Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust

Margot Friedländer ha mort. En el 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini d’Auschwitz-Birkenau, la supervivent Friedländer, de 103 anys, ha mort. Fins avui memòria viva de l’atrocitat humana, Friedländer ha mort després d’una longevitat excepcional, després de sobreviure a l’Holocaust de la Segona Guerra Mundial i a Auschwitz, on més d’un milió de persones van ser assassinades pels nazis, la majoria d’ells jueus.

Friedländer va morir el dia que estava previst que rebés l’Orde del Mèrit de la República d’Alemanya, cosa que, segons el canceller alemany, Friedrich Merz, va deixar el país orfe de la veu més rellevant contra l’antisemitisme.

“Margot Friedländer va ser una de les veus més fortes del nostre temps: a favor de la coexistència pacífica, contra l’antisemitisme i l’oblit”, va assenyalar Merz en un missatge publicat al seu compte de la xarxa X que va acompanyar d’una foto recent de l’actual cap del Govern amb la supervivent de l’Holocaust. “La mort de Friedländer m’omple de profunda tristesa. Ens va fer el regal de la reconciliació al nostre país, malgrat tot el que els alemanys li havien fet quan era jove”, va expressar el cap d’Estat alemany.

Friedländer havia destacat els últims anys per la seva tasca i compromís amb la memòria històrica en la societat alemanya, a la qual va ajudar com a testimoni dels crims nazis a recordar la sinistra realitat de la ‘Shoà’, l’assassinat de sis milions de jueus a mans del Tercer Reich.

Nascuda a Berlín i amb la seva família assassinada en camps d’extermini

Margot va néixer a Berlín el 1921. El seu pare va morir en un camp d’extermini el 1942, la seva mare i el seu germà van ser assassinats al camp de concentració polonès d’Auschwitz. La mateixa Margot Friedländer va ser deportada a Theresienstadt el 1944. Va ser l’única dels seus familiars de primer grau que va sobreviure a l’Holocaust. Després de més de 60 anys d’exili a Nova York, va tornar a Berlín a l’edat de 88 anys i va recuperar la nacionalitat alemanya.

Durant anys, Friedländer va contribuir a mantenir la memòria històrica del que va passar durant la Segona Guerra Mundial. S’estima que 11 milions de persones van morir durant aquest període, sis milions d’elles a causa de l’anomenada “solució final”, amb la qual van exterminar dos terços de la població jueva europea.

“Vaig perdre tota la meva família”

Notícies relacionades

El Papa defensa en la seva primera homilia una Església que faci front als que la ridiculitzen i menyspreen

Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV

En una de les seves últimes aparicions públiques, Friedländer va recordar que són els supervivents els que “saben què va passar i com va ser”. Friedländer va ser presonera del camp de Theresienstadt, a Terezin, República Txeca, mentre que la seva mare i el seu germà van ser assassinats a Auschwitz. “Vaig perdre tota la meva família”.

Sobre l’augment de l’extremisme i els discursos d’ultradreta a Europa, Friedländer va lamentar que “aleshores també va començar així”. “Aneu amb compte. No ho feu. Respecteu les persones, això és el més important”, sosté. Les guerres a Ucraïna, al Congo o a Gaza són un exemple que les pors de Friedländer estaven plenament justificades.