El ‘tsar’ va tornar i va triomfar

Valery Gergiev, el totpoderós director musical del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, a Rússia –junt amb Espanya, un dels pocs països on hi continua havent activitat teatral–, va tornar aquesta setmana als escenaris espanyols en una gira amb 60 professors de l’orquestra del coliseu que dirigeix recalant a València, Madrid (dos dies consecutius amb dos programes diferents), Barcelona (dos dies amb els dos programes, però el primer dia en dues sessions seguides) i Girona. La Simfònica del Mariïnski ha sigut la primera gran orquestra internacional a actuar al país i, d’acord amb el que es va veure dijous a l’Auditori de Barcelona –dins del cicle Orquestres Internacionals d’Ibercamera–, el conjunt i el director van tornar en estat de gràcia. 

Per obrir boca es va oferir un bombó wagnerià, l’obertura de l’òpera ‘Tannhäuser’, que sempre desperta la passió del públic. La lectura es va allunyar de l’enfocament habitual que se li brinda en un concert, en el qual s’accentuen els silencis i s’ensopeixen els ‘tempi’, optant per un nervi teatral que va ser molt ben rebut, sent interpretada gairebé sense respir, tot múscul i passió reverencial. Carregant les tintes, els impressionants bronzes de l’orquestra –¡quines trompes!– gairebé van ofegar les altres seccions, amb un resultat espectacular.

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

També hi va haver espectacle, i molt, en la vibrant i també molt teatral versió de la ‘Simfonia fantàstica’ de Berlioz que es va oferir a continuació, en la qual va brillar la transparència de la corda aguda tant com la profunditat de la greu. El gran vals del segon moviment, ‘Un bal’, va aparèixer matisat al màxim, amb un fraseig elegant en extrem, lleuger i profund alhora, amb els ‘accelerandi’ exposats de manera genial. Va impressionar igualment el diàleg entre el corn anglès i l’oboè del tercer moviment, així com la tempesta exposada pels quatre timbalers. La marxa va sonar equilibrada i transparent, igual que l’aquelarre final, impecable i sonor, en una acció de conjunt supèrbia. El ‘tsar’ va fer honor al seu apel·latiu.