Cinc pel·lícules clau (a més de ‘El Topo’) d’Alejandro Jodorowksy

‘Fando y Lis’ (1968)

Basada en un guió de Fernando Arrabal, l’opera prima de Jodorowsky parla de la relació d’amor apocalíptica i sadomasoquista entre un jove misteriós i la seva nòvia paraplègica. Quan es va estrenar el 1968 va ser titllada de blasfema i va provocar disturbis a diversos països llatinoamericans. Ferit per la mala recepció, llavors Jodorowsky va afirmar: «La meva pròxima pel·lícula serà una de l’oest, i tothom l’anirà a veure». Aquesta pel·lícula, és clar, era ‘El Topo’.

‘La montaña sagrada’ (1973)

L’obra més radical de Jodorowsky és una odissea psicodèlica centrada en la recerca d’immortalitat d’un lladre. Volia protagonitzar-la George Harrison, però es va fer enrere quan el director li va demanar que ensenyés el cul en una escena en què, a més, s’havia d’enjogassar al costat d’hipopòtams reals. La pel·lícula inclou una escena en què la conquesta de Llatinoamèrica és recreada amb granotes i camaleons abillats amb vestits d’època.

‘Santa Sangre’ (1989)

Barreja d’al·lusions religioses i freudianes, floritures fellinianes i quantitats torrencials d’hemoglobina, explica la història d’un nen que treballa com a mag i mim al circ del seu pare, i que després d’experimentar una sèrie de traumes és reclòs en un psiquiàtric. Ja adult, s’escapa de la institució per reunir-se amb la seva mare, una fanàtica religiosa sense braços que lidera una secta, i és forçat a portar a terme assassinats brutals per a ella.

 

‘La danza de la realidad’ (2013)

Amb ella el director va recórrer al realisme màgic per rememorar la seva pròpia infantesa a la costa del nord de Xile. Retrata el seu pare com un estalinista brutal i la seva mare com una dona frustrada que pronuncia totes les seves frases cantussejant com una soprano; en una escena, ella s’arremanga el vestit i li orina a la cara per curar-li la lepra. Posteriorment Jodorowsky va estrenar la seqüela ‘Poesía sin fin’ (2016).

‘Dune’

Després de ‘La montaña sagrada’, el xilè va rebre l’oferta de portar a la pantalla el llibre de Frank Herbert del 1965, i se les va manegar per gastar-se tot el pressupost abans que la pel·lícula –el metratge de la qual hauria estat d’unes 14 hores– ni tan sols s’hagués començat a rodar. El documental ‘Jodorowsky’s Dune’ relata els fascinants detalls que van envoltar el procés de preproducció d’aquella pel·lícula que mai va arribar a existir.

 

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"