Gemma Humet: «Volia un canvi evident, no subtil»

Esveltes línies electròniques, la bateria que imprimeix un segell muscular, capes de veus etèries... ¿Què ha passat aquí? «En algun moment vam tenir por que el disc se’ns escapés de les mans», confessa Gemma Humet, que ara, ja superats els moments de titubeig, es mostra orgullosa del gir que fa a la seva carrera al seu tercer disc en solitari, ‘Màtria’, en el qual es distancia del perfil de cantautora clàssica. Ella desitjava que s’apreciés «un canvi evident, no subtil», i allà està, com a fruit de la seva aliança amb Jordi Casadesús, músic i productor conegut per les seves tasques amb La Iaia i Núria Graham.

La cantant i pianista de Terrassa es pren l’àlbum com un «punt i a part», atenent la seva idea que «la música és un joc» i fent notar les seves ganes d’exploració. Porta trepitjant escenaris des dels 19 anys (fa 11) i li venia de gust reflectir en la música els canvis que ha experimentat la seva vida, entre ells la doble maternitat. I no només en qüestions sòniques, sinó també en els textos: aquí, els seus conviuen amb poemes de Maria Mercè Marçal i de quatre autors contemporanis, Roc Casagran, Estel Solé, Mireia Calafell i Sònia Moll. «Tenia curiositat per adaptar la poesia a aquesta sonoritat», explica. «I em sento útil donant una altra vida a aquests poemes, de manera que arribin a la gent d’una altra manera».

Perfecció en la debilitat

El títol de l’àlbum és «una reconstrucció del terme ‘pàtria’», assenyala, apuntant al neologisme ja formulat en el passat per autores com Virginia Woolf o Isabel Allende. Apel·lant-hi desitja defensar que «el feminisme de vegades no està tant en les grans declaracions com en les petites lluites quotidianes», explica Gemma Humet, que engloba allà «la maternitat, la sororitat i la ruptura d’estereotips». Allà hi ha una de les cançons, ‘La mesura de la passió’, que diu: «Potser ser dèbil també és ser perfecta».

Una altra de les peces, ‘Solitud’, és un cas a part: el seu origen és una composició del seu oncle, el desaparegut Joan Baptista Humet, que aquest va arribar a interpretar en concert però que mai va gravar. Només se’n conserva la lletra i unes notes amb uns acords, a partir dels quals ella ha construït una nova partitura. «Ni tan sols els músics que tocaven amb el meu oncle recorden com era la música», explica la Gemma, que al principi va dubtar si ficar-se en aquest jardí. «Agafar coses del meu oncle sempre em fa respecte», al·lega. «Em sabria greu que algú digués que me n’aprofito». Aquest tema no va passar al seu dia la censura franquista, i ella es pregunta per què. «Deixa’m odiar-te ingrata terra / Deixa’m odiar la teva sang», diu l’aspra tornada. «Si algú llegeix l’entrevista i en sap el motiu, que m’ho digui, sisplau».

Un disc sense guitarres

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Mirant cap enrere, observa que a l’àlbum de debut (‘Si canto enrere’, 2015) va pecar d’inexperiència, mentre que el segon (‘Encara’, 2017) el va gravar una mica desbordada, embarassada de vuit mesos i «sense donar per a més». Per això, veu ‘Màtria’ com el primer que ha controlat en la seva totalitat. «Sé quin és el perquè de cada nota, de cada decisió», precisa. Allà, si bé ella ja tenia clara l’orientació sonora del disc abans de saber qui el produiria, atribueix un «paper clau» a Jordi Casadesús. Aquest és un àlbum sense guitarres, ple de pianos («amb sordina») i sintetitzadors, i amb la poderosa presa de terra de la bateria d’Andreu Moreno, indicada «perquè sonés tot una mica més real».

Sorprèn al reconèixer que els seus gustos musicals van més enllà del món dels trobadors. «Sempre he escoltat música molt més comercial de la que faig. M’encanta Beyoncé, i el pop i l’r&b», revela. I en un altre ordre, una mica més a prop dels paràmetres de ‘Màtria’, situa artistes del seu gust com Kate Tempest i James Blake. Malgrat el gir formal del nou disc, més agut encara si es té al cap el seu treball amb Toti Soler de fa dos anys (‘Petita festa’), creu que ha sabut conservar «l’essència de la Gemma Humet cantautora, de veu mediterrània, que canta als poetes». Una Humet amb un desplegament escènic, estrenat al Mercat de Vic, que haurà d’esperar. «Totes les professions estan patint aquests dies, però al món de la cultura l’estan maltractant molt», estima. «No és aquell bé essencial que se’ns va dir que era».