L’opressiu western irlandès de Tana French

El Cal, un policia nord-americà jubilat i divorciat, busca la pau en un petit poble de l’Oest irlandès, com un foraster en un poblat de l’oest llunyà americà. Va ser la lectura de diversos westerns, entre aquests, ‘Paloma solitaria’, de Larry McMurtry, el que va impulsar Tana French a escapar-se de la seva «zona de confort» urbana i traslladar la seva nova novel·la, ‘El explorador’ (AdN), «a un entorn rural agrest» com el que va conèixer en els seus estius de l’infantesa. «És un territori interessant per explorar. Requereix duresa física i mental i els qui hi viuen han de fer les seves pròpies lleis perquè són molt lluny dels centres de poder. Aquest microcosmos canvia i magnifica les coses que hi passen. A les ciutats, un pot quedar-se al marge de la gent i no relacionar-se amb ningú, però als pobles no. Allà, qualsevol decisió individual té doble o triple impacte en la comunitat». 

French, nascuda als EUA el 1973, amb antecedents russos i italians, parla per videoconferència des de casa seva a Dublín, on viu des de jove, sobre aquesta novel·la independent en què aparca el seu policia de la brigada d’Homicidis de Dublín, Rob Ryan. Aquí el protagonista és el Cal, a qui el seu nou veí anomena John Wayne. «Arriba buscant una vida més fàcil, però s’equivoca». Les coses es compliquen quan el Trey, de 13 anys, li demana ajuda per buscar el seu germà gran, desaparegut fa mesos, una cosa que no sembla importar ningú al ser d’una família desestructurada (mare pobra, amb sis fills i abandonada pel marit). 

«A les localitats petites hi ha com una necessitat d’encaixar la gent en categories, d’assignar a cada un un paper, perquè les accions d’un influeixen molt en els altres. En aquesta decideixen que la família de Trey són els dolents, els criminals, els que no encaixen, els que no són vistos com a respectables en aquesta societat. Una vegada et posen una etiqueta és molt difícil escapar-ne perquè tothom sap qui ets i què ha fet la teva família. Aquesta motxilla amb generacions d’equipatge pesa molt. I hi hauria d’haver més solidaritat, però no és així», diu French, autora de set novel·les en els últims 13 anys, entre ellas,‘El silencio del bosque’, ‘Faithful Place’, ‘El secret de l’om’ i ‘Intrusión’.

No s’havia adonat que les desaparicions són una constant en les seves històries. «Potser perquè el que m’agrada del gènere i en l’escriptura són els misteris. Ens apassiona el misteri. És el que ens fa humans. Intentar descobrir què passa. I una desaparició és més misteriosa que un assassinat, en què ja saps què ha passat tot i que no sàpigues qui ho ha fet. Però la naturalesa d’una desaparició ja és en si mateixa misteriosa i em sembla més urgent que la investigació d’un assassinat». 

Per a French, «una novel·la negra és un entorn ideal per mostrar els punts foscos de la societat, aquelles coses que porten algú a matar». Això és el que, assenyala, intenta a ‘El explorador’, on «podria ser fàcil percebre que és la ciutat que perverteix el suposadament idíl·lic món rural, pensar que venen els de fora i es carreguen les nostres regles, però no és tan senzill. És cert que en aquest poble hi ha gent que pren droga i la distribueix. Però també ho és que hi ha pocs joves, que se’n van a les ciutats buscant una vida millor i als pobles queden molts solters en granges que senten que han d’estar a la defensiva i lluitar pel seu estil de vida». 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

No descarta continuar explorant la relació entre el Cal i el Trey a la nova novel·la que ja està escrivint –«tot i que amb la pandèmia i dos nens a casa he treballat menys del que pensava», afirma. «El pare del Trey se’n va anar de casa i busca algú que el guiï cap a l’edat adulta. I el Cal, que en el seu dia va tenir problemes amb la seva filla, intenta refer aquesta relació. Tots dos intenten saldar qüestions pendents. Com en un ‘western’, en què trobes persones inesperades en el teu viatge, és una relació desorganitzada, casolana i casual, que respon a les necessitats de cada un». 

El Cal va deixar la policia de Chicago després que el seu company disparés a un jove negre creient que portava una arma, un tema que continua candent després del cas de George Floyd. «No podia ignorar que la policia nord-americana és molt més agressiva amb els negres que amb els blancs. El Cal se’n va perquè veu que sent policia, a la seva feina hi ha tanta maldat acumulada que de vegades és impossible fer el correcte, i això viola el seu codi moral». Però també en aquest poble de l’oest irlandès, on com en els «‘westerns’, no hi ha només el bé i el mal, sinó molts matisos», ell, «que es creu que és una bona persona, descobrirà que de vegades no n’hi ha prou de fer les coses bé, que no està tan clar què és el correcte i l’incorrecte».