Arca, encanteri i una mica de desvari en el clímax del Sónar 2022

Consumada una transició de gènere de la qual vam anar tenint pistes en anteriors edicions del Sónar, la veneçolana va desencadenar el seu jo femení en versió ‘music hall’ descarat, presta al ‘perreo’ i a la passarel·la de postures i al cul en pompa, sola en escena i en companyia dels seus artefactes. Partint de l’aclaparador material de ‘kick’ (la pentalogia del 2020-21), va arrencar en mode atòmica, bolcant-nos un ‘Rakata’ a cop de reggaeton còsmic, alimentant la luxúria: «Pongo, soy tu cena / Bruja buena que soy». Temes cosits l’un a l’altre, directament porno a ‘El alma que te trajo’: «Papi, dame pene, me lo abro con las garras / Tú me dices guarra / A mí me subes y me desgarras». 

Laboratori i argot

Fascinant món, cal dir, el d’aquesta còmplice de Björk i Frank Ocean, dotada per fondre avantguarda i pulsió popular, electrònica dura i ardent llatinitat, laboratori i argot de barri baix. Cançons que toquen matèries com el ‘postgenerisme’, en què Arca va ser una au fènix de matinada sobre bases rítmiques aparatoses. Gargots gruixuts de sintetitzador i bombardeig de greus sincopats. «Vull donar-los tota la meva energia, ¿la reben?».

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

El ‘set’ es va fer més confús en el tram final, quan es van difuminar els límits de les cançons i Arca es va extraviar a gust per un laberint de cruixits electrònics barrejant el pur ascendent ‘bakala’ amb metals ‘samplejats’ de fanfàrria i desvari simfònic wagnerià (influència confessa de ‘kick’). Sàvia boja o nena una mica guillada, posant en marxa totes les seves joguines. 

En aquesta seqüència última, Arca va transmetre la sensació que és una intrigant força de la naturalesa que no ha arribat a dominar el seu propi vigor i inventiva, impressió que ja ens va quedar després del desplegament editorial de ‘kick’. «Només queden cinc minuts. Vull tocar el piano amb vostès», va afegir esgotant el ‘set’, i acomiadant-se amb unes plàcides harmonies d’opereta galàctica. Potser el millor d’Arca encara hagi d’arribar. Però, faci el que faci, no pots deixar de mirar-la.