Jackson Browne grava la seva oda a Barcelona

Barcelona com un «espai personal», potser un «taller en què treballar, llegir i estar sol», i un lloc des del qual projectar una percepció diferent sobre un mateix. Per això aquesta nova cançó de Jackson Browne, ‘A song for Barcelona’, l’última que està elaborant amb vista al seu nou àlbum (d’edició contemplada per a la tardor), parla tant d’ell com de la capital de Catalunya. «És una cançó d’amor a la ciutat, i sobre Barcelona i jo», revela a aquest diari des de la seva casa de Los Angeles el cantautor, que conserva des dels anys 90 el seu apartament a Gràcia.

Tot i que va sospesar la idea de gravar el tema a Barcelona, amb amics com Raúl Rodríguez, Aleix Tobías o Mario Mas, alguns contratemps es van interposar en la seva agenda, ja abans de la pandèmia, i ara li sembla més important haver retut aquest «homenatge» des de la seva tradició cultural. «La cançó és una rumba, un gènere del qual m’agradaria saber més. Però aquesta és la nostra versió de la rumba catalana. ¡Rumba californiana!», riu ell, coneixedor entusiasta de Peret. «This is a song for Barcelona, city of gravety and light / City that gave me back my fire, and restored my appetite», recita per telèfon («Aquesta és una cançó per a Barcelona, ciutat de gravetat i llum / Ciutat que em va tornar el foc i em va fer recuperar la gana»). I encara més: «Ciutat de Gaudí i Jujol / Ciutat que em va elevar el desig i, temporalment, l’ànima», afegeix. «Dic temporalment perquè la vida és temporal», precisa, aclarint suspicàcies.

Després del virus

Jackson Browne fa més d’un mes que està en quarantena, i ha patit en la seva pell la Covid-19, que va passar amb símptomes lleus i de la qual està plenament recuperat. «He tingut molta sort. No ha sigut pitjor que una grip qualsevol», explica, i pregunta com es viu tot això a Barcelona, «una ciutat densament poblada, amb pisos en què poden viure tres generacions».

Al seu país no li falta entreteniment, subministrat diàriament des de les esferes més altes. «Un acaba tenint la sensació que el president té com a missió sacsejar-nos cada dia amb l’estupidesa imaginable més gran, i que això és una tàctica», pressent, i lamenta veure com els Estats Units «giren l’esquena al món», si bé «de l’‘America first’ s’ha passat al ‘primer jo, i després jo’». Aquest és un moment per «examinar el món en què vivim», apunta. «No tenim assistència mèdica, com a Europa, ni estem preparats per al desastre. Ja es va veure amb el Katrina: un país més ben organitzat socialment, com Cuba, gestiona millor els efectes d’un huracà».

Trencant fronteres

Notícies relacionades

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

Milers de persones surten al carrer per la Nit dels Museus

L’esmena al sistema, i la crida a la conscienciació ecològica, irrompen en la cançó ‘Downhill from everywhere’, la primera feta pública del nou àlbum, i no són alienes a l’esperit del seu altre projecte discogràfic d’aquest any, que ha produït en tàndem amb Jonathan Wilson: ‘Let the rhythm lead: Haiti song summit vol. 1’, disc publicat fa unes setmanes, emparat per Artists for Peace and Justice, col·lectiu compromès amb la reconstrucció d’Haití després del terratrèmol del 2010. «La bellesa d’aquest disc és que hem trencat la frontera entre el Primer i el Tercer Món experimentant un sentit de comunitat», destaca Browne, que canta en castellà en un parell de temes amb el seu amic sevillà Raúl Rodríguez. Altres col·laboradors en aquesta obra mestissa són el malià Habib Koité i la californiana Jenny Lewis.

La col·laboració amb el que va ser timoner de Son de la Frontera, fill de Martirio, el té fascinat, perquè «Raúl és musicòleg, té un gran coneixement dels diferents ritmes, i com a espanyol sap que la música africana, abans d’arribar al Carib, va passar per Espanya». Li agrada pensar que aquesta obra «perviurà, com una càpsula en el temps», sospira Jackson Browne, que ha vist com se suspenia la seva gira amb James Taylor d’aquest estiu i com queden ara per ara als llimbs altres projectes: una hipotètica posada en escena del disc d’Haití, el ‘tour’ del seu nou disc... «Hi ha plans sobre la taula, però no hi ha res clar. De moment, intento imaginar-m’ho».