Niki Caro: «No m'he hagut de disfressar d'home per dirigir 'Mulan'»

El destí de l’adaptació en imatge real del clàssic d’animació ‘Mulan’ ha passat en els últims mesos per tota classe de vicissituds. No obstant, la seva directora, la neozelandesa Niki Caro, es va embarcar des del principi en la tasca de convertir el mite de Hu Mu Lan en una aventura èpica que reivindiqués el paper de la dona com a líder en un món d’homes i que s’allunyés de la fantasia habitual de l’univers Disney per inserir-se en el terreny de la realitat a través de tot un desplegament d’iconografia guerrera.

¿Com li va arribar el projecte de ‘Mulan’ i per què va decidir embarcar-s’hi?

Havia treballat anteriorment en una pel·lícula de Disney titulada ‘MacFarland’ que tractava sobre la comunitat mexicana que treballa al camp. Sempre he intentat ser respectuosa i honrar les diferents cultures, així que suposo que sabien que intentaria mantenir l’esperit original. A més, sempre he tingut predilecció per les històries de dones fortes i independents que s’enfronten als prejudicis, així que la llegenda de ‘Mulan’ era molt pròxima al meu univers personal.

Ha optat per deixar de banda els elements fantàstics de la pel·lícula d’animació i apostar pel realisme, per la qual cosa, adeu al drac Mushu.

És una versió més adulta, no està enfocada exclusivament al públic infantil, per això trobem molta acció i les batalles es converteixen en el cor de la pel·lícula. Volíem realisme, que fos molt contemporània, que connectés amb la sensibilitat actual. Si es volia apostar per l’èpica guerrera, per la versemblança, no hi havia espai per a elements màgics.

¿Podríem dir llavors que és la menys Disney de totes les ‘live action’ de Disney?

Hem intentat trencar bastants motllos, llançar-nos a l’aventura i crear una cosa nova. Potser ajuda que els ‘remakes’ puguin aportar una visió diferent.

Va voler defugir també dels ‘chromas’.

No volia pantalles verdes, sinó una pel·lícula a l’estil ‘Lawrence d’Aràbia’. Per això vam utilitzar les mateixes lents que David Lean en aquesta pel·lícula per emular el seu estil panoràmic.

¿Quines altres referències va utilitzar?

Per descomptat, Akira Kurosawa, en especial ‘Ran’ i ‘Los siete samuráis’. Vaig treballar amb la directora de fotografia Mady Walker i vam estudiar no només els directors xinesos, sinó també la pintura xinesa per captar la llum i la simetria. Aquests dos conceptes són molt presents a la pel·lícula.

Ha lluitat perquè l’equip que l’envoltés fos majoritàriament femení.

Gairebé tots els departaments es troben liderats per dones, sí. Soc feliç de poder haver fet una superproducció d’acció envoltada de dones. Crec que és la primera vegada en una pel·lícula d’aquesta escala que tantes professionals ocupen llocs de responsabilitat.

Notícies relacionades

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Pony Bravo desafia el clixé de l’Andalusia «exòtica»

¿Què significa per a vostè el personatge de Mulan com a símbol d’empoderament?

La clau és que no és una princesa, és una guerrera. Ella és lleial, valenta, però només serà autèntica quan es tregui l’armadura i es reivindiqui com a dona. Per això aquell moment és tan icònic, perquè s’adona de com forta és i aquest és el missatge que volem transmetre, que som més forts quan som nosaltres mateixos. Jo mateixa, he fet aquesta pel·lícula d’acció i no m’he hagut de disfressar d’home, l’he fet amb el meu cos, veu i perspectiva de dona, i això és l’important.