Debat energètic

La gran apagada tensiona la ‘majoria antinuclear’ a Catalunya

El president, Salvador Illa, y el líder de Junts en el Parlament, Albert Batet, esta semana en el Parlament.

El president, Salvador Illa, y el líder de Junts en el Parlament, Albert Batet, esta semana en el Parlament. / Mariona Puig / ACN

4
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La gran apagada de fa dues setmanes ha tingut conseqüències a molts nivells, entre les quals, la reobertura del debat sobre la conveniència de tancar les centrals nuclears, la clausura de les quals està programada entre el 2027 i el 2035. Catalunya acull tres d’aquestes centrals –Ascó I, Ascó II i Vandellòs II– i tenia fins avui una sòlida majoria al Parlament a favor de seguir amb aquests plans. El tall de subministrament elèctric del 28 d’abril passat, no obstant, ha tensat la solidesa del bloc ‘antinuclear’. Continuen sent més els partidaris de tancar-les que els d’allargar la seva vida davant aquest nou esdeveniment, però han aparegut nous matisos en el discurs d’alguns partits.

Unes setmanes abans del zero elèctric que va deixar a les fosques la península Ibèrica, el Parlament va aprovar una moció que instava el Govern al «tancament de les centrals nuclears». Va prosperar amb 72 vots a favor –els del PSC, ERC, Comuns i la CUP– i 35 abstencions de Junts. Només hi va haver els 27 en contra del PP, Vox i Aliança Catalana. La moció, que no és vinculant, va passar desapercebuda i, malgrat que van guanyar folgadament els partidaris del tancament, ja van aparèixer alguns dubtes sobre la possibilitat real de complir el calendari si no s’aposta més per les renovables i per compensar els municipis que acullen les centrals. Ara , aquests dubtes s’han augmentat.

Per exemple, ERC va començar la setmana qüestionant que a Catalunya s’estiguin fent els deures per poder tancar les centrals amb garanties i va culpar l’Estat. Els republicans asseguren que no han abandonat el bàndol del ‘no’ a l’energia nuclear, però llancen alguns avisos. «Nosaltres no estem per allargar la vida de les nuclears, però no és possible fer-ho si el Govern no pren les decisions que ha de prendre amb els treballadors i el territori i que doni resposta a les fallades de subministrament», va dir el dirigent Isaac Albert. «Nosaltres estem per garantir el subministrament», va reblar.

Junts mai ha estat alineat en el bàndol antinuclear i, quan ha tocat votar sobre el tema, la seva posició recurrent ha sigut l’abstenció. Els postconvergents es troben en plena deliberació interna sobre aquesta qüestió. En la ponència política aprovada en l’últim congrés ja s’apostava per «obrir un debat sobre el paper de l’energia nuclear» i, justament, divendres es van celebrar unes jornades de treball a l’Hospitalet de l’Infant, el municipi que acull la central de Vandellòs. Fins ara la posició dels postconvergents s’ha centrat a demanar un «creixement urgent i ordenat» d’energia eòlica i fotovoltaica, però han evitat definir una posició sobre les nuclears. Quan ho facin, els seus vots podrien ser decisius per decantar majories.

Imatge de la central nuclear de Vandellòs II durant l’aturada elèctrica del 28 d’abril. /

Eloi Tost / Acn

Un dels factors clau que condiciona el posicionament d’ERC i Junts és la seva forta presència institucional a les zones de Catalunya on estan ubicades les centrals nuclears. És per això que han de fer equilibris entre la seva aposta per avançar cap a les energies netes i, alhora, donar una sortida als municipis i habitants que depenen de l’activitat econòmica de les centrals. ERC va impulsar des de la Generalitat el Fons de Transició Nuclear per ajudar els municipis afectats pel tancament i critica el Govern que no cooperi. «Sempre ens hem hagut d’espavilar sols», lamenta un regidor de la zona.

El Govern d’Illa

L’aposta del president Salvador Illa passa per les renovables i el tancament de les tres nuclears catalanes. «No canviarà el full de ruta. Ni tindrem pressa per anunciar coses, ni frenarem el nostre pla per treure Catalunya de la cua en renovables», resumeixen fonts governamentals. El president ja va marcar la línia en la seva compareixença de dimarts passat, que passa per reafirmar el seu compromís amb la transició verda. Això sí, va emplaçar els operadors de les nuclears a sol·licitar que s’allargui el termini de tancament si així ho consideren. La decisió final la prendrà el Govern basant-se en el «pragmatisme». És a dir, que ho avalarà només si entén que és necessari per una «debilitat» de la xarxa –garantir el subministrament serà la prioritat en tot moment– i sempre que els costos de la generació de residus els assumeixin les mateixes nuclears i no l’erari públic.

Els diputats dels Comuns al Parlament Jéssica Albiach i David Cid. /

Quique García / EFE

Mentrestant, en la resta de partits les posicions admeten menys matisos. Els Comuns i la CUP segueixen en la posició ‘antinuclear’ que han anat defensant. «La gran apagada ha sigut un pretext per a la dreta i l’oligopoli energètic per tornar a un model més centralitzat i més basat en les nuclears», va apuntar la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, dimarts passat.

Notícies relacionades

En el bàndol oposat, el PP, Vox i Aliança Catalana han vist amb l’aturada l’oportunitat de tensar la corda cap a l’allargament de la vida de les nuclears. «Renovables sí, per descomptat, però nuclears també; o el col·lapse es tornarà a repetir aviat», va resumir el líder dels populars catalans, Alejandro Fernández.

¿Què passaria ara si es tornés a votar al Parlament una resolució com la del març passat? Segur que hi ha més d’un partit interessat a repetir la votació.