L’esperit lliure de Víctor Català ‘ressuscita’ al TNC amb ‘La Víctor C.’

Víctor Català / Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966) és famosa, entre altres coses, per la capa de silenci que va mantenir en la seva vida privada. L’autora mai va explicar per què no es va casar o per què es va quedar al llit els últims 10 anys de la seva vida per decisió pròpia. Sense ganes de revelar el que ella no va voler confessar mai –el lesbianisme era pecat en aquella època–, Carme Portaceli s’acosta a la figura d’aquesta dona a través de la seva obra a ‘La Víctor C’.Carme Portaceli inaugura aquest dijous la primera etapa del Teatre Nacional de Catalunya sota batuta femenina amb una producció dirigida per ella que és tota una declaració de principis. Per aquesta feminista declarada, reivindicar aquesta escriptora és fonamental. D’una banda, per disfrutar de la qualitat literària i poètica del seu llenguatge. De l’altra, per connectar amb una dona avançada a la seva època que, per ser lliure, es va inventar un àlies masculí primer i després es va fer passar per una dona simple i senzilla com a escut davant aquest món masclista que va retratar a les seves obres. La seva variada producció va estar marcada per l’enorme escàndol que va causar ‘La infanticida’, el cru monòleg guanyador dels Jocs Florals d’Olot de 1898, quan va esclatar la notícia que darrere la novel·la s’ocultava una dona. Això va obstaculitzar la seva continuïtat en el teatre.

Fidel al seu esperit

Portaceli no ha volgut fabular sobre aspectes de la vida de l’autora que mai es va molestar a aclarir. «No imaginem res. Treballem des d’una òptica que queda per sobre de les perspectives de gènere o de ‘lobbies’, perquè ella sempre va reivindicar la llibertat». Que ningú esperi trobar a ‘La Víctor C.’ per què mai es va casar, com van fer la majoria de les seves amigues. «Ella sempre va defensar que tot era als seus contes. Per entendre-la no fa falta res més».

Per reflectir el seu esperit amb fidelitat, Portaceli opta per un viatge oníric que comença amb l’enterrament del personatge. La dramatúrgia d’Anna Maria Ricart Codina parteix de relats publicats a ‘Tots els contes’ i ‘Mosaic’. Però també s’ha amarat d’entrevistes, anècdotes i biografies de l’adusta autora empordanesa per recrear el seu món. «Hem barrejat episodis de la seva vida i dels seus contes, que tenen una potència narrativa brutal», explica Ricart.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Rosa Renom, que encarna la protagonista, assegura que el més difícil ha sigut «dotar d’ànima un text preciós». Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Oriol Guinart, Olga Onrubia, Manel Sans i Anna Ycobalzeta encarnen un munt de personatges, entre ells l’Amèlia, germana de l’escriptora, el poeta Joan Maragall i l’actor Mario Cabré. Tots destaquen la bellesa literària del text. «És un plaer sentir aquestes paraules i l’emoció que desprenen», afirma Ycobalzeta. Per a ella és important «reivindicar-la com a referent del que som, del que hem sigut i del que podem ser». La seva figura, lluny de ser arcaica, continua sent molt moderna. N’hi ha prou amb veure l’interès que desperta la seva obra: Club Editor acaba de publicar ‘Mosaics III (Intimitats)’ amb 17 relats inèdits.

L’escenografia de Paco Azorín, molt metafòrica, s’inspira en el caràcter d’aquesta enigmàtica autora. «Va ser una dona incòmoda que va construir un món particular». La seva proposta ho reflecteix «amb un escenari inclinat i girat que es dirigeix cap al públic», explica aquest aclamat artista col·laborador habitual de Portaceli.