Dues Lligues i un amor infinit

Però hi ha alguns aspectes que el diferencien dels seus il·lustres predecessors. Per exemple, el desconeixement del mig, amb una carrera delimitada a Alemanya, entre el Bayern i la selecció. Per exemple, el factor Messi, el summe faedor dels miracles durant tres lustres. Per exemple, la capacitat d’inversió que hi havia per satisfer les demandes de cada entrenador: Ibrahimovic, Neymar, Coutinho, Dembélé, Griezmann... A Flick li han portat Dani Olmo (55 milions) un estiu i Joan Garcia (26,75) al següent i encara gràcies. A més, ha hagut de maniobrar davant la vergonya que no es poguessin inscriure jugadors al començament de cada temporada (o a mitjans) o perdre un pilar com Iñigo Martínez.

A més de dues Lligues (i una Copa i dues Supercopes), Flick ha guanyat l’amor infinit dels culers. Per les alegries que ha reportat després del crispat acomiadament de Xavi Hernández, per haver destruït un Madrid que amenaçava d’arrasar, i també pel seu comportament.

Flick transmet pau. Ha tingut motius i oportunitats per poder endurir el discurs des del seu púlpit –dels àrbitres i del Madrid, temes preferents de les conversa futbolística– i, en canvi, s’ha aproximat a l’harmonia zen que projectava Frank Rijkaard, que va acabar desgastat pels egos de les seves estrelles.

Hans-Dieter Flick (Heidelberg, Alemanya, 24 de febrer de 1965) ha governat amb aparent paciència un vestuari de nens dels quals podria ser més l’avi que el pare. Ha complert els 60 i els 61 a Barcelona. Lluny de concedir-los els capricis de la gent gran, els ha encarrilat amb la severitat del progenitor perquè la immaduresa no distorsioni els formidables jugadors del planter que ha parit la mare Masia.

Transformació als 60

"Aquest club m’ha canviat per complet. Estimo Barcelona, estimo la gent d’aquí, visc pel club", no va dubtar a confessar Flick, admetent la seva pròpia i insòlita transformació del hieràtic entrenador del Bayern que li va endossar vuit gols al Barça, a l ’entrenador expressiu, que salta, corre, gesticula i ha fet fins i tot una tombarella invertida sobre la gespa, amb una jovialitat inesperada, potser injectada per la criaturada que dirigeix.

Les declaracions d’amor de Flick han complementat les immenses satisfaccions que ha donat l’equip als seus i als altres. Un grup que encara es troba en fase de construcció i pendent de poder millorar. El missatge que repeteix en cada partit, es guanyi o es perdi, porta implícit un missatge d’esperança, traça la idea del progrés, d’una obra inacabada i, per tant, amb futur.

El seu Barça ha batut rècords de precocitat, entre els quals el d’alinear juvenils i menors d’edat, com Pau Cubarsí, Marc Bernal i Lamine Yamal, ja oficialment adults. La mitjana d’edat de la plantilla és 24,25 anys, que es rebaixarà quan marxin els grans subministradors Szczesny (38 anys) i Lewandowski (37). Flick, no obstant, ha demanat reforços que aportin lideratge i experiència per al tercer curs que dirigirà. N’hi quedarà un més si firma l’oferta de renovació fins al 2028 que l’espera al despatx de Joan Laporta, que ara ocupa Rafa Yuste fins al 30 de juny.

Un equip més assenyat

Notícies relacionades

La radiografia del campió

Guanya Yuste i celebra Laporta

La inexperiència col·lectiva ha servit per justificar algunes destrosses recordades (les de la Champions, bàsicament), però també ha impulsat les salvatges gestes que han protagonitzat els futbolistes remuntant marcadors impossibles. El Barça de l’any passat era un equip indòmit que va fer una mitjana de 2,9 gols per partit; l’actual arriba als 2,6 de mitjana. És un club més assenyat que sap llegir una mica millor les necessitats de cada partit, i que ha sumat tants punts en la jornada 34 (88) com ho va fer en tota la Lliga passada.

"Vull guanyar la Champions i vull ser l’entrenador de l’estadi acabat", va proclamar Flick fa unes setmanes. Un dia, l’home que va domesticar els egos a Vallecas va parlar de si mateix.