Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»

Amb aquest mitjà han contactat jugadores que ja no formen part del Llevant Badalona aquest any però sí campanyes anteriors, i totes relaten els mateixos fets. «És el circ més gran que he viscut com a professional. Era tot un desastre», explica una d’aquestes futbolistes que ja no forma part de l’entitat.

«Quan vaig arribar, em va semblar que les instal·lacions del club eren molt poc professionals. El vesturari i el gimnàs estaven bruts. El terra estava constantment brut i semblava que mai s’hagués netejat, amb boles de pèl per tot arreu. No hi havia màquina de gel per a les lesions. No hi havia sabó per rentar-se les mans i havíem de demanar paper higiènic constantment i passar-nos l’únic rotllo que hi havia entre els dos cubicles, perquè els portarotllos del lavabo sempre estaven buits. Per a la porta del nostre vestuari, que connectava amb el gimnàs i la sala de tractament mèdic, teníem una cortina de dutxa que calia tancar completament, ja que, altrament, la gent que estava fora del vestidor podia veure’t córrer cap a la dutxa», explica Michele Vasconcelos, futbolista que va alçar la veu davant dels impagaments en un missatge a les xarxes socials.

Cortina transparent

El sentiment de desassossec i frustració està estès al vestuari. «El primer dia que s’arriba al nou estadi [aquesta temporada el Llevant s’ha traslladat a Badalona des de Sant Joan Despí], se’ns presenta al vestuari. Des de la porta de sortida i entrada, es veu la paret del final de vestuari on són les dutxes. Se’ns va dir que entre el físio i les taquilles posarien una porta perquè nosaltres poguéssim entrar i tancar. Avui dia, hi continua havent una cortina transparent. I has d’anar amb compte que estigui tirada, que ningú entri», relata una futbolista que forma part de la plantilla del Llevant Badalona en l’actualitat.

«Ens sentim enganyades constantment per part del club. Pel tema dels pagaments, però també amb coses de vestuaris, suplementació, etc. Coses que es van prometre al principi de temporada. Estem disgustades. Hi ha jugadores que han passat lesions i han hagut de tractar-se fora del club. El més greu és que has d’anar-te’n fora del club per recuperar la falta de recursos», afegeix la jugadora.

«Et prometen el món i al final no et donen res»

Aquestes promeses incomplertes venen de quan el club tenia la seva seu a Sant Joan Despí. «Havíem d’aparcar a la zona verda perquè no hi havia cap part habilitada. A la meitat de l’entrenament, sortíem a canviar el cotxe de zona», explica una futbolista que va viure aquella etapa a l’entitat. «Se’ns va prometre un gimnàs que mai hi va ser. Els entrenaments de força els fèiem fora i havíem de treure el material en un carro del Mercadona. Quan plovia, calia fer-ho dins dels vestuaris», afegeix una altra jugadora.

Notícies relacionades

Espanya supera per primera vegada la barrera de les 100.000 dones que viuen de l’esport

Entrevista a Jana Fernàndez, futbolista internacional del Barça: «M’he tornat a enamorar del futbol»

Una altra de les promeses que se’ls va fer a les futbolistes per a la temporada que ara ha acabat va ser menjar a les instal·lacions del club. «Aquest any, en la xerrada abans de l’inici de temporada, ens diuen que menjarem al club, però mai passa». «Et prometen un contracte amb massa diners i després no paguen. O paguen a les estrelles i a les altres no. Et prometen un fotimer de coses: menjar al club, gimnàs... Et prometen el món i al final no et donen res», confessa resignada una altra futbolista que aquest any ja no forma part de la plantilla.

«Les promeses són una manera d’atraure la gent», reflexiona una futbolista de l’equip. «Tenen tal poder de convenciment que totes hem caigut en la trampa. T’ho creus i hi caus. Després és quan t’adones de la realitat, saps que t’estan enganyant mirant-te a la cara. Li hem dit abans que tot explotés. Sembla que se’n riguin a la cara».