altres?, i autonomia, sens dubte aquest deu ser l’únic punt en què sí que tenen coherència, fan el que els dona la gana com els dona la gana sense respectar els altres. Clarament, el principi de cuidar les llibertats dels altres no el saben aplicar.

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

‘Lux’, el disc de Rosalía, compta amb Björk i Sílvia Pérez Cruz

Sempre han de ser situacions límit les que reclamen normes a situacions injustes. Són molt pertinents les mesures anunciades pel Museu Naval i el Ministeri de l’Exèrcit, que és de qui depèn. Primer, que els responsables de l’atac i l’organització en nom de la qual actuïn assumeixin totes les despeses derivades de la restauració, desmuntatge i muntatge de la sala, i segon, exigir una compensació pel mal moral, i jo hi afegiria que no només al museu, sinó també a la societat espanyola. A això hi cal sumar una tercera mesura que s’ha forjat a través de change.org: "pena de presó per a qui destrueixin o intentin fer malbé el patrimoni artístic", i que ja acumula un bon nombre de signatures. La llei de patrimoni ja preveu penes de presó per als que el destrueixin, però la realitat és que pocs passen per la presó. Atacar l’art surt massa barat.

Si fos d’aquesta organització, m’esborraria al moment, igual que de qualsevol altra que encoratgés l’atac sistemàtic al patrimoni artístic, sigui en museus, carrers o esglésies. Si l’única manera que es té per cridar l’atenció sobre un tema és fent malbé el que és de tots, potser llavors el que se suposa que defenses ni és just ni és pel bé de tots.