Brian L. Mishara, psicòleg expert en suïcidi: "La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sino qui ets"

“Els voluntaris salven més vides que els professionals”

Mishara ho diu sense matisos: “No hi ha cap estudi que demostri que els professionals siguin millors que els voluntaris en la prevenció del suïcidi. Quasi tots els estudis publicats troben el contrari”. El motiu, explica, és que els voluntaris no apliquen tècniques, sinó que connecten des de la humanitat. “Els professionals són formats per diagnosticar i tractar, però no per acompanyar una crisi. En canvi, els voluntaris veuen la persona, no el pacient”.

Per a ell, la prevenció efectiva comença per una escolta que sigui realment activa i compromesa: “Quan algú està pensant en suïcidar-se, no n’hi ha prou amb escoltar. Cal ajudar a trobar alternatives i fomentar la seva pròpia capacitat de gestió del dol”.

“Cal construir esperança”

Durant la seva ponència al Palau Macaya, Mishara ha descrit el suïcidi com “una resposta desesperada a un patiment que sembla inacabable”. Per això defensa que la tasca dels serveis d’ajuda és restaurar el sentiment d’esperança i de valor personal. “La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sinó qui ets. Quines fortaleses tens, què t’ha permès sobreviure fins ara”.

Aquesta mirada és també la base del seu treball amb refugiats o persones en contextos extrems: “Quan algú ha viscut coses terribles i continua viu, vol dir que té una força enorme. La feina no és salvar-lo, sinó ajudar-lo a reconnectar amb aquesta força”.

“Ètica i llibertat davant el dolor”

Sobre el debat ètic, Mishara és clar: “Tothom és lliure de decidir si vol viure o morir. Però si m’ho dius, faré tot el possible per convèncer-te que no ho facis”. Recorda que nou de cada deu persones que són portades a urgències contra la seva voluntat no tornen a intentar suïcidar-se. “El suïcidi no és una decisió binària —explica—. Pots estar 51 % convençut de voler morir i 49 % de voler viure. Aquesta ambivalència és el que ens permet intervenir”.

“Quan la tecnologia escolta sense ànima”

Preguntat per l’ús de la intel·ligència artificial en salut mental, Mishara adverteix: “Els xatbots no tenen empatia ni responsabilitat moral. Estan programats per agradar, no per entendre”. Considera que les plataformes automatitzades poden donar suport tècnic, però mai substituir el contacte humà. “En un futur, potser ens ajudaran a detectar emocions o suggerir respostes, però la clau encara serà la presència: una persona real que escolta, acompanya i creu en tu”.

“No treballo amb el patiment, sinó amb el potencial humà”

Després de dècades dedicades a entendre per què la gent decideix viure o morir, Mishara manté un optimisme serè. “No em dedico al patiment, sinó a la capacitat humana d’esperança. La majoria de persones que intenten suïcidar-se acaben demanant ajuda o aturant-se. El suïcidi es pot prevenir, i sovint és la pròpia persona qui el prevé”.

Notícies relacionades

Carlos González, pediatre, explica les diferències entre malsons i terrors nocturns en els nens: «Es desperta plorant com si el matessin»

Marta Lopera, investigadora de la UOC: “El buen terror no explota la locura, la convierte en experiencia humana”

Per a Mishara, la clau és començar molt abans, a les escoles: “Cal ensenyar a identificar i expressar emocions, demanar ajuda i avaluar com afrontem els problemes. Ningú ens ensenya a conviure amb el dolor ni a reconèixer la nostra força, i això és el que ens pot salvar”.

“Suïcidiologia” és una paraula que pot semblar dura, però Mishara l’omple d’esperança. “Quan escoltem sense pressa i sense jutjar, el missatge que rep l’altra persona és simple però poderós: la teva vida té valor, i no estàs sol”.