Rozalén: «M’he sentit molt patriota amb aquest disc»

Germandat, arrel, dol, alegria i, sobretot, música. Davant els que onegen banderes a l’escoltar la paraula «pàtria», Rozalén ha creat, sense proposar-s’ho, en el seu últim disc, una trobada de les múltiples Espanyes, una «màtria» on tots caben i en la qual canta en castellà, basc, català i gallec.

«M’ha fet adonar-me de com m’agraden tots els racons del meu país, com de bé m’han tractat a tot arreu i tot el que ens uneix. Jo m’he sentit molt patriota amb aquest disc i penso que és l’Espanya en la qual m’agrada viure», afirma, orgullosa, en una entrevista amb Efe.

Entre les mans sosté ‘Matriz’ (Sony Music), el seu nou àlbum, que s’ha publicat aquest divendres i que ha titulat per un terme que per a ella és la suma de «màtria» o «arrel» quant a «lloc on neix la vida».

«Quan vas creixent t’adones de com d’important és l’arrel. Jo cada vegada necessito més casa meva i la meva família, i el cos em demanava una cosa així», explica l’artista, que sempre ha estat connectada amb el folklore en la seva música, tot i que des d’un costat més pop.

Amb motiu del desè aniversari del llançament del seu primer àlbum, ‘Con derecho a...’ (2013), la idea original era fer un disc de cançons que entonava quan era petita amb els seus avis i pares, però després d’un viatge fa un any amb les Tanxugueiras («abans que passés tot allò d’Eurovisió», puntualitza) va descobrir la ‘cantareira’ Rosa de Moscoso.

«Aquella cançó –‘A Virxe do Portovello’, que les dones gallegues entonaven els mariners que no tornaven– em va fer estremir. Va ser l’espurna per dir: ‘Anem cap aquí’», explica sobre les raons que van fer que aquest projecte creixés i la portés a investigar els càntics tradicionals de tot el país.

Un àlbum ple de col·laboradors

El resultat és un disc conceptual, «un súper viatge» de «germandat» en el qual, gairebé per primera vegada, ha sigut ella qui ha demanat la companyia d’altres (i no al revés), gent com les esmentades Tanxugueiras o com Eliseo Parra, Fetén Fetén i Rodrigo Cuevas, amb qui interpreta un fandango de Liétor, que va ser el primer que va aprendre a tocar a la bandúrria, fusionat aquí amb ‘coplillas’ populars de la tradició asturiana.

«Tenia molt sentit perquè el folklore és precisament això, ajuntar-te en una taula amb els amics a cantar fins que arribala matinada», justifica abans de lamentar que li hagi faltat temps i espai per acostar-se a regions com Extremadura i les Canàries. «Igual s’ha de fer un ‘Matriz’ 2, o 3, o 4, o 5», reflexiona.

En aquesta part de cantar als ancestres que busca l’àlbum, va agafar encara més significat gràcies a ‘Amor del bo’, l’havanera que li va escriure Silvia Pérez Cruz en record del seu pare, mort recentment, i que canta amb Rozalén, ella també en homenatge al seu propi progenitor.

«Va ser difícil. Se’m nota fins i tot al coll, però ha sigut un procés que m’ha ajudat amb el que anava sentint i ara penso: ‘Quina sort que ho pogués cantar’», reconeix l’artista, encara emocionada, que va decidir gravar els interludis de l’àlbum davant la tomba del seu pare i la dels seus avis.

Tot i que ‘Matriz’ és el disc amb menys versos de pròpia mà, el reconeix com un del seu treballs més personals. Hi contribueix l’única cançó de l’àlbum que és tota seva, ‘Es Albacete’, que va compondre pel pregó que va oferir en la passada fira de la ciutat i que ha gravat amb músics d’allà, inclòs el seu mestre Antonio, l’home que la va ensenyar a tocar les bandúrries amb 7 anys.

«Jo l’he sentit meu. És igual que cantés en català, en gallec o en basc, que és el que més m’ha costat», reconeix.

En la seva recerca de temes de la infància, aquesta Premi Nacional de Músiques Actuals 2021 va voler rescatar també el cèlebre xotis ‘Pichi’, però l’exaltació de fons d’un proxeneta la va fer parar-se a reflexionar.

Contestació feminista

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

«No em sembla malament cantar certes cançons contextualitzades al seu lloc, però el ‘Pichi’ era una barbaritat. Hi ha límits que no es poden traspassar», argumenta sobre les raons que la van portar a buscar Benjamín Prado perquè reescrigués la lletra com una contestació feminista. «I penso que si Sara Montiel cantés ara, potser en faria una versió més com aquesta», vaticina.

La de ‘Matriz’ serà una gira de presentació en viu molt breu, només cinc dates en espais singulars durant el desembre: la Corunya (Teatre Colón, dia 2), Albacete (Teatre Circo, dies 10 i 11), Madrid (Teatre de la Zarzuela, dies 12 i 13), Barcelona (Palau de la Música, dia 22) i Màlaga (Teatre Cervantes, dia 29).