Nikola Tesla, l'home elèctric

Tesla (1856-1943), inventor, físic i enginyer elèctric nord-americà d’origen serbocroat, ha passat a la història com una de les figures capitals en el camp de l’electromagnetisme i la seva evolució cap al corrent altern i l’energia elèctrica. Però sent un científic innovador, és també un personatge molt fascinant i popular propi del seu temps –i també excèntric: vivia en hotels que deixava després de no pagar les factures–, semblant a la mítica generada entorn de figures com el mag Houdini.

Precisament entre mags es cou una de les pel·lícules en les quals es recrea la figura de Tesla. En el seu film sobre la rivalitat entre dos il·lusionistes al Londres de finals del segle XIX, ‘El truc final’ (2006), Christopher Nolan ja li va fer un buit a Tesla, i va convèncer David Bowie perquè ho interpretés. En la fantasia ordida per Nolan, Tesla rep l’encàrrec del mag encarnat per Hugh Jackman per construir una màquina teletransportadora d’objectes, però inventa un artefacte capaç de duplicar tant objectes com éssers vius.

Ídol dels White Stripes

Bowie no era el primer músic de rock que s’acostava al fascinant univers elèctric de Tesla. Un dels 11 curts que componen la col·lecció de Jim Jarmusch ‘Coffee and cigarettes’ (2003) està interpretat per Jack i Meg White, llavors junts en els White Stripes, i porta per títol ‘Jack le muestra a Meg su bobina de Tesla’. Amb el pretext habitual de prendre una tassa de cafè i fumar un cigarret, el ‘leitmotiv’ de tota la sèrie, Jack ensenya l’enginy de Tesla amb un estil que recorda un gag del cinema mut, mentre sona a volum baix una cançó d’Iggy Pop amb els Stooges, grup admirat tant per Jarmusch com per Jack White.

Alfonso Gómez-Rejón va abordar a ‘La guerra de las corrientes’ (2017) una altra rivalitat, aquesta vegada real, la que van mantenir Thomas Alva Edison i George Westinghouse (Benedict Cumberbatch i Michael Shannon) per aconseguir el control del mercat de l’energia elèctrica. Westinghouse s’associa amb Tesla, qui, malgrat ser el tercer personatge en discòrdia, encarnat per Nicholas Hoult, adquireix un gran pes específic en la disputa històrica coneguda com la guerra dels corrents.

Tesla i Westinghouse innoven, en el film i en la realitat, amb els arcs voltaics, les rosques de bombetes, els gramòfons i fins i tot amb la cadira elèctrica (quina innovació). Tesla en concret es treu de la màniga el motor polifàsic, un motor de corrent altern dissenyat per ser connectat a xarxes d’alimentació bifàsiques o trifàsiques.

Els orígens del cine

Notícies relacionades

Crítica de 'Tesla': impressions sobre un geni

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Però el més interessant d’aquest film és que ens recorda la relació que l’electricitat en general, i Tesla en particular, van tenir amb els orígens del cine. El cinematògraf, precedit pels experiments amb la cronofotografía d’Eadweard Muybridge, suposava la modernitat juntament amb la mateixa electricitat, el vapor i el tren. El director de ‘La guerra de las corrientes’ tanca la seva pel·lícula amb unes boniques imatges de Tesla contemplant el gran ciclorama de la futura planta elèctrica de Niàgara i d’Edison, el seu rival, filmant les cascades.

A més d’aquests títols i el que dirigeix Almereyda, la reduïda però interessant filmografia entorn de qui va escriure el destí de l’electricitat compta també amb diversos documentals, com ‘Tesla (American experience)’ (2016); un atractiu curt experimental en blanc i negre que barreja animació analògica i imatge real, ‘The Tesla world light’ (2017), i una pel·lícula biogràfica, ‘El secreto de Tesla’ (1980), de producció iugoslava, en la qual l’inventor està interpretat per Peter Bozovicy i apareix Orson Welles en el paper de J. P. Morgan, banquer i col·leccionista d’art que va fusionar l’empresa d’Edison amb una altra companyia, per formar la General Electric Company, i va ser un dels benefactors de Tesla.