Exposició fotogràfica

Tornada al món bíblic amb mossèn Ubach, l’Indiana Jones de Montserrat

  • El Museu de Montserrat exposa una selecció de les 6.000 fotos que el monjo va fer a Síria, l’Iraq, el Sinaí i Palestina entre el 1922 i el 1951 per il·lustrar la Bíblia Grossa de l’abadia

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En un pedregós desert de Palestina s’alça un jove pastor esgrimint una fona. És la imatge perfecta per il·lustrar la història bíblica de David contra Goliat. La va fer el 1925 mossèn Bonaventura Ubach (1879-1960), el monjo que va venir a ser com l’Indiana Jones del monestir de Montserrat, que va dedicar la seva vida a reunir per a l’abadia desenes d’objectes arqueològics, mòmies egípcies incloses, en els seus múltiples viatges pel Pròxim Orient. Aquesta fotografia és només una de les 6.000 que el religiós va fer a Síria, l’Iraq, el Sinaí i, sobretot, a Palestina, entre el 1922 i el 1951, amb un objectiu en ment: il·lustrar l’ambiciós projecte de la Bíblia Grossa de Montserrat, traduïda al català i formada per 28 gruixuts volums (tres d’aquests només d’imatges), que es van publicar entre el 1926 i el 1954. 

«Amb aquelles fotos li interessava immortalitzar tot el que pràcticament no havia canviat des dels temps bíblics, un món que ell es va adonar que estava canviant i estava en via de desaparició davant l’avanç de la modernitat i dels conflictes que començaven a estendre’s per la regió», explica l’arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca, comissari de l’exposició ‘La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pareix Ubach’, primera mostra temporal des de l’inici de la pandèmia que ofereix el Museu de Montserrat. 

Al pare Ubach «li interessa la barreja, detallar la convivència entre gent de diferents religions i cultures» entre les quals ell mateix es mou –beduïns, àrabs, cristians i, en menor mesura, jueus, ja que aquests eren majoritàriament arribats d’Europa i no li servien per ensenyar la Palestina de l’Antic i el Nou Testament. Ho fa amb una mirada «etnogràfica, antropològica i documental», però també «orientalista, biblista» i empàtica cap a la població palestina, explica el comissari davant un recorregut per al qual ha seleccionat 76 imatges en les quals abunden homes, dones i nens beduïns, perquè eren «els que millor podien ajudar a entendre la societat de la Bíblia. Eren ramaders i transhumants, vivien en tendes i estaven en perill de desaparèixer». 

Ritus de sang

A més d’àrids i solitaris paisatges principalment rurals que «reflecteixen la petitesa de l’ésser humà», retrata ritus i costums, vestimentes i pentinats, formes de vida. Uns apareixen en posats, en grups familiars, religiosos o tribals. Altres de forma natural, untant amb sang de cabrit els suports de la seva tenda (diverses fotos més amb sacrificis de cavalls o xais mostren certa debilitat del fotògraf pels rituals de sang, certifica el comissari), pastors traient aigua d’un pou o llaurant els camps amb un camell i un ase. Sorprèn com Ubach, un home, aconsegueix una cosa difícil en societats musulmanes: infiltrar-se i barrejar-se entre grups de dones, com el d’unes beduïnes ballant el 1929, i com aquestes posen somrients davant la seva càmera. «El veuen com un home de religió, no com una amenaça. A més, no vesteix com un europeu», apunta Garcia Biosca.  

La mostra, que pot visitar-se fins al 17 de juliol i després viatjarà a Barcelona, està organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, que també han recuperat i digitalitzat tot el material fotogràfic, que podrà anar consultant-se progressivament a la web de la Biblioteca de Montserrat a mesura que es vagi restaurant. A més, el museu exposa a la seva permanent la col·lecció arqueològica reunida per mossèn Ubach en els seus viatges.    

«Rigorós i metòdic»

La dedicació d’Ubach en el projecte de la seva vida l’atribueix Garcia Biosca al seu origen familiar: «Una mare profundament religiosa i ser nou germans, quatre dels quals van entrar en ordes religiosos, i un pare benestant, oficial de la Marina mercant que viatjava molt i tornava a casa amb històries de llocs exòtics». Va entrar amb 12 anys com a novici i va fer els vots als 26. El pla de la Bíblia Grossa, els volums del qual també s’exposen,va coincidir amb «l’innovador i aperturista Lleó XIII» com a Papa i amb «Antoni Maria Marcet com a abat, que va impulsar projectes culturals i arquitectònics del monestir». De fet, Ubach es va formar a la casa d’estudis de Jerusalem que Montserrat no tancaria fins al 1968.

«Tenia una capacitat de treball impressionant. Era rigorós i metòdic», com demostren les llibretes exposades en les quals registrava les dades de cada foto que feia, els mapes en els quals marcava les localitzacions, quina escena havien d’il·lustrar de la nova Bíblia traduïda al català, en la qual ell apostava per «la fidelitat als textos antics acompanyant-los de moltes explicacions perquè s’entenguessin bé».  

En plaques de vidre

Notícies relacionades

També s’exposen guies turístiques, topogràfiques i llibres de fotografies i postals de l’època i de la Palestina colonial i otomana que van inspirar Ubach. I al costat d’una càmera Kodak similar a les que ell mateix va utilitzar brillen unes plaques de vidre amb les quals feia les fotos. Després enviava el negatiu a Viena, on es feien plaques de fotogravat, i aquestes s’imprimien a Montserrat. Un món que també ha desaparegut.

‘La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pareix Ubach’

Museu de Montserrat  

Comissari:  Joan Eusebi Garcia Biosca

  Fins al 17 de juliol