Atlàntida, el festival virtual per excel·lència

La Covid-19 i la seva propagació han sumit els certàmens cinematogràfics en un mar de dubtes existencials. Si d’una banda responsables del Festival de Cannes van preferir cancel·lar la 74a edició de la mostra abans de plantejar-se qualsevol alternativa que impliqués renunciar a les alfombres vermelles , i d’altra banda homòlegs com Toronto i Sant Sebastià han acceptat de mala gana la necessitat de recórrer a l’‘streaming’ tant com sigui necessari, l’èxit collit pel D’A Film Festival Barcelona en la seva primera edició ‘online’ suggereix que, almenys a una escala menor, aquests esdeveniments sí que poden tenir una vida virtual. Però, ¿és això realment una sorpresa?

Al cap i a la fi, fa anys que l’Atlàntida Film Fest ho demostra, i ho confirma en la seva 10a edició amb la que potser sigui la programació més ambiciosa de tota la seva història. Disponible a partir d’avui i fins al 27 d’agost a la plataforma Filmin, la selecció inclou 113 títols procedents de 25 països i en bona mesura units per un vincle temàtic: la realitat, els problemes i els reptes que afronten Europa i els seus habitants. Així mateix, entre altres seccions el festival inclou una de dedicada als fotògrafs de guerra i una retrospectiva sobre Aleksei Balabànov, l’iconoclasta director rus mort el 2013 als 54 anys.

Per cinquè any consecutiu, a més, el festival celebra en paral·lel una edició física a Palma de Mallorca, que entre avui i el 2 d’agost inclou xerrades, retrospectives i concerts de músics com Cecilio G, Ferran Palau i Vic Mirallas. El director irlandès Stephen Frears rebrà el premi Master of Cinema com a reconeixement a la seva trajectòria –se suma així a Ken Loach, Guy Hamilton, Vanessa Redgrave i Roland Joffé com a guardonat pel certamen– i, un any més, el taller Mallorca Talent Lab oferirà un impuls a la producció nacional. I, per descomptat, la capital mallorquina acull també la projecció d’una part –42 títols– de la selecció de pel·lícules del certamen, una breu mostra de les quals destaquem a continuació.

‘TESLA’, de Michael Almereyda

El director i guionista Michael Almereyda s’acosta a la figura de Nikola Tesla a través d’un biopic que barreja passat amb present i realitat amb ficció i, en el procés, es mostra orgullosament conscient del seu propi artifici. El resultat és un homenatge adequadament complex al geni incomprès de l’enginyeria elèctrica, i un dels qui primer van imaginar el món que avui vivim.

‘THE SOUVENIR,’ de Joanna Hogg

En el seu quart llargmetratge, la britànica Joanna Hogg ficciona les seves pròpies experiències durant el trànsit a l’adultesa, i en especial retrata una relació sentimental contaminada per l’addicció a les drogues amb la clarividència emocional que només la perspectiva del temps és capaç de proporcionar.

‘PELICAN BLOOD’, de Katrin Gebbe

¿Fins on arribarà una dona per reparar la ‘psique’ de la seva filla acabada d’adoptar, un dimoni de cinc anys que trenca plats, mutila animals i ataca violentament els qui l’envolten? ¿I si la resposta està en la màgia negra, la decapitació de sementals i les ofrenes de sang? Una altra exhibició actoral de Nina Hoss s’encarrega de respondre a aquestes preguntes.

‘VERNON SUBUTEX’, de Cathy Verney

Sèrie basada en els dos primers llibres de la saga literària escrita per Virginie Despentes sobre el lumpen parisenc contemporani, contempla el seu protagonista –al seu dia amo d’una botiga de discos, avui sense sostre– mentre es creua amb vells punks, estrelles del porno i inquietants supremacistes. La seva història s’alterna amb la d’una detectiva privada reconvertida en letal crítica de cine, i enviada a la boja recerca per Europa d’un misteriós guionista.

‘THALASSO’, de Guillaume Nicloux

Convertits en transsumptes d’Oliver i Hardy, Michel Houellebecq i Gérard Depardieu passen els dies en un centre de talassoteràpia, amagant-se com col·legials per fumar, transvasar vi blanc i menjar paté mentre debaten sobre l’existència de Déu i somien amb Sylvester Stallone amb uns barnussos blancs com única vestimenta.

‘SURGE’, d’Aneil Karia

Retrat d’un fastiguejat treballador aeroportuari que s’abandona a una espiral criminal pels carrers de Londres, la primera pel·lícula d’Aneil Karia és un ‘thriller’ gairebé experimental, que es nodreix no del tipus de precisió argumental pròpia del gènere sinó dels capricis irracionals i hiperventilats del seu protagonista.

‘PINK WALL’, de Tom Cullen

El debut com a director de Cullen és el mateix tipus de drama romàntic naturalista que el que el va donar a conèixer com a actor, ‘Weekend ’(2011). Hi veiem sis anys de la vida d’una parella resumits en sis seqüències desordenades en les quals, mentre s’analitzen diversos assumptes de relleu sobre la parella, se subverteixen els rols genèrics tradicionals.

‘EL BUZO’, de Günter Schwaiger

Set anys després d’estrenar l’aclamat documental ‘La maleta de Marta i inspirant-se en alguns dels objectes d’estudi en ell explorats, l’austríac Günter Schwaiger s’endinsa en el territori del ‘thriller’ psicològic per endinsar-se en els efectes de la violència de gènere, però també per celebrar les ànsies de viure i el poder per rebel·lar-se.

‘MERKEL’, de Stephan Wagner

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

La decisió d’Angela Merkel d’obrir les fronteres d’Alemanya per als refugiats la tardor del 2015 és el punt de partida argumental d’aquest recompte biogràfic que alhora funciona com a pertinent reflexió sobre tots els accidents, les improvisacions i restriccions que determinen el joc polític.

‘WATER LILLIES’, de Céline Sciamma

Més d’una dècada abans de consagrar-se amb ‘Retrato de una mujer en llamas’ (2019), la francesa Céline Sciamma va debutar després de la càmera amb aquest retrat lànguid i hipnòtic de l’adolescència femenina –mai estrenat comercialment a Espanya–, que converteix un club de natació en una tela sobre la qual plasmar assumptes com l’amistat, la confusió sexual i els capricis del desig.