Crítica de música
Arca, encanteri i una mica de desvari en el clímax del Sónar 2022
L’artista veneçolana va desconcertar amb el seu luxuriós xou basat en l’art-pop extrem i el reggaeton avantguardista de la pentalogia ‘kick’, en l’última nit del festival
Submergint-nos en les profunditats de l’última nit del Sónar, més enllà de la bateria de ‘hits’ de The Chemical Brothers, una presència excepcional va atraure les mirades: Alejandra Gharsi, Arca, encisadora d’un cabaret del futur, reguetonera ciberpunk i unes quantes coses més. També la criatura que ajusta el xou a les seves temperamentals circumstàncies, improvisant minut a minut, derivant des del cançoner fins a les seqüències de música i deliri rítmic inabastables, pura estètica de l’excés.
Consumada una transició de gènere de la qual vam anar tenint pistes en anteriors edicions del Sónar, la veneçolana va desencadenar el seu jo femení en versió ‘music hall’ descarat, presta al ‘perreo’ i a la passarel·la de postures i al cul en pompa, sola en escena i en companyia dels seus artefactes. Partint de l’aclaparador material de ‘kick’ (la pentalogia del 2020-21), va arrencar en mode atòmica, bolcant-nos un ‘Rakata’ a cop de reggaeton còsmic, alimentant la luxúria: «Pongo, soy tu cena / Bruja buena que soy». Temes cosits l’un a l’altre, directament porno a ‘El alma que te trajo’: «Papi, dame pene, me lo abro con las garras / Tú me dices guarra / A mí me subes y me desgarras».
Laboratori i argot
Fascinant món, cal dir, el d’aquesta còmplice de Björk i Frank Ocean, dotada per fondre avantguarda i pulsió popular, electrònica dura i ardent llatinitat, laboratori i argot de barri baix. Cançons que toquen matèries com el ‘postgenerisme’, en què Arca va ser una au fènix de matinada sobre bases rítmiques aparatoses. Gargots gruixuts de sintetitzador i bombardeig de greus sincopats. «Vull donar-los tota la meva energia, ¿la reben?».
Notícies relacionadesEl ‘set’ es va fer més confús en el tram final, quan es van difuminar els límits de les cançons i Arca es va extraviar a gust per un laberint de cruixits electrònics barrejant el pur ascendent ‘bakala’ amb metals ‘samplejats’ de fanfàrria i desvari simfònic wagnerià (influència confessa de ‘kick’). Sàvia boja o nena una mica guillada, posant en marxa totes les seves joguines.
En aquesta seqüència última, Arca va transmetre la sensació que és una intrigant força de la naturalesa que no ha arribat a dominar el seu propi vigor i inventiva, impressió que ja ens va quedar després del desplegament editorial de ‘kick’. «Només queden cinc minuts. Vull tocar el piano amb vostès», va afegir esgotant el ‘set’, i acomiadant-se amb unes plàcides harmonies d’opereta galàctica. Potser el millor d’Arca encara hagi d’arribar. Però, faci el que faci, no pots deixar de mirar-la.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Investigació en marxa La jutge del cas Alves: «Hi ha indicis molt més que suficients»
- Nous camins Rosalía i la seva mànager se separen
- Urbanisme Barcelona instal·la dues tirolines al tram sense trànsit entre Gran Via i Glòries
- Inversió L’interès dels particulars pel deute públic sorprèn el Tresor i el Banc d’Espanya
- Històries immobiliàries Lluïsa, la inquilina de renda antiga que es va quedar sola en un edifici de Barcelona
- PARTIT POPULAR Rajoy i Aznar coincidiran per primera vegada en anys per acompanyar Feijóo a la intermunicipal del PP
- Subhasta insòlita Un quadro abandonat durant segles resulta ser un Van Dyck de més de tres milions d’euros
- Esport Gavà acollirà el Campionat d’Espanya de Llançaments Llargs d’Hivern
- Proveïment garantit El port de Barcelona acull el primer barco de subministrament de gas natural liquat de manera permanent
- Article de Joaquim Coll El tripartit impossible