Harrison Ford, res ja per demostrar

Ja no li queda res per demostrar. Té 80 anys, i podria dedicar-se a passar l’estona al seu ranxo de Wyoming. En canvi, just ara està triomfant als Estats Units gràcies a la sèrie ‘1923’, que aviat arribarà a Espanya; en els pròxims mesos el veurem a ‘Indiana Jones y el dial del destino’, cinquena entrega de la saga del del fuet, i en els 10 episodis de la comèdia televisiva ‘Terapia sin filtro’; i l’any que ve debutarà en l’Univers Cinematogràfic de Marvel, ni més ni menys. Està clar que no li fan falta els diners, així que, ¿per què segueix? Ell no s’explicarà sobre això, perquè no li agrada parlar amb la premsa. No li agrada gens.

Després del seu treball a les ordres de George Lucas en les dues primeres entregues de ‘Star Wars’ i a les de Steven Spielberg a ‘A la recerca de l’arca perduda’ (1981), podria haver-se centrat a exercir de ‘blockbuster’ errant, però va preferir una altra cosa. Va treballar amb Ridley Scott a ‘Blade Runner’ (1982), amb Peter Weir a ‘Único testigo’ (1985) –que li va atorgar la seva única nominació a l’Oscar– i ‘La costa de Los Mosquitos’ (1986), i amb Roman Polanski a ‘Frenético’ (1988); es va especialitzar a retratar herois reticents a ser-ho, individus complexos i defectuosos que no tenen res a veure amb els cafres hipermusculados que encarnaven Stallone i Schwarzenegger, o en homes de família disposats a tot –a tot– per protegir-la.

Cinc fills, dos nets i un divorci milionari

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

¿Quant hi ha del mateix Ford en aquests individus? De la seva vida fora de la pantalla, és clar, tampoc en parla. Se sap que té cinc fills i dos nets, que el seu divorci de Melissa Mathison li va costar 72 milions de dòlars el 2004, i que la seva dona actual és Calista Flockhart; que fa dècades que pilota avions, i a bord d’ells ha patit diversos contratemps greus; que és un lluitador tan incansable per la protecció del medi ambient que existeixen dues espècies animals anomenades en el seu honor: la ‘Calponia harrisonfordi’, una aranya californiana, i la ‘Pheidole harrisonfordi’, una formiga centreamericana. Poc més.

Ford va començar gran en el cine. Ja havia complert els 30 quan va obtenir un paper petit a ‘American Graffity (1973) –abans, havia sigut fuster i tècnic de gira de The Doors–, i potser és aquesta tardança el que explica el tarannà descregut i sarcàstic que sempre ha mostrat en les seves aparicions públiques, i que ha contagiat a tants dels seus personatges. Assegura que ‘Indiana Jones y el dial del destino’ representarà el seu adeu definitiu al personatge, igual que ‘Star Wars: el despertar de la força’ (2015) i ‘Blade Runner 2049’ (2017) van ser els seus respectius comiats de Han Solo i Rick Deckard. ¿Està empaquetant el seu llegat cinematogràfic? Vagi vostè a preguntar-l’hi.