La falta de proves deixa en l’aire la sentència del judici del príncep Enric contra el grup ‘Mirror’

L’extens interrogatori al príncep Enric en el judici contra el grup ‘Mirror’ ha acabat aquest dimecres amb més dubtes que certeses. La falta de proves irrefutables que demostrin que el telèfon del príncep i dels seus pròxims va ser punxat durant anys ha deixat en l’aire la sentència del cas, que encara està pendent de la compareixença d’altres testimonis. El duc de Sussex, visiblement més relaxat el segon dia de declaració, ha tornat a posar dubtes sobre la forma en què els periodistes de publicacions com el ‘Daily Mirror’ i el ‘Sunday Mirror’ van obtenir informació sobre la seva vida personal. Unes sospites que la defensa del grup mediàtic ha mirat de desmentir, desgranant un a un els 33 articles presentats davant el tribunal.

L’advocat del ‘Mirror’ (MGN, en les seves sigles en anglès), Andrew Green, ha insistit al llarg de les més de set hores d’interrogatori en el fet que les acusacions d’Enric es basen en una «total especulació». El lletrat ha recordat que no hi ha cap registre en el qual consti una suposada intervenció dels telèfons i ha incidit en el fet que el príncep no aconsegueixi recordar missatges telefònics concrets dels quals es publiqués el contingut posteriorment en alguna notícia. Segons la defensa de MGN, moltes de les informacions van ser publicades prèviament en altres mitjans, mentre que en altres casos provenien de fonts pròximes a Enric i de portaveus de la família reial britànica. 

Informació sospitosa

Enric ha sigut incapaç de rebatre els arguments de Green en alguns dels articles, però sí que ha sembrat més dubtes en altres casos. Un d’aquests fa referència a un viatge a Moçambic amb la seva llavors parella, Chelsy Davy, en el qual segons el príncep ningú podia saber quant temps hi serien, ja que la casa reial no en va facilitar els detalls per qüestions de seguretat. Enric afirma que els diaris del ‘Mirror’ van publicar informacions sobre les dates i horaris dels vols, mentre que en altres casos van donar a conèixer detalls sobre la seva relació amb Davy que cap portaveu de la família reial podia conèixer, malgrat que els periodistes que van redactar la notícia citaven fonts de palau.

L’advocat del príncep, David Sherborne, ha negat que les acusacions d’espionatge es basin en especulacions i ha posat com a exemple els pagaments a investigadors privats realitzats per periodistes del grup ‘Mirror’ en les dates de publicació dels articles investigats. El mateix Enric ha insistit que hi ha prou proves del fet: «Sens dubte crec que se’m va punxar el telèfon de forma industrial per part de tres grans diaris durant aquest temps», ha dit el príncep amb referència al període en què les notícies van ser publicades, entre 1996 i el 2011. El duc de Sussex afirma que només d’aquesta forma els tabloides podien saber on seria, així com el contingut de converses privades, i apunta que s’ha produït una «destrucció de proves a gran escala».

Lluita sense treva

Notícies relacionades

La defensa del grup ‘Mirror’ acorrala el príncep Enric en el judici per les escoltes il·legals

El festival d'estiu de la Costa Brava que tindrà com a escenaris l'Escala i les ruïnes d'Empúries

L’interrogatori dels dos últims dies ha sigut una mostra de la lluita que Enric s’ha proposat portar a terme contra els tabloides britànics, a qui acusa de provocar-li importants danys psicològics i de generar-li una enorme desconfiança cap a les persones del seu entorn. La causa contra el grup ‘Mirror’ s’estendrà previsiblement a dos importants grups mediàtics més, els propietaris del ‘Daily Mail’ i els de ‘The Sun’, casos que encara estan en fase preliminar. El príncep ha assenyalat que la batalla contra la premsa serà «la feina de la seva vida» i pretén portar-la fins a les últimes conseqüències aprofitant la seva desvinculació de la família reial britànica. «El palau no m’hauria permès prendre accions legals», ha assegurat.

Els advocats d’Enric confien que el precedent de fa tres mesos, quan el ‘Daily Mirror’ es va disculpar públicament per haver-lo espiat en una altra ocasió, serveixi perquè el jutge Timothy Fancourt prengui una decisió semblant en aquesta ocasió. El reconeixement per part del jutge d’activitats il·legals en algun dels 33 articles investigats suposaria un dur cop per a MGN i serviria de referència per a futures indemnitzacions en altres casos semblants. Per ara, el príncep Enric i un altre centenar de persones representades en l’acusació ja han llançat la primera pedra en un judici que, independentment del resultat, ja és història del Regne Unit.