Cannes es prepara per celebrar un festival presencial però segur

Després d’un any d’absència, el Festival de Cannes obre el pròxim dimarts la seva 74a edició, en la qual hi haurà una interessant barreja d’estrelles consagrades –Catherine Deneuve, Jodie Foster o Matt Damon– i joves que aspiren al més alt, com Timothée Chalamet, els germans Hopper i Dylan Penn.

Amb ganes de recuperar el temps perdut i de tornar a ser la principal cita mundial del cine, Cannes ha aconseguit atraure un bon nombre d’estrelles, cineastes consagrats i novells i configurar una programació sòlida tant en els apartats competitius com els de mera exhibició.

Amb ella tractarà de fer front per força que ha pres la Mostra de Venècia, que acumula llançaments d’èxit en els últims anys: ‘La, la, land’ (2016), ‘La forma del agua’ (2017), ‘Roma’ (2018) i ‘Nomadland’ (2020).

Cannes només va guanyar la partida el 2019, amb ‘Parásitos’, el fenomen coreà que va guanyar la Palma d’Or i va fer història al ser el primer títol a emportar-se l’Oscar a millor pel·lícula i a millor cinta internacional. Un èxit que el certamen busca repetir amb una programació d’allò més variada.

Molts noms coneguts però poques dones 

La secció competitiva reuneix 24 pel·lícules, de les quals només quatre estan dirigides per dones. Les franceses Mia Hansen-Love, Catherine Corsini i Julia Ducournau, així com l’hongaresa Ildiko Enyedi competiran per la Palma d’or que en la història del certamen només se l’ha emportat una dona, Jane Campion per ‘El piano’.  

L’inclassificable director Leox Carax serà el protagonista de la sessió amb el musical ‘Annette’, protagonitzat per Adam Driver i Marion Cotillard, i que suposa el debut en anglès del cineasta francès. Entre els noms més coneguts, hi ha el nord-americà Wes Anderson, que ha tingut la paciència d’esperar un any per poder estrenar a Cannes –estava en la selecció per a l’edició frustrada del 2020– la seva ‘The French Dispatch’ quallada d’estrelles: Frances McDormand, Timothée Chalamet, Benicio del Toro, Adrien Brody, Tilda Swinton, Léa Seydoux, Bill Murray, Owen Wilson, Liev Schreiber, Edward Norton, Willem Dafoe, Saoirse Ronan i Anjelica Huston.

També hi ha l’holandès Paul Verhoeven amb ‘Benedetta’, una història d’amor lèsbica entre una monja i una seglar a la Itàlia del segle XVII; el francès Jacques Audiard amb ‘Les Olympiades’, moderna història d’amor, o l’italià Nanni Moretti, amb ‘Tre piani’, centrada en les relacions d’un edifici de veïns.

Una de les estrenes més esperades és l’actor i director nord-americà Sean Penn, que arriba amb ‘Flag Day’, una pel·lícula que dirigeix i protagonitza, al costat dels seus fills Hopper i Dylan, nascuts del seu matrimoni amb Robin Wright. Penn torna a Cannes com a director després del fracàs collit fa cinc anys amb el seu anterior treball, ‘Diré el teu nom’, un melodrama protagonitzat per la seva llavors parella Charlize Theron i per Javier Bardem.

Seccions paral·leles

Però Cannes no és només la competició per la Palma d’Or. Més enllà de les seccions paral·leles (Una certa mirada, Quinzena de Realitzadors i Setmana de la Crítica) hi ha diversos apartats no competitius que reuneixen una oferta molt interessant.

És el cas de ‘JFK Revisited: Through The Looking Glass’, un documental amb què Oliver Stone s’endinsa en les noves proves desclassificades sobre l’assassinat del president nord-americà John Fitzgerald Kennedy, un tema que el persegueix des de fa dècades i que es va concretar a la seva pel·lícula ‘JFK’ fa 30 anys.

Todd Haynes arribarà amb un altre documental molt esperat, ‘The Velvet Underground’, i Ari Folman demostrarà de nou que l’animació pot servir per narrar qualsevol tema. Va sorprendre el 2008 amb ‘Vals amb Bashir’, sobre la matança de Sabra i Chatila i ara se centra en la figura d’Ana Frank a ‘Where is Anne Frank’.

També els documentals ‘Val’, de Ting Poo i Leo Scott, sobre la trajectòria de Val Kilmer; ‘New Worlds: The Cradle of Civilization’, en el qual Andrew Muscato va gravar un espectacle de Bill Murray i el violoncel·lista Jan Vogler a l’Acròpolis d’Atenes, i ‘Babi Yar. Contexte’, de Sergei Loznitsa, sobre la matança de jueus a Ucraïna en mans dels nazis.

Matt Damon i Abigail Breslin protagonitzen una història de pèrdues i retrobaments, ‘Stillwater’, dirigida per Tom McCarthy; Colin Firth, Olivia Colman i Josh O’Connor, «Mothering Sunday», d’Eva Husson; la britànica Andrea Arnold posa el seu cine natural al servei de dues vaques a «Cow» i l’actriu Charlotte Gainsbourg es col·loca darrere de la càmera per retratar la seva mare, Jane Birkin, a «Jane par Charlotte».

Llibertat malgrat la Covid

Tot això en una festival que serà enterament presencial –tot i que amb moltes cites virtuals principalment al Marché du film, la cita per a la indústria– i amb mesures bastant relaxades, ja que fa menys d’una setmana França va eliminar la majoria de les restriccions.

Ja no hi ha limitacions d’aforament per als espectacles –excepte per a concerts en interior–, es poden congregar fins a 2.500 persones a l’exterior –tot i que amb passaport sanitari o prova negativa per a reunions–, no hi ha toc de queda i no és necessari portar mascareta, però ho recomanen per a aglomeracions de més de mil persones.

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Cannes no obstant ha extremat les precaucions. Disposarà d’un laboratori per fer proves als acreditats; ha revisat les instal·lacions de climatització, que funcionaran 24 hores al dia en tots els espais; ha reforçat els serveis de neteja i l’assistència a les projeccions serà amb reserva prèvia de seient per internet.

«No podem assumir el risc de dir que tot serà normal», va reconèixer en la presentació del festival el delegat general del certamen, Thierry Frémaux. Però tots els elements que han fet famós Cannes seran al seu lloc: l’alfombra vermella, les estrelles, els autors i els mitjans.