29 març 2020

Anar al contingut

LLIBRES I CORONAVIRUS

Fenomen cultural de quarantena: la gent fa provisió de llibres

Llibreters de Barcelona adverteixen un repunt de les vendes des de dijous coincidint amb l'anunci del tancament de les aules

Mauricio Bernal

Fenomen cultural de quarantena: la gent fa provisió de llibres

JORDI COTRINA

Tancats els museus, els teatres de més de 1.000 persones, cancel·lats tots o gairebé tots els concerts, reduït a un terç l’aforament dels cines, minvada o gairebé desapareguda l’oferta cultural, l’últim reducte que queda dempeus –dempeus mentre l’estat d’alarma no decideixi el contrari– són les llibreries. En aquesta mena d’anacrònica hecatombe que s’ha abatut sobre Europa, a les botigues de llibres les manté salvades el fet que no són llocs d’aglomeració. Seran engolides tard o d’hora per la paràlisi, sembla inevitable, però fins aquest divendres eren de les poques coses que bategaven encara –culturalment parlant– enmig de la tempesta. Potser inspira algú a escriure una novel·la en què tot s’acaba: tot tret de la venda de paper imprès.

Daniela Demarziani, de la llibreria Lata Peinada. / FERRAN NADEU

És més: està tenint lloc un insòlit fenomen, més propi de Nadal, del començament de l’estiu o de Sant Jordi, i és que la gent està comprant llibres. Dit així sona com si la gent mai comprés llibres. No es tracta d’això. Es tracta de la manera de comprar: la gent, segons els llibreters, està comprant pensant en la tancada, el confinament, la possibilitat d’haver de passar les hores entre quatre parets. «Mira, els primers dies de la setmana tot estava molt aturat, però des de dijous hi ha hagut un moviment que m’ha sorprès moltíssim –diu Daniela Demarziani, de la llibreria especialitzada en literatura llatinoamericana Lata Peinada, al Raval de Barcelona. Jo crec que potser té a veure amb tot això. Hi ha com una idea de: ‘Què hi farem si ens tanquen’. Doncs Netflix i lectura, dic jo».

Llibres de tres en tres

A prop d’allà, a la Llibreria Calders, la llibretera Isabel Sucunza va advertir el mateix moviment, i un augment dels clients que més que a fer-hi un cop d’ull, hi entraven a comprar. «Tots sabem que una llibreria és un lloc on molta gent entra a tafanejar, a passar l’estona, però aquests dies, en canvi, ha vingut molta gent molt decidida a comprar. Una mica com pensant: ‘M’aprovisionaré’. Estan actuant com si fos Nadal o estiu». La diferència, si té algun significat, és que a aquest impuls no el guia la voluntat de llegir un d’aquests clàssics posposats durant anys –un ‘Crim i càstig’, un ‘La muntanya màgica’; més aviat, la gent està fent paquets. «S’estan emportant els llibres de dos en dos o de tres en tres».

«Ve molta gent decidida a comprar, pensant m’‘aprovisionaré», diu Isabel Sucunza, de la llibreria Calders

Dijous a la tarda va ser la primera després de l’anunci del Govern que els alumnes de tot Catalunya es quedarien a casa durant les següents dues setmanes, i que la decisió tenia efectes immediats. Sense arribar a desencadenar un fervent anhel col·lectiu d’aprofitar el temps llegint, pel que sembla sí que va enviar molta gent a les llibreries, a fer provisió, la qual cosa també van notar a les botigues de literatura infantil, o amb una secció infantil robusta. Com La Caixa d’Eines. «Després de diversos dies notant una baixada, ara acumulem dos dies amb un petit repunt, des que s’ha sabut que els nens no tenen escola –diu Carme Prims, propietària de la llibreria del carrer d’Aragó–. El febrer és un mes tradicionalment molt dolent, i així, del no-res hem començat a vendre una mica perquè han vingut pares amb nens».

La tarda més estressant

Aquell dijous, aquella tarda, Alberto García contestava així el telèfon a la llibreria Taifa, al carrer Verdi de Gràcia: «Mira, és la tarda més estressant en setmanes. Venc molt. M’agafes en un dia que no sé com explicar-ho, però és un passada». Aquesta declaració fa pensar: la imaginària novel·la sobre allò que tot s’acaba menys la venda de paper imprès potser hauria d’explicar que la gent en el seu moment es va llançar en massa a comprar paper higiènic... i llibres. «És una idea molt romàntica, ¿no creus? –diu Demarziani–. La gent pensa en Mercadona i en llibres, és emocionant. Sona llibre, sona bonic, morta però amb un llibre a la mà». La llibretera diu que també han rebut trucades de gent que truca per preguntar si la llibreria té previst tancar, «senyal que hi estan interessats, que volen acostar-s’hi», i recorda que en el pitjor dels casos, el d’un probable tancament total, sempre quedarà internet. «Mantenim actualitzat el catàleg ‘online’ i així la gent podrà fer comandes».

«La gent pensa en Mercadona i en llibres, és emocionant», diu Daniela Demarziani, de Lata Peinada

En aquest nou món del coronavirus, l’únic supòsit en una llibreria voreja la condició de terreny perillós en una presentació. Llavors sí que es reuneix gent. Doncs bé: la Calders tenia prevista aquest divendres la presentació de ‘Boulder’, l’últim llibre d’Eva Baltasar, però han pres mesures. «Normalment les presentacions són a dos quarts de vuit, però aquesta vegada la farem esglaonada, de cinc i mitja a nou –explica Sucunza–, i en cap moment deixarem que hi hagi més de 15 persones a la llibreria. Si és necessari posarem algú a la porta. La qüestió és adaptar-se». En contacte constant amb públic, amb desconeguts, els llibreters porten al límit la precaució de rentar-se les mans i mantenir distàncies amb el client, però, a part d’això, tiren endavant. «Fins que ens tanquin».

Amenaçador fantasma

Aquest fantasma hi és. Rondant-los a tots. ¿Què passaria en aquest escenari, el del tancament total? «Estem molt espantats tots –diu Prims–. En aquest escenari, les petites no aguantarem. El nostre és un tipus de negoci en el qual tu compres i pagues amb el que cobres, i cobres segons la gent que entra». La llibretera explica que la fluïdesa del seu negoci, i el de molts negocis similars, depèn que vagi gent a la llibreria, i que 15 dies sense facturació probablement equivaldrien a col·lapsar. «Tret que les institucions hi facin alguna cosa. Estem preocupats. Venim de moltes crisis i potser hem après a aguantar, però si passa una cosa així és molt probable que es carregui molts negocis. No s’ha d’oblidar que la majoria dels petits som autònoms». Són dies estranys. Molt estranys.