Crítica de 'Tesla': impressions sobre un geni

Tesla  ★★★

Direcció:  Michael Almereyda 

Repartiment:  Ethan Hawke, Kyle MacLachlan, Eve Hewson, Jim Gaffigan

País:  Estats Units 

Durada:  102 minuts

Any:  2020

Gènere:  Biografia

Estrena:  19 de novembre del 2020 (Filmin)

va morir en la ruïna i l’oblit Nikola Tesla pot definir-se com el pare de la xarxa elèctrica moderna i les comunicacions sense fil, i, malgrat això, , derrotat pel capitalisme i els seus propis dimonis; sobre el paper, doncs, és el protagonista idoni d’un ‘biopic’. Cal recordar, això sí, que Michael Almereyda mai ha utilitzat narratives convencionals per retratar figures extraordinàries.

una aproximació impressionista a la seva figura, la seva època i la seva rellevància cultural,  Aquí, de nou en col·laboració amb Ethan Hawke –ja va treballar amb ell en les relectures shakespearianes ‘Hamlet’ (2000) i ‘Cymbeline’ (2014)–, el director demostra estar menys interessat en l’hagiografia o el relat cronològic de la vida de l’inventor que a portar a terme i a utilitzar-la per discutir assumptes com la batalla entre l’individu i la corporació.

 fins a quin punt les idees i els ideals de l’inventor es van avançar al seu temps. Amb aquesta finalitat, la pel·lícula inclou veus en ‘off’ metatextuals, ruptures de la quarta paret, projeccions de diapositives i anacronismes que, tant quan resulten conceptualment rellevants –l’escena en la qual Tesla canta una versió karaoke d’‘Everybody Wants To Rule The World’– com quan no –la imatge de Thomas Edison revisant el mòbil– ajuden a suggerir  

 es mostra eficaç qüestionant el mite i alhora intensificant el misteri que l’envolta En aquest sentit, resulta il·lustratiu que aquells passatges de la pel·lícula en què Almereyda més respecta les convencions del gènere biogràfic són també els més toscament afectats; i probablement ho siguin de forma deliberada, amb la intenció de cridar l’atenció sobre l’artificialitat i la manipulació típiques del gènere. Al final, pot ser que ‘Tesla’ no sigui especialment reveladora sobre el seu protagonista –és massa embolicada i digressiva per ser-ho– però sí que.