‘Playlist’ de mitjanit

12 campanades musicals per entrar al 2022 amb bon peu

  • De la cúmbia al rock indie i de la festa a la melancolia, una selecció de cançons de les últimes sis dècades que giren al voltant de l’arribada de l’1 de gener

12 campanades musicals per entrar al 2022 amb bon peu

Don Smith / Radio Times

5
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El canvi d’any és un moment propici per fer balanç; per mirar amb agraïment, enyorança o menyspreu el temps que deixem enrere; per anunciar nous propòsits; per desitjar felicitat als éssers estimats; per confiar que tot pot canviar a millor; per constatar que res canvia; per celebrar la vida sense pensar en les conseqüències; per lamentar les conseqüències de no haver pensat; per llepar-nos les ferides; per dir «t’estimo»… De tot això parlen aquestes 12 cançons que abasten més de sis dècades de música i un ampli ventall de gèneres, de la cúmbia al rock indie. Com en tota selecció d’aquesta mena, hi haurà qui trobi a faltar títols essencials (¿on és ‘Un año más’, de Mecano?), però tot el que hi surt és, per una raó o una altra, valuós.  

‘El año viejo’

Tony Camargo. 1953. No hi ha en el panorama musical llatinoamericà un himne per acomiadar l’any tan popular com aquesta cúmbia creada pel colombià Crescencio Salcedo, un granger analfabet que, malgrat l’èxit aconseguit per algunes de les seves cançons (va compondre també ‘Se va el caimán’ i ‘Mi cafetal’, entre altres números clàssics), va acabar els seus dies en la indigència, venent flautes pels carrers de Medellín.  

‘Bringing in a brand new year’

Charles Brown. 1961. Brown va ser un bluesman texà que es va guanyar la vida com aprenent d’electricista, operari en una fàbrica de gas mostassa i professor de química abans d’arribar a certa popularitat com a cantant i pianista de maneres suaus i sofisticades amb un ampli repertori de cançons nadalenques. B.B. King va gravar una versió de la seva irresistible invitació a entrar en el nou any amb molta elegància

‘New Year’s resolution’

Otis Redding & Carla Thomas. 1967. Aquest duo clàssic del soul de Memphis en què dos amants es fan promeses mútues que seran millor a partir de l’1 de gener va aparèixer al sensacional elapé ‘King & Queen’, publicat el març de 1967. Desgraciadament, l’insuperable Otis no va tenir cap oportunitat de complir el seu compromís, ja que va morir el 10 de desembre del mateix any en un accident aeri. 

‘This will be our year’

The Zombies. 1968. La veu de Colin Blunstone resultaria emocionant fins i tot llegint les fluctuacions de la borsa, però en aquesta cançó sostinguda sobre uns eufòrics acords de piano i inclosa en l’inesgotable ‘Odessey & Oracle’ commou d’una manera molt particular. La seva crida a mirar al futur amb optimisme després d’un llarg període de foscor adquireix a més una especial ressonància en el moment actual. 

‘Happy New Year’

ABBA. 1980. Quan els components de l’infal·lible quartet suec es preguntaven a finals de 1980 on serien al cap de 10 anys, probablement ja intuïen que la ruptura –personal i artística– era a la cantonada, i d’aquí l’aire de melancòlica ressaca: «No més xampany / s’han acabat els focs artificials». Una curiositat: el títol original de la cançó era ‘Pare, no t’emborratxis el dia de Nadal’.

‘1999’

Prince. 1982. Cada canvi d’any ens brinda un pretext idoni per recuperar l’imbatible èxit de funk-pop amb què el petit geni de Minneapolis va titular el disc que va propulsar la seva carrera i que li va servir per acomiadar el mil·lenni amb 18 anys d’antelació. El missatge de la cançó era vàlid llavors i ho continua sent avui: si l’apocalipsi és inevitable, el millor és que ens agafi ballant. Com si fos 1999.

‘New Year’s day’

U2 1983. El vers «res canvia el dia d’Any Nou» seria perfecte si Bono no s’hagués entossudit a alterar el sentit de la lletra per convertir una cançó d’amor dedicada a la seva dona en un manifest sobre el sindicat polonès Solidaritat. Malgrat tot, el piano i la guitarra de The Edge i, sobretot, el baix d’Adam Clayton insuflen una emocionant tensió al primer ‘hit’ internacional de la banda irlandesa.

‘The new year’

Death Cab For Cutie. 2003. A les festes universitàries nord-americanes de final d’any, mentre els seus companys es petonegen amb les seves parelles sota una pluja de confeti al so d’‘Auld lang syne’, els estudiants llestos amb poques habilitats socials recorden aquesta cançó sobre les mentides que ens diuen quan les circumstàncies ens obliguen a aparentar felicitat: «Ja és aquí el nou any / i no em trobo gens diferent».

‘This year’

The Mountain Goats. 2005. Més nois llestos a qui conviden a poques festes. John Darnielle va brodar una de les seves composicions més memorables en aquest petit clàssic indie en què beuen i es droguen no per celebrar sinó per oblidar un munt de coses terribles. La tornada «superaré aquest any / tot i que em mati» va adquirir estatus de mantra menor durant el 2020, el primer any de la pandèmia.

‘New Year’s Eve’

Tom Waits. 2011. El mínim que es pot dir d’aquesta peça inclosa a ‘Bad as em’ (l’últim elapé d’estudi publicat fins ara pel músic californià) és que sona exactament com un esperaria que sonés una cançó de Tom Waits sobre la nit de Cap d’Any (fins i tot incorpora el clàssic ‘Auld lang syne’). «Llavors vaig amagar les claus del teu cotxe / vaig preparar cafè carregat / i vaig llençar el que quedava de rom».  

‘Happy New Year Next Year’

Notícies relacionades

Violent Femmes. 2015. Els millors dies de la banda de Wisconsin ja queden una mica lluny, però de tant en tant encara és capaç de sorprendre els seus seguidors amb encerts com aquest cacau acústic gravat el 31 de desembre del 2014, una típica composició de Gordon Gano sobre un pobre individu que no necessita esperar al 2 de gener per saber que l’any que acaba de començar serà una calamitat. 

‘Auld Lang Syne’

The Beach Boys. 1964. Hi ha milers de versions d’aquesta vella cançó escocesa que ha sigut adoptada universalment com la banda sonora del canvi d’any. Qualsevol pot servir, però els sublims arranjaments vocals que Brian Wilson va fer per al disc nadalenc que els Beach Boys van publicar el 1964 mereixen la nostra admiració eterna (molt millor en la presa alternativa que no inclou la veu de Dennis Wilson desitjant-nos un bon Nadal en nom de tot el grup).