Temporada de primavera
Àlex Rigola munta al Lliure ‘23-F. Anatomia de un instante’, de Javier Cercas
L’adaptació del premiat llibre sobre la transició i ‘El bar que se tragó a todos los españoles’, d’Alfredo Sanzol, destaquen en la programació
La programació del Lliure de primavera mira al passat per entendre el present i poder progressar cap al futur. A partir d’abril floriran als seus tres escenaris de Montjuïc i Gràcia obres sobre la transició, com ‘23F. Anatomia de un instante’, adaptació d’Àlex Rigola de la premiada obra homònima de Javier Cercas; ‘El bar que se tragó a todos los españoles’, una comèdia d’Alfredo Sanzol sobre l’Espanya dels anys 60 i 70, i ‘Frank’, on a partir de formes i colors Clara Manyós i Xesca Salvà expliquen la dictadura franquista al públic d’entre sis i 12 anys. ‘Forasters vindran...’, un projecte escènic documental que lidera Marta Galán, artista resident, també parteix d’una revisió del nostre passat, la immigració dels anys 50 i 60 a Barcelona, per comparar-la amb l’arribada en aquestes últimes dècades de migrants africans.
El Lliure també oferirà propostes sobre l’estat del món actual. Primer amb ‘Arcas 2020’, una faula estranya sobre el futur de la humanitat, una obra que s’allunya de la visió antropocèntrica creada pel col·lectiu 2020. Després, amb una lúcida peça de Caryl Churchill: ‘I només jo vaig escapar-ne’. Magda Puyo dirigeix aquest muntatge amb un pòquer d’actrius: Muntsa Alcañiz, Lurdes Barba, Imma Colomer i Vicky Peña. L’aclamada interpretació de Joan Carreras d’‘Història d’un senglar o alguna cosa de Ricard’, estrenat al Temporada Alta, un autèntic ‘tour de force’ per a un actor escrit per l’uruguaià Gabriel Calderón, posa la guinda a la programació presencial al costat de ‘Las canciones’, original creació de l’argentí Pablo Messiez estrenada al desaparegut Teatre Kamikaze de Madrid on la música es fon amb escenes i personatges inspirats a ‘Les tres germanes’, de Txékhov.
Martel reclama «més recursos»
Les propostes són «un mirall on mirar-nos» i «una crida a l’idealisme pràctic, el mateix que hem d’exigir als nostres governants», ha assenyalat aquest dimecres Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure, que actualment té a la cartellera el seu últim muntatge, ‘La malaltia’. Precisament a aquests governants ha reclamat més compromís amb la institució. «La feina feta pel Lliure durant la pandèmia ha sigut titànic però necessitem recursos si volem continuar produint. Ara mateix es dediquen més a l’empresa privada i tot i que tots som cultura, nosaltres tenim una vocació pública», va recordar preocupat. La seva aposta per una programació que potenciï el pensament, la creació i el canvi de paradigma pot perillar, adverteix Martel. «Necessitem més recursos econòmics. Ja era així abans de la pandèmia. Ara, amb la meitat de l’aforament disponible, la situació ha empitjorat. Produir costa diners. Sense aquests, ens convertirem en exhibidors».
Lliure a casa
Notícies relacionadesEn l’apartat ‘online’, que ja compta amb 2.000 usuaris de 19 països i quatre continents, destaquen aquesta primavera novetats com ‘L’estranger’, recuperació de l’adaptació radiofònica i musical de la novel·la d’Albert Camus que el compositor català Robert Gerhard va realitzar el 1954. Iban Beltran i Francesc Prat dirigiran la peça, que comptarà amb música d’un conjunt de cambra de l’Esmuc. I l’apartat ‘Clàssics per a criatures’ reposarà dues obres estrenades durant la primera onada de la pandèmia: ‘Terra baixa’, de Pau Miró i Fito Conesa, i ‘La casa de Bernarda Alba’, de Victoria Szpunberg i Ana Yael.
En aquest capítol destacar que la moderna versió de ‘Les tres germanes’, de Julio Manrique, i l’adaptació d’‘El quadern daurat’, de Carlota Subirós, han sigut les peces més vistes a la plataforma ‘online’, amb 2.500 i 1.900 visualitzacions respectivament.
