Frederick Wiseman aborda un intens retrat de la Biblioteca Pública de Nova York

La Biblioteca Pública de Nova York (NYPL) ha participat en diversos grans moments cinematogràfics. Allà un fantasma va fer callar Bill Murray a Caçafantasmes (1984), Jake Gyllenhaal es va refugiar d’una apocalipsi climàtica a El dia de demà (2004), i Audrey Hepburn i George Peppard van ser acusats d’espatllar un llibre a Esmorzar amb diamants (1961).

Però cap d’aquests títols ha donat un tractament tan merescut al centre neuràlgic de la vida intel·lectual de la Gran Poma com el que li ha concedit Frederick Wiseman. «Un dia em vaig despertar i em vaig dir, ¿i per què no faig una pel·lícula sobre una biblioteca?. Va ser una idea estranya, perquè no havia trepitjat una des que anava a la facultat», recorda el considerat com a millor documentalista viu sobre ‘Ex Libris’, que demà passat té finalment la seva estrena comercial a Espanya –va ser completada al 2017– a través de la plataforma de vídeo sota demanda Filmin. 

«La gent creu que les biblioteques són només magatzems de llibres, i jo mateix em vaig sorprendre del catàleg d’activitats que ofereix la NYPL», confessa el bostonià, premiat el 2016 amb un Oscar honorífic. A Ex Libris, mentre visita algunes de les més de 90 sucursals –visitades per més de 18 milions de persones a l’any–, descobreix xerrades sobre la història afroamericana o sobre Karl Marx, cursos d’idiomes o informàtica i concerts de rap o música de cambra; també ens mostra a visitants il·lustres com Elvis Costello i Patti Smith i a llibreters que resolen per telèfon dubtes tan urgents com si un unicorn és o no un animal real.

«És un lloc on tothom és benvingut independentment de la seva raça, la seva classe, el seu gènere o la seva posició econòmica, i on queda en evidència el que la veritable democràcia hauria de ser».

Amb 90 anys acabats de fer, Wiseman porta més de mig segle de carrera i mig centenar de pel·lícules explorant les diferents institucions que perfilen l’experiència humana –hospitals psiquiàtrics, museus, cossos policials, companyies de ballet, escoles, universitats, correccionals i zoològics– amb l’actitud meticulosa i cerebral pròpia d’un llibreter, recopilant i condensant volums d’informació valuosa i posant-la a disposició del públic.

I per a això ha seguit sempre el mètode que va adoptar en la seva opera prima, Titicut Follies (1967), filmada en un hospital psiquiàtric per a criminals. Als seus documentals no hi ha narrador, ni bustos parlants, ni arc narratiu tradicional. Per això se’l sol definir com un «director observacional», tot i que ell rebutja l’etiqueta. «Suggereix que la meva feina es limita a asseure’m en un racó amb la càmera encesa a veure què passa, i no és això».

També rebutja homòlegs com Michael Moore, que es posen a si mateixos en el centre dels seus documentals. «El cine de Moore, a més, és massa ideològic. A diferència d’ell jo no rodo per tal d’il·lustrar una tesi, ni penso que les pel·lícules didàctiques puguin convèncer ningú. Al cap i a la fi, només prediquen els conversos». 

Càrrega política

 Això, en tot cas, no impedeix que ‘Ex Libris’ tingui tanta càrrega política com ‘Bowling for Columbine’ (2002). «La idiotesa de Donald Trump és el que l’hi proporciona», explica Wiseman. «Perquè ell és exactament l’oposat a la NYPL. La biblioteca encarna la democràcia, la tolerància, la cultura, la transparència, l’aprenentatge, la ciència... i Trump no vol cap d’aquestes coses».

Notícies relacionades

Lia Kali, una carrera en alça

Un ‘mapa del temps’ de la contaminació de l’aire a Barcelona

 Així mateix, durant més de tres hores i mitja de metratge el documental s’erigeix en un monument als instints més nobles de les societats civilitzades, aquells que ens inspiren a compartir coneixement, experiències i recursos per evitar que ningú es quedi enrere. En altres paraules, el tipus de pel·lícula que necessitem aquests dies.