Festival de l'humor amb un 'shakespeare'

El navarrès Alfredo Sanzol ha donat mostres de la seva condició de dramaturg de primera fila des que va aterrar a l’Espai Lliure amb‘Sí, pero no lo soy’ el 2008. Després la van seguir, dins de la seva exitosa trajectòria, aplaudides col·laboracions amb la companyia T de Teatre. Han reprès junts el seu camí, amb el recolzament de Dagoll Dagom, a ‘La tendresa’, estrenada al Poliorama. És la versió catalana de la peça que va triomfar a Madrid fa dos anys i queva guanyar el premi Valle-Inclán del 2018. Reconeixements més que merescuts pel vol d’una immersió, en tota regla, de Sanzol en l’univers de William Shakespeare.

El dramaturg es va marcar el propòsit d’escriure un ‘shakespeare’, salvant la distàncies temporals, en el segle XXI. Per a això es va estudiar totes les comèdies del Bard i el resultat bé que ho justifica. ‘La tendresa’ té tot l’alè poètic d’aquelles peces, condimentat, a més,amb una saborosa salsa vodevilesca. És una comèdia romàntica, sobre l’amor, amb gent noble, una reina i les seves dues princeses, i representants de la plebs, una família de llenyataires. Aquesta monarca, també una maga amb poders, viatja a bord de l’Armada Invencible amb les seves filles, a qui Felip II vol casar amb nobles anglesos.

Tot el catàleg de Shakespeare

Això no passarà perquè la reina sempre s’ha mostrat molt díscola amb el domini dels homes i decideix exiliar-se en una illa deserta amb les seves filles. Ho sembla, però no ho està perquè l’habiten un pare i dos fills. El pare fuig de les dones tant com ella dels homes. Davant la inevitable trobada, elles decideixen disfressar-se de soldats, amb el que brollen sense esforç els malentesos, els canvis d’identitat, els embolics... en definitiva, tot el ‘catàleg Shakespeare’ de les comèdies amoroses.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Aquest catàleg va a càrrec d’un elenc brillant. Marta Pérez, l’única actriu de les T de Teatre a la producció, és la reina. Té moments d’enorme hilaritat com quan detalla els saborosos menjars que tant agraden les seves filles i no trobaran en una illa en la qual defalleixen de gana. Pérez és una pallassa enorme. Laura Aubert i Elisabet Casanovas són les seves filles. D’Aubert ja en coneixíem la seva gran vis còmica, mentre Casanovas no es queda enrere en un registre més moderat. Jordi Rico competeix amb Pérez per veure qui la fa més grossa, mentre que Javier Beltrán, que provoca el riure fins i tot quan està molt seriós, i el dinàmic Ferran Vilajosana són els fills enamorats. Memorable és l’escena en què la reinaadquireix el físic i la veu del fill grano la rúbrica final en què l’efecte al·lucinatori del fum d’un cigar provoca l’esbojarrat desenfrenament de tots.

I per als iniciats en l’obra de Shakespeare queda, a més, l’endevinalla de reconèixer els títols de totes les seves comèdies. Sanzol els ha anat posant al llarg del seu text. Algun, fins i tot, en un parell d’ocasions.