Israel obre un nou front de guerra amb el seu atac a l’Iran

L’avís va arribar dimecres, quan els Estats Units van anunciar la retirada de gran part del personal de les seves ambaixades a diverses capitals del Pròxim Orient davant la possibilitat d’un repunt de la violència a la regió. I el detonant, l’inici de tot, va tenir lloc ahir, amb l’atac massiu i a gran escala d’Israel contra l’Iran, la seva cúpula militar i instal·lacions nuclears.

Amb aquesta acció, en la qual van participar més de 200 avions i que va causar 78 morts i 329 ferits al país persa, l’Estat hebreu ha obert un nou front en les seves múltiples guerres a la regió, des de la seva invasió i destrucció completa de la Franja de Gaza com a resposta a l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 fins als atacs contra el sud del Líban i la capital, Beirut, l’ofensiva contra els houthis del Iemen, i els constants bombardejos i ocupació terrestre del sud-oest de Síria.

Un home de molt poder

En aquesta ocasió, no obstant, Israel ha anat molt més enllà: amb la seva acció militar ha aconseguit assassinar diversos científics del programa nuclear iranià i la cúpula militar del país persa, inclòs el cap de l’Estat Major, Mohammad Baqer, i Hossein Salami, el líder de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar de la República Islàmica. Salami, al lloc des del 2019, era un dels homes amb més poder a l’Iran i era un aliat pròxim al líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei.

L’atac israelià, anomenat bíblicament amb el nom d’operació Lleó Ascendent, arriba en un moment de gran debilitat del Govern del primer ministre Benjamin Netanyahu. El seu Parlament, la Knesset, va rebutjar aquest dijous, per tot just vuit vots en contra, dissoldre’s i obligar a la convocatòria d’eleccions anticipades. Amb l’atac contra l’Iran, Netanyahu utilitza una vegada més la maquinària de guerra com a escut polític, i guanya temps en el poder mentre prepara la defensa aèria davant la més que probable resposta persa.

L’Iran, després de ser atacat de matinada, va respondre a Israel amb diverses salves de drons kamikaze, que van ser interceptats tant a l’espai aeri jordà com israelià. Però la República Islàmica, a primera hora de la nit, va llançar la seva resposta oficial: un bombardeig, en diverses onades, amb més d’un centenar de míssils balístics hipersònics dirigits als centres de les grans ciutats d’Israel.

Defenses antiaèries

La Cúpula de Ferro israeliana, segons es va poder apreciar per imatges en directe, va ser capaç d’interceptar la majoria de míssils, però almenys mitja dotzena van impactar contra el centre de Tel Aviv. Segons les forces israelianes, hi ha almenys 40 ferits, dos d’ells greus, i grans danys. El baix balanç de víctimes pot respondre al ft que les autoritats van demanar als seus ciutadans que anessin als refugis antiaeris.

L’Iran va assegurar haver fet caure un dels avions de combat que van atacar el país persa. El pilot, segons fonts de Teheran, va resultar detingut.

"¡A la nació iraniana! El règim sionista ha realitzat amb la seva mà ensangonada i malèfica un crim al nostre estimat país, atacant zones residencials. Que esperin una resposta dura i decisiva per la nostra banda", va proclamar el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, que va nomenar ja substituts per a tots els comandants militars i científics que van ser assassinats.

"La mà dura de les nostres forces armades mai deixarà anar ja Israel. Amb aquest atac, els sionistes han segellat un destí agre i dolorós per a si mateixos. I ens assegurarem que aquest destí es compleixi", va afegir Khamenei.

Dues setmanes d’atacs

"Demano [als ciutadans d’Israel] que segueixin les ordres. És molt possible que hagin d’estar en espais protegits per un període de temps estès; molt més llarg del que ens hem acostumat fins ara. Sisplau, assegurin-se de proveir-se de tot el necessari", va aconsellar, per la seva banda, Netanyahu, que després de l’atac va parlar per telèfon amb els presidents francès, Emmanuel Macron; nord-americà, Donald Trump, i rus, Vladímir Putin. Israel, després de la primera acció, va avisar que els atacs d’ahir, que es van allargar a Teheran i altres ciutats iranianes fins ben entrada ahir a la tarda, són els primers de molts, i que l’"operació militar" contra l’Iran durarà almenys "dues setmanes".

Després d’aquest atac a gran escala, els dubtes pesen sobre les negociacions, encara vigents, entre els Estats Units i l’Iran per renovar l’acord nuclear iranià i evitar que el país persa desenvolupi la seva pròpia bomba nuclear. Entre les víctimes del bombardeig hi ha Ali Shamkhani, un dels principals consellers del líder suprem en aquestes converses, que va resultar greument ferit.

Trump, informat de tot

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

La pròxima reunió entre els dos països estava prevista per a aquest mateix diumenge a Oman, país que ha mediat entre Teheran i Washington. Fonts anònimes nord-americanes van assegurar ahir que la trobada continua dempeus; els iranians asseguren el contrari.

"Vaig intentar salvar l’Iran de la humiliació i la mort", va dir ahir Trump, que va indicar a la premsa que "sabia tot" el que passaria abans que passés: "Els vaig intentar salvar perquè m’hauria encantat haver arribat a un acord. Encara és possible, de fet. Encara no és tard del tot", va continuar el president nord-americà, en una declaració des de la Casa Blanca.