Espectres irlandesos

Tres nens s'internen en un bosc prop de Dublín, el 1984. Un d'ells en surt amb les sabates tacades de sang i amb la memòria en blanc. Dels altres, no se'n torna a saber res. Vint anys més tard, el nen amnèsic és un policia d'homicidis i ha de tornar a aquell bosc: una nena hi ha aparegut morta, al costat d'una taula de sacrificis prehistòrica. Aquest és l'inquietant plantejament d'entrada d'El silencio del bosque (RBA), el debut literari de Tana French que li va valer el premi Edgar (l'Oscar del gènere negre) a la millor primera novel·la.

D'aquesta obertura en podria haver sortit una novel·la fantàstica a l'estil Stephen King. French, una actriu teatral nascuda el 1973 als EUA, que ha viscut a Itàlia i Malawi i es va establir amb 17 anys a Dublín, s'hi acosta una mica i ho insinua, però va preferir el gènere negre. Encara que precisament, explica asseguda al bar-llibreria del centenari Central Hotel de Dublín, perquè «un dels avantatges de la novel·la criminal d'avui respecte a la de fa 50 anys és que les fronteres són més borroses i es poden integrar elements de diferents gèneres sense quedar empresonat per les convencions d'aquest». Efectivament, l'actriu i escriptora evita més d'una regla d'or de la novel·la negra, cosa que en temps de producció en sèrie s'agraeix. Com la que diu que és gratificant per al lector que tots els misteris quedin resolts al final. Un misteri, ben gran, queda inquietantment obert.

French tampoc planteja una cadena lineal de deduccions, sinó una desena de pistes paral·leles: ¿es tracta d'un cas d'abusos de menors, de violència familiar, d'agressions entre nens, hi ha al darrere una banda de motards, un sanguinari ritual, un cas d'especulació urbanística? Una pista és certa, i les altres són una absorbent orgia de macguffins al llarg de gairebé 600 pàgines.

Com que French és irlandesa i no islandesa, no ha creat un policia alcohòlic, depressiu i passat de pes, sinó una parella de detectius (Rob i Cassie, protagonista ella de la seva segona novel·la) que es mig embriaguen alegrement i mantenen una tensió sexual a l'estil Mulder i Scully. I és que Irlanda té els seus propis dimonis per exorcitzar sobre el paper. «Molts. Molts», afirma. «El tipus de crims d'una societat en diu moltes coses. La cosa interessant de la novel·la criminal és que és un mitjà per mirar a l'interior d'una societat, per explicar quines són les seves pors i prioritats».

El tòpic hauria de portar a l'aparició com a abusador d'un sacerdot sinistre o un pare que es ventila la paga al pub mentre les criatures moquegen a casa. Però seria «un recurs barat» a què ha renunciat i a més a més aquesta, aclareix Tana French, no és la Irlanda del segle XXI, el tigre celta avui amansit. Al carrer, les omnipresents banderoles del dia de l'orgull gai (juntament amb les decoracions al·lusives al Mundial de futbol guanyen per golejada el Bloomsday joyceà) ho confirmen. «Per a la meva generació, l'autoritat de l'Església catòlica no significa gairebé res en la nostra vida quotidiana. Unes altres autoritats i una altra religió, la dels diners, han ocupat el seu lloc. I això ha tingut conseqüències morals: durant el boom, si eres ric no eres una persona més afortunada, sinó una persona millor», explica l'escriptora.

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

Vicis de nou-rics

Per si no hi hagués prou paral·lelismes reconeixibles per al lector espanyol, a la novel·la flota un escàndol de requalificacions i obres públiques que esquitxa polítics locals. «En 15 anys hem viscut canvis radicals, un boom econòmic que va convertir Irlanda en un país de nou-rics seguit d'una caiguda. Si algú ha viscut en la misèria i de sobte li toca la loteria, però continua mantenint viva la por de la gana, no tindrà una manera sana de viure la riquesa». I a més de l'avarícia, un altre trauma que batega al cor de la societat irlandesa és una relació «molt estranya» amb el poder: «Som una antiga colònia: tendim a obeir l'autoritat, i a buscar alhora la manera d'esquivar les seves regles». Sí, sona bastant més familiar que no les investigacions enmig de neu, illes i fiords.