Lia Kali, una carrera en alça

En poc temps, i fent honor al títol del seu primer àlbum, Contra todo pronóstico (2023), Lia Kali s’ha fet un lloc en el paisatge de les músiques urbanes, marcant-se duets amb figures com Dellafuente, Rels B o Duki, i omplint sales com Razzmatazz, on actua avui i demà amb el paper venut des de fa mesos (per als que van tard: nova oportunitat al Cruïlla, el 9 de juliol).

D’aquest salt d’escala en la seva carrera parla en el seu segon disc, Kaelis, que juga amb la forma llatina relativa al cel i parla de les "teves sensacions quan vas amb avió, hi ha turbulències i no pots baixar".

Ella és Júlia Isern, barcelonina crescuda a la Teixonera, de pare bateria, que situa la música al nivell de "respirar i menjar", i en el bagatge musical de la qual hi ha gèneres com el reggae, el jazz i el soul (va encapçalar una banda de tribut a Amy Winehouse), en col·lisió directa amb el rap d’una Mala Rodríguez o una Arianna Puello, influències confesses, i practicat en les seves incursions adolescents. "Ens en anàvem al respirador de Bogatell i a les baralles de galls al Macba, i jo improvisava, cantant i rapejant", recorda Lia Kali, que veu avui "la gent molt oberta que un artista pugui explicar coses en diferents estils sense que es perdi res".

Ella ha arribat fins aquí després d’haver patit un bloqueig creatiu. "Sentia que no tenia energia i no volia fer un disc. Des de fora sembla que els artistes estiguem sense fer res allà guanyant diners, però la pressió és molt forta, primer la que et poses tu mateix, i has d’estar a l’altura d’aquest consum cada vegada més ràpid. No tens temps de viure", cavil·la Júlia Isern, que en el passat va patir una crisi d’ansietat que la va portar a l’ingrés en un centre psiquiàtric, experiència relatada a UCA, cançó del disc anterior. "Soc bastant de manual. M’han diagnosticat de TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat), però ja no m’estic medicant".

Kaelis és un d’aquests àlbums-àlbums, amb el seu concepte i el seu trajecte, incloent-hi notes de veu a la família que expressen la necessitat de connexió emocional de l’artista sumida en la voràgine. Un disc que Lia Kali estructura en tres blocs. En el primer, exposa el "vertigen" d’haver arribat al seu objectiu, la notorietat del seu projecte musical, i de "sentir que el cap et dona voltes". Després entra en escena l’amor, a través de "relacions efímeres i intenses", i d’allà acaba Lia Kala traient conclusions. "No puc estar fent les coses per agradar i esperar que tot sigui perfecte. Tot és incert, però obro les ales i em dic que disfrutem del camí".

Notícies relacionades

Un ‘mapa del temps’ de la contaminació de l’aire a Barcelona

La passió epistolar dels pares de Care Santos

Una peça en català

Destaca en aquesta tercera part la peça Júlia, l’única en català, sobre una cadència de sardana i amb la Coral Juvenil de l’Orquestra Vozes. "Vaig pensar a fer el que em sortia del cor i en aquesta cançó hi ha una mica de nostàlgia, del que enyoro quan estic fora de casa, que és la meitat del temps", explica. "A mesura que viatjo més, em sento més lligada a la meva terra". A l’àlbum hi ha còmplices de l’esfera internacional, com Larrance Dopson, productor i músic que ha treballat amb Kendrick Lamar i Beyoncé, així com, en matèria de duets, Eladio Carrión, Toni Anzis i Symba. El directe l’espera, incloses incursions a diversos països europeus i llatinoamericans. "Ja m’imaginava que, gràcies a Déu, el públic hi seria i que m’abraçaria, com ha fet tot aquest temps".