Festival de Venècia

La Mostra homenatja Jamie Lee Curtis, la reina de ‘Halloween’

  • L’actriu rep un premi a la seva carrera mentre estrena ‘Halloween kills’, nova entrega de la longevíssima saga de terror

A1-124387956.jpg

A1-124387956.jpg / MARCO BERTORELLO (AFP)

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Si la trajectòria professional de Jamie Lee Curtis la fa o no mereixedora del Lleó d’Or honorífic que dimecres li ha concedit la Mostra de Venècia, és una qüestió que potser generarà divisió d’opinions. En tot cas, sens dubte és més fàcil posar-se d’acord en el fet que la nova pel·lícula de l’actriu, que el festival projectarà després de fer-li entrega del premi, no és especialment representativa dels seus èxits artístics. És cert, d’una banda, que ‘Halloween Kills’ pertany a la longevíssima saga de ficcions de terror per les quals la seva carrera és i serà principalment definida –hi està vinculada des que el director John Carpenter li va donar un magnífic inici amb ‘Halloween’ (1978)–; no obstant, no només és una pel·lícula més aviat decebedora, sinó que la presència de Curtis al seu metratge és purament anecdòtica.

«Se’m fa estrany rebre aquest guardó, perquè sembla voler representar un tancament a la meva carrera, i el cert és que actualment estic treballant més que mai», ha afirmat la californiana a Venècia. De fet, ben aviat començarà a rodar ‘Halloween ends’, que suposarà el comiat del personatge que interpreta en la saga, Laurie Strode. A la pel·lícula original, Laurie era una adolescent la vida de la qual queda connectada per sempre amb el brutal assassí Michael Myers; nou seqüeles i ‘reboots’ més tard, a ‘La noche de Halloween’ (2018) l’adolescent s’havia convertit en una àvia supervivent preparada per venjar-se del monstre; i sens dubte ‘Halloween ends’, que s’estrenarà el 2022, li proporcionarà aquest duel final. Mentrestant, ‘Halloween kills’ no dona al personatge res a fer; Laurie apareix en pantalla durant escassos minuts, i en passa bona part prostrada en un llit. El director, David Gordon Green, prefereix obrir pla per retratar una comunitat que, quatre dècades després, segueix traumatitzada per aquella sagnant nit de 1978.

Si la pel·lícula del 2018 funcionava com a reflex de la sororitat impulsada pel Me Too, de l’estrenada avui a Venècia es podria dir que és una metàfora sobre els perills del ‘trumpisme’ de no ser perquè no hi ha res al·legòric en la insistència i la tosquedat amb què els personatges deixen clar aquest paral·lelisme a través dels seus diàlegs. Mentrestant, Green ofereix un abundant assortiment d’assassinats en què no es detecta ni gaire inventiva ni una sola idea en termes de posada d’escena; res a veure amb les dues entregues de ‘Halloween’ dirigides per Rob Zombie, visualment enlluernadores. I per descomptat, res a veure amb la pel·lícula original, en la qual Carpenter va donar tota una lliçó de llenguatge cinematogràfic. Potser Curtis encara estigui a temps d’intentar convèncer el vell perquè s’encarregui ell mateix de dirigir ‘Halloween ends’.   

Superherois de circ

El primer llargmetratge de l’italià Gabriele Mainelli, ‘Le llamaban Jeeg Robot’, era una curiosa subversió del cine de superherois; la seva nova incursió en el gènere, en canvi, més aviat sembla dissenyada a fi de convèncer algú a Hollywood perquè el contracti. Presentada aquest dimecres a concurs a la Mostra, ‘Freaks out’ és una versió ‘low cost’ d’una pel·lícula dels X-Men, ambientada a la Itàlia envaïda per Hitler i protagonitzada per quatre membres d’una ‘troupe’ circense que aconsegueixen escapar dels nazis gràcies a les mateixes habilitats que els converteixen en atraccions de fira. Considerant que té els mateixos tics sovint atribuïts al cine de Marvel –el metratge inflat, les excessives pretensions, les confuses seqüències d’acció–, és possible que Mainelli aviat rebi una trucada.

 

Notícies relacionades