El pes de la sang

Menuda, de veu dolça i mirada intel·ligent i cristal·lina, a joc amb el cel gris de Dublín, Tana French (Vermont, Estats Units, 1973) espera el seu segon fill per al 23 d'abril, encara que fins dijous, quan expressava el seu desig de visitar Barcelona, desconeixia com era un Sant Jordi a Catalunya. Criada a Itàlia i Malawi, però irlandesa d'adopció, l'autora de la premiadaEl silencio del bosques'ha assegurat que la seva família estigui a anys llum de la que retrata en la seva nova novel·la negra,Faith­ful Place(RBA). En ella es va criar el seu protagonista, el policia d'Operacions encobertes Frank Mackey, amb quatre germans, marcats per un pare alcohòlic i maltractador i una mare dominant, arquetip de moltes de les que vivien fa dues dècades al dublinès i cèntric barri obrer de Liberties, a un pas de la catedral de Sant Patrici i de la fàbrica de cervesa Guinness.

«És una família destructiva, sí, però són més que això, s'estimen sincerament, però no saben demostrar-ho. I seguir reunint-se els diumenges a casa dels pares és una manera d'agafar-se els uns als altres. La novel·la tracta de l'amor, de molts tipus d'amor»,explica French en una antiga i acollidora sala de l'Hotel Central.

Vides arruïnades

Com el fraternal o el paternal del divorciat Frank per la seva filla Holly. Però el que marca la trama és l'amor de Frank de 19 anys per la seva nòvia Rosie, que el va empènyer -a més de la urgència de fugir per sempre de la seva família i el seu entorn- a planejar una fuga en secret. Però Rosie el va plantar, o això creia ell, fins que 22 anys després la seva maleta i les restes del seu cadàver apareixen en una casa abandonada i ell ha de tornar al barri.«Abans, si venies d'un barri com Liberties era molt difícil aconseguir feina, fins i tot havien de camuflar l'accent. Ser d'un barri així et feia la vida molt difícil, podia arruïnar-te-la, igual que tenir una família com la de Frank. Si un volia estudiar i progressar era normal que la família i fins i tot els professors, en lloc d'animar-lo li diguessin: 'I tu, ¿qui et creus que ets?».

D'aquí surt un planter de personatges desgraciats amb la vida que els ha tocat viure en aquests barris pobres, focus d'atur en els quals la màxima aspiració era treballar a la fàbrica Guinness, on abundaven els que es polien la paga dels tripijocs en alcohol, comunitats al·lèrgiques a la policia i regides per les seves pròpies regles i on la xafarderia sobre els altres era esport nacional.«Aquell ambient social definia la vida abans de néixer. I al no poder lluitar contra això arribava el ressentiment, que quan s'interioritza es torna autodestructiu», explica French, que, no obstant, està convençuda que «sempre tens l'opció d'elegir canviar la teva vida»,com Frank, que«no va acabar com el seu pare sinó que va decidir anar-se'n encara que podria haver tornat amb la seva família quan va creure que la seva nòvia l'havia deixat».

A French li agrada relacionar en les seves novel·les el passat i el present dels personatges -«pots ser adult però la persona que eres als 7 anys segueix sent-hi»- i canviar de protagonista en cada novel·la -«els poso en dilemes personals crucials i si el mateix n'afrontés un en cada llibre acabaria amb una crisi nerviosa»-. I els seus dolents no maten perquè són malvats. AFaithful Placees repeteix la pregunta de ¿per què series capaç de matar? i respostes com per la feina, la família o Irlanda, encara que French es veu incapaç d'això.«Intento comprendre el que és incomprensible. Investigar què empeny gent bona i normal a matar. Indagar la combinació de forces que toquen el punt feble d'una persona perquè es converteixi en assassina».

Una altra marca de la casa és la força dels diàlegs, uns potents estira i arronsa entre personatges que ella atribueix a la seva faceta d'actriu de teatre professional, formada al Trinity College de Dublín.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Faithful Placetranscorre en la Irlanda prèvia a la crisi, just abans que, com a Espanya, esclatés la bombolla immobiliària el 2008.«Els diners eren el nostre sistema moral, només es jutjava les persones pels diners que tenien, si eres pobre eres dolent. I una de les víctimes de la crisi han sigut les famílies. Perquè durant l'auge econòmic, a la gent de la meva generació ens animaven a comprar cases als afores de Dublín, en urbanitzacions que t'allunyaven de la família, on estaves sol, sense el seu suport. Això ha disgregat les comunitats», diu French.

«En aquesta crisi estem fent el que ens diuen de fora, com ha de funcionar el nostre país, però no funciona i no hi ha ningú amb carisma capaç d'agafar les regnes.A nivell individual, la gent ha desenvolupat el sentit de l'humor irlandès que havia aparcat durant l'època de bonança. Ara es gasten més acudits que mai. Molta gent està en bancarrota, però estem sobrevivint», afegeix amb un deix d'esperança.