Gertrudis: «Hi ha més abandonament que afany per atacar la cultura»

Des que el 12 de març van haver de suspendre el concert de presentació del seu últim disc, ‘No em dona la gana’, al Razzmatazz, amb les entrades esgotades, els nois de Gertrudis se les empesquen per salvar els mobles d’una gira que apuntava maneres triomfals. Malgrat tot, el grup actua aquest divendres a Les Nits de l’Acústica, a Figueres, i estarà també en un parell de festes majors que tiren endavant, les de Sarrià de Ter (4 de setembre) i Alcoletge (18). Parlem amb el seu cantant, Xavi Ciurans.

Amb l’últim anunci de restriccions tenim un nou degoteig de suspensions de festes.

Alguns ajuntaments es precipiten, i costa pensar que no hi hagi una actitud en contra de la cultura. Però crec que això és més per deixadesa, per un abandonament ancestral, que per un afany manifest d’atacar-la. Ara es veu que és un sector deixat de la mà de Déu.

Hi ha ajuntaments que suspenen apel·lant a l’«alarma social». ¿No hauria de ser la seva funció modular aquesta alarma en lloc d’alimentar-la cancel·lant concerts?

Ens trobem desemparats per l’Administració, per descomptat. Però, a veure, tota la vida ha sigut així. Tots nosaltres ja sabem de què va el marro i tenim altres feines. Aquest any havíem de guanyar una mica de diners per recuperar la inversió en el disc: les campanyes, els vídeos, les fotos... Per sort, hi ha uns quants ajuntaments que t’ajuden que això segueixi endavant, i altres que almenys t’indemnitzen i et confirmen el concert per a l’any que ve. Molaria que passés amb molts més.

Hi ha suspensions que s’aprofiten que el contracte amb l’artista estava tan sols emparaulat i no firmat, perquè sovint els bolos es formalitzen en l’últim moment.

Exacte, el contracte moltes vegades es firma una setmana abans del concert. Però és clar, tu ja l’has reservat a l’agenda. Aquest any havíem d’anar amb un equip gran perquè teníem tal volum de concerts que volíem donar feina a més penya. En aquesta gira volíem anar vuit, incloent trompeta i trombó.

Han salvat aquest format.

Intentem mantenir els concerts així, com el que farem a les Nits d’Acústica. Ens agrada donar feina a tothom, i aquesta formació ens agrada més. La reduïda és una urgència, per salvar la situació.

Van saludar el confinament amb una cançó positiva, ‘Avui canviem el món’.

Perquè malgrat tot estàvem molt contents: som un grup amb gairebé 20 anys d’història, la gent ens continua estimant i pensàvem que aquest any seria una festa. Vam fer aquesta cançó perquè estàvem amb ànims. Em sap greu no haver complert la meva paraula de tocar molt aquest any, per tota la gent que depenia d’això. Però ens continuen passant coses maques, com la remescla de ‘T’he imaginat tant’, de Vic Miralles, per a la campanya Mulla’t per l’esclerosi mútiple.

¿Com viuen aquests concerts des de l’escenari?

Tot i que sembli mentida, hi ha una cosa a favor: la gent és allà per tu, perquè li mola de veritat la banda, i el disc, i perquè vol ser allà amb tu. Tot i que és estrany no poder fer que el públic s’aixequi. Com ens va dir un dia el guitarrista, ens hem dedicat tota la vida a què la gent estigués al màxim en els concerts, i ara se’ns crida a la prudència. Però ens en fem càrrec. I el nostre estil ens permet tocar en acústic, com a cantautors, si fa falta. Tenim marge.

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

Al seu últim àlbum hi col·laboren Klaus Stroink i Guillem Boltó. ¿Què li sembla quina n’han fet amb Stay Homas?

Quan vaig veure allò de Michael Bublé li vaig enviar un missatge al Guillem felicitant-lo i dient-li que estava molt content amb el que els estava passant. Em flipa com ho plantegen, perquè representen l’essència del mestissatge: ara et faig una bossa nova, ara em marco una rumba, o un reggae ben fet... Mola Stay Homas.