Mor Juan Muñoz, autor de ‘Fray Perico y su borrico’, als 93 anys

Sense didactisme ni moralina

Vaig topar amb aquesta coberta per primera vegada, amb aquesta il·lustració tan naïf i el seu ara llegendari marge taronja de la col·lecció d’El Barco de Vapor en un aniversari meu, potser amb vuit o nou anys. El que més recordo de les sensacions que em va produir aquesta lectura va ser l’amabilitat. La tendresa de la seva mirada. Tot en aquest llibre era encantador, maco, simpàtic. Les aventures de Fray Perico ens parlaven a nosaltres directament buscant entretenir-nos, sorprendre’ns. No eren didàctiques ni tenien moralina amagada a les mànigues dels hàbits. Era una història escrita per algú que entenia els nens i nenes. I els entenia molt bé (Juan Muñoz era mestre i rondava els 50 quan es va popularitzar el seu llibre). Perquè es va popularitzar. I tant si es va popularitzar. 

Fray Perico es va plantar en totes les cases i en totes les per llavors paupèrrimes biblioteques escolars i mai en va marxar. Estic segur que hi ha una còpia d’algun dels seus llibres en totes les biblioteques del país i a gairebé totes les cases, ja sigui groguejant en un prestatge al traster o rejovenida entre llibres molt més moderns i ‘cool’. 

Pioner de la literatura infantil a Espanya

Els llibres de Juan Muñoz van tenir èxit en un moment en què la idea que els llibres infantils poguessin tenir èxit no existia. Ara ens acostumem a les gestes supervendes i als rècords i xifres de sagues galàctiques com ‘Los Futbolísimos’ o ‘Anna Kadabra’ però quan ‘Fra Perico’ venia centenars de milers de còpies per tot el país no hi havia els ‘best-sellers’ de la literatura infantil a Espanya. Pràcticament no existia la literatura infantil a Espanya, almenys com l’entenem ara. 

La secció d’infantil de les llibreries era una anècdota i jo ni les tenia en compte per aconseguir les meves lectures. No m’interessava gens la literatura edificant i exemplaritzant, les versions per a més petits de llibres «bons de veritat» ni avorriments d’aquest estil. No volia llegir Anna Karènina o Miquel Strogoff versió anys anys, gràcies. Preferia aconseguir les meves lectures als quioscos, on anava a trobar aquests còmics que sí que estaven fets per a la meva edat i que veritablement entenia i disfrutava. Fins que va venir Fray Perico. 

La ‘col·lecció taronja’

I no va venir sol. Darrere de Perico, a més dels seus altres personatges, van venir alguns dels llibres de la meva vida. L’èxit del llibre va disparar la popularitat de la col·lecció taronja i va posar la gent de la meva generació en contacte amb meravelles del calibre de les de Christine Nöstlinger, Fina Casalderrey, Agustín Fernández Paz, María Gripe, Laura Gallego o el llegendari Pampinoplas. També va animar la resta d’editorials a posar-se les piles i va ser el primer pas per arribar a la situació que vivim ara en la qual la secció d’infantil és sempre la més interessant –i bonica, i viva– de la llibreria. 

Juan Muñoz va ser el profe genial que ens motivava per llegir per a tot un país. ¿Quin èxit més gran hi pot haver per a una vida?

Notícies relacionades

Llibres de Sant Jordi: literatura infantil

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

Aquests últims anys, com tanta gent, es va convertir en un tuitaire actiu. Per a mi era un plaer llegir al seu compte com disfrutava dels banys d’amor que li arribaven diàriament dels seus milers de lectors agraïts de tot el planeta. Com jo. Gràcies pels personatges, gràcies pels llibres. 

Gràcies per tot, mestre.