Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"

El rei emèrit Joan Carles I ha decidit trencar dècades de silenci amb la publicació avui de les seves memòries, titulades Juan Carlos I d’Espagne; Réconciliation. Amb aquest gest, l’emèrit trenca així amb la tradició del silenci monàrquic, propi de la família reial espanyola, per explicar en primera persona gairebé quaranta anys de regnat. "El meu pare sempre em va aconsellar no escriure les meves memòries. Els reis mai es confien, i menys públicament. Els secrets queden enterrats en la penombra de palau", es pot llegir en el llibre, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Un llibre dedicat als seus pares, als seus germans, dona, fills i nets, però ni rastre de Letizia en el pròleg, tot i que sí al seu interior, on deixa clar en diverses ocasions la mala relació entre tots dos. "L’arribada de Letizia no va ajudar la cohesió familiar. Sempre li vaig dir; ‘Les portes del meu despatx estan obertes, vine quan vulguis’, però mai va venir. Els nostres desacords no podien reflectir-se en la nostra acció institucional. Vaig fer tot el possible per girar full en les nostres diferències. Perquè l’èxit d’aquesta parella era una assegurança del futur de la corona", explica.

En aquestes memòries de 500 pàgines, Joan Carles repassa els episodis clau del seu regnat; comença amb la seva arribada a Espanya de la mà de Francisco Franco i els seus primers anys com a rei. "Et nomenaré successor com a rei. ¿Acceptes? Em vaig quedar estupefacte, vaig pensar en el meu pare. Li pregunto si tinc temps per pensar-m’ho, però ell esperava la meva resposta ràpidament. Estic entre l’espasa i la paret. […] Accepto. Com un deure i una obligació. ¿Tenia una altra opció?", escriu el monarca, que dedica destacables compliments al dictador.

"Mai he sigut lliure"

En les seves memòries, l’emèrit s’atura especialment en la Transició i el cop d’Estat de 1981, un moment important per a l’ensenyament del seu fill i hereu, Felip VI. "He donat la llibertat als espanyols, instaurant la democràcia, però mai m’he pogut beneficiar d’aquesta llibertat. Ara que el meu fill m’ha donat l’esquena per deure, que els que deien ser amics han desaparegut, m’he adonat que mai he sigut lliure", reflexiona l’emèrit.

Notícies relacionades

El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral

Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»

Precisament, sobre el seu fill, Joan Carles mostra un cert ressentiment; com a pare es desfà en retrets després que li comuniqués que renunciava a la seva herència, però com a rei només té paraules d’admiració davant la seva fidelitat a la corona. "Aquest anunci significa que tu em rebutges, vaig dir mirant el meu fill impassible. No oblidis que tu heretes el sistema polític que jo vaig forjar. Tu pots excloure’m del pla personal i financer, però no pots prohibir-me l’herència institucional sobre la qual tu reposes", es pot llegir a les primeres pàgines, en què recorda al seu fill, citant l’article 57.1 de la Constitució espanyola, que la seva corona es recolza sobre un fonament institucional, on ell és el pare. "La Corona d’Espanya és hereditària als successors de Sa Majestat Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica".

El llibre, dividit en set capítols, s’endinsa en les parts més fosques del seu regnat, on Joan Carles reconeix els seus errors, com la procedència de la seva fortuna. El 2018, la justícia suïssa va obrir una investigació contra el monarca, sobre una transferència de diners efectuada el 2009 sobre el seu compte bancari al país. La justícia espanyola s’uneix a la investigació. "El Govern va transformar les investigacions jurídiques en una caça de bruixes, en un procés de moralitat que va afectar la totalitat del meu regnat i de la meva acció política", critica l’emèrit.