‘Ariadne auf Naxos’ obre la temporada de la recuperació al Liceu

Mentre que a Madrid podran començar la temporada operística amb el 100% de l’aforament, el Liceu arrenca aquest dimecres el nou curs 21-22 amb el 70%, amb el primer títol de la temporada, ‘Ariadne auf Naxos’, de Richard Strauss. De moment aquesta temporada ja s’han venut 15.500 abonaments, superant els 13.200 de la temporada anterior, 20-21, i també els de la temporada 18-19. «Anem de cara a la recuperació», ha afirmat Valentí Oviedo, director general del Liceu, a EL PERIÓDICO. «Tot i que no estem en les excepcionals xifres del 19-20», diu amb referència als 17.145 abonaments venuts la temporada del 20è aniversari de la reconstrucció, plena de grans títols. Per a ell, la fidelitat demostrada per l’abonat en el curs actual és un bon senyal. «La percepció de normalitat arribarà quan puguem omplir els teatres, amb mascareta, això sí. Aspirem a poder tenir la màxima capacitat al teatre durant el novembre, quan s’estreni ‘Rigoletto’», afegeix.

Contrast de dos mons

‘Ariadne auf Naxos’ és la tercera òpera de les sis sorgides de l’aliança entre el compositor alemany Richard Strauss i el llibretista austríac Hugo von Hofmannsthal, després de ‘Salomé’ (1905), ‘Elektra’ (1909), ‘Der Rosenkavalier (1911). Estrenada per primera vegada a Stuttgart el 1912, no va ser fins al 1916 quan es va estrenar la versió definitiva a Viena. Es tracta d’una òpera curiosa en què conflueixen dos mons, l’òpera seriosa i la ‘buffa’. «No és un títol ‘mainstream’, però Strauss és un compositor majúscul i la música d’aquesta peça és d’una bellesa descomunal», va destacar Víctor de Gomar, director artístic del Liceu en la roda de premsa de presentació. Una bona manera d’obrir boca per aprofundir en la varietat musical del segle XX que el Liceu ofereix en la temporada del 175 aniversari de la inauguració, amb títols com ‘War Requiem’, de Benjamin Britten i ‘Wozzeck’, d’Alban Berg.

El muntatge, amb direcció musical de Josep Pons, és una coproducció del Liceu amb òperes de França, Finlàndia, Luxemburg i Dinamarca, encarregada en l’època de Cristina Scheppelmann com a directora artística.

Katie Mitchell, directora d’escena que va presentar el Liceu amb ‘Lessons of love and violence’, de George Benjamin i Martin Crimp, ofereix una lectura actual de l’òpera de Strauss en aquesta producció. Composta d’un pròleg i un acte els seus temes són encara vigents: l’alta cultura versus la cultura popular, la importància dels diners en l’art i la fidelitat en l’amor, entre d’altres. El llibret original situa l’acció a Viena durant el segle XVII a la casa d’un aristòcrata on l’home més ric de la ciutat ha contractat un compositor perquè li escrigui una òpera seriosa sobre un tema mitològic i també ha convidat un grup de comediants perquè actuïn amb motiu del seu aniversari. Però al final el mecenes decideix ajuntar les dues coses.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

En aquesta producció, traslladada a l’actualitat, Zerbinetta en lloc de ser actriu és una estrella del pop. Ariadne, personatge mitològic que interpreta la Primadonna, juga en aquesta producció un rol menys passiu i està embarassada. I el compositor,que interpreta la mezzosoprano, deixa de ser un rol transvestit per identificar-se amb un ser no binari de gènere fluid, conforme amb els temps actuals.

La soprano Miina-Liisa Varela, que ja va interpretar el rol de Primadonna (Ariadne) en l’estrena d’aquesta mateixa producció a Hèlsinki, lidera el primer ‘cast’ amb Elena Sancho Pereg (Zerbinetta), Samantha Hankey (compositor) i el tenor Nikocali Schukoff (Bacchus), entre d’altres.