Alfredo Sanzol obre a Barcelona ‘El bar que se tragó a todos los españoles’

L’autor i director navarrès Alfredo Sanzol, responsable del Centre Dramàtic Nacional (CDN) des d’aquesta temporada, estrena aquest dimecres al Teatre Lliure de Montjuïc ‘El bar que se tragó a todos los españoles’, una obra escrita i dirigida per ell inspirada en la figura del seu pare, un capellà que va abandonar els hàbits. Arriba avalada per esplèndides crítiques. «Quan érem petits sempre ens deia: quan sigueu grans us explicaré una cosa molt important. Mai ens va explicar que va ser capellà», recorda Sanzol.

A principis dels anys 60, l’obertura més gran a l’Església amb el papa Joan XXIII va jugar al seu favor. «El meu pare va anar als EUA a pensar, a reflexionar. Va ser com sortir de l’edat mitjana i entrar en el segle XX», comenta Sanzol, que utilitza l’impuls vital del seu progenitor per fer un gir a la seva vida com a metàfora de llibertat. L’obra és un cant a la capacitat de reinvenció de l’ésser humà. «El meu pare va néixer el 1930. Va ser jove durant la dictadura i va protagonitzar, al costat de la gent de la seva generació, els debats polítics i filosòfics que encara ens sustenten». I afegeix: «Abans hi havia un compromís més radical amb la llibertat. Nosaltres vivim en una fantasia, en una ficció. Creiem que ja tenim llibertat però es construeix dia a dia, requereix una lluita tant en el terreny personal com en el social».

Confessa que a la seva mare no li feia cap gràcia una obra que removia el passat; espera que disfruti veient-la quan la portin a Pamplona. «A les nostres persones grans els deien que era millor estar callats. Nosaltres hem de trencar aquest silenci. Espero haver aportat un gra de sorra més en aquest periple per acabar amb el silenci de tota una època».

Mosaic de vivències

‘El bar que se tragó a todos los españoles’ és també per Sanzol una radiografia de l’Espanya del present, un mirall on mirar-nos i on es creuen moltes històries. Fins a 51 personatges apareixen en aquest muntatge de tres hores de durada que el Lliure ha programat cada dia a partir de les sis de la tarda. Tot i que el públic riurà, Sanzol evita etiquetar la seva obra en un gènere concret. Com la vida, hi ha de tot: drama, comèdia, acció, musical, ‘road movie’... «Hi ha diferents gèneres perquè en la vida cada un elegeix com mira les coses. Cada personatge les veu a la seva manera. Ningú t’ha de dir com prendre’t la vida».

Tot i que l’acció transcorre a més de cinc països, escenogràficament se situa en un bar, com aquells que muntaven els emigrants espanyols a l’estranger. Un espai capaç de transformar-se en qualsevol cosa per art de màgia gràcies a l’escenògraf Alejandro Andújar, responsable també del vestuari, tot un homenatge als anys 60.

Realitat ficcionada

La història està narrada a partir de la Nagore –àlter ego de l’autor–, encarregada de descobrir la història del seu pare, Jorge Arizmendi (Francisco Carril), el capellà navarrès que el 1963 demana una dispensa papal i viatja als EUA. El descobriment d’aquest país i d’altres persones, en especial la Carmen (Natalia Huarte), el transformarà. Elena González, David Lorente, Nuria Mencía, Jesús Noguero, Albert Ribalta, Jimmy Roca i Camila Viyuela completen el repartiment. «No tot el que explico sobre el meu pare és real», aclareix l’autor. Però aquesta curiosa anècdota sobre aquesta parella de nord-americans que volien deixar-li en herència el seu ranxo «perquè era clavat al fill que havien perdut» sí que és certa.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Per Ribalta, actor de T de Teatre que ha participat en diverses obres de Sanzol, com ‘Delicades’ i ‘Aventura!’, la part bona del director és que «crea un ambient i vol que et deixis endur per la intuïció». I Carril afirma que el seu és un retrat molt lliure del pare de l’autor i director. «M’he centrat en el que m’uneix al personatge i no he volgut saber quant hi ha de veritat sobre ell a l’obra».

Respecte als seus objectius davant el CDN, Sanzol assegura que viatjar per la geografia espanyola amb gires i noves produccions és el seu objectiu tot i que admet la dificultat de fer-ho per les limitacions pressupostàries.