Telecontes personals per suportar millor el confinament

Quan va començar el confinament, semblava que tots havíem d’acabar-lo escriptors, músics o, almenys, més cultes i més llestos del que érem. A mesura que passen els dies anem sent conscients que llegirem més, però no tot el que pensàvem, i que la inspiració només arribarà en comptades ocasions a afortunats elegits. Com passava abans, vaja. Tampoc és que sigui un problema. El que sí que ha portat el confinament és molta oferta cultural, tanta que de vegades fins i tot resulta difícil elegir. Avui no, perquè és dijous i els dijous hi ha un pla únic: que un narrador t’expliqui un conte només a tu.

Un taller de narració oral, La Escuela de Cuentacuentos, organitza un cadena de relats per escoltar en família o sol des de les deu del matí fins a les onze de la nit els dijous de la quarantena. Ho mantindran almenys mentre continuï sent clara l’ordre de quedar-se a casa. S’han adaptat a la nova realitat reeditant la màxima de la muntanya i Mahoma, portant els relats a les cases amb el telèfon.

«Com que ens hem quedat sense espai per compartir històries, les compartim per telèfon, que és un mitjà molt pròxim i molt íntim, que proporciona una experiència molt motivadora», explica Javier Siedlecki, coordinador general de l’escola. «Veiem que hi ha molta gent que vol escoltar». Tanta, que han ampliat els telèfons a què es pot trucar fins a vorejar la molt apropiada quarantena de narradors. A l’altre costat del telèfon, persones de tot Espanya, però també de França, Mèxic, el Regne Unit i Malta.

El sistema és senzill: tries l’hora que et va millor i truques a un dels telèfons. Si comunica, marques el següent. A l’altre costat un narrador o narradora (la majoria són dones) et demana que li diguis com portes el confinament. Una fórmula impensable abans del març per trencar el gel, però que va camí de convertir-se en un clàssic. Així et coneix una mica més i tria millor el conte que et narrarà a tu i a les persones a qui arribi l’altaveu del teu mòbil.

Tres generacions

En aquestes dues setmanes hi ha hagut una mica de tot. El 52%, públic adult, i la resta, nens. També adolescents que anunciaven que seria l’anècdota del seu tancament. En una d’aquestes trucades tres generacions de dones van coincidir al costat del mòbil i un infermer va arribar a la meitat del conte per atendre la més gran, de 93 anys. Es va haver de tallar, però el narrador va tornar la trucada després per acabar la narració. En una altra, una altra dona de 92 anys va confessar que sentir el conte l’havia fet tornar a la infància, quan només s’escoltava la ràdio.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

La directora de l’escola, Victoria Siedlecki, descriu l’experiència amb una frase d’Eduardo Galeano: «Es pot curar tocant i explicant, que és una altra manera de tocar». «És molt bonic sentir-se útil fent una cosa que sabem fer i molt satisfactori retrobar-nos amb la gent», afegeix. Per si hi ha dubtes d’això, de seguida agrega que no només han explicat els narradors, també ells han escoltat els contes dels seus oients, cosa que ha generat «un diàleg i un afecte» en els dos sentits entre persones que no es coneixen que confia que es mantingui quan es pugui «tornar a sortir a l’exterior».

Als narradors l’experiència els està suposant tant que estan disposats a repetir-la tota la quarantena. A l’altre costat del telèfon, sembla que també agrada. Molts han tornat a trucar per apuntar el nom de l’autor del relat o el de qui l’havia explicat i explicar què els havia quedat després de pensar en el que havien escoltat.