Els "galls" de Florentino han deixat de ser un equip de futbol

El Reial Madrid es va plantar a Barcelona descompost. El seu president ha abandonat l’equip a la seva sort en aquest final de temporada lamentable. La seva estrella, Kylian Mbappé, va decidir no pujar a l’avió per estalviar-se el tràngol del Camp Nou. No és la primera vegada que ho fa aquesta temporada en què la seva falta de compromís és notòria. A la banqueta s’asseu un entrenador que no té ni capacitat ni jerarquia per fer-ho, algú que va arribar promocionat pel fill del president i al qual els jugadors no s’han pres seriosament en cap moment. I del vestidor el millor que es pot dir és el que va comentar Xabi Alonso a José Ángel Sánchez el dia que el van acomiadar al tornar de l’Aràbia a mitjans de gener: "No sabia que venia a entrenar una guarderia".

21 punts en una volta

La imatge del Reial Madrid arrossegant-se al Camp Nou davant un Barcelona que va jugar a mig gas és un digne colofó per a una temporada lamentable. En una volta de Lliga, la que va des d’avui fins al triomf del Madrid al Bernabéu contra el Barça el dia que Vinícius va desafiar Xabi Alonso al ser substituït, els blancs han passat de tenir set punts d’avantatge a acabar a 14 dels blaugranes. Florentino va riure la gràcia al brasiler i l’equip es va enfonsar.

El que ha passat des d’aleshores només ha anat confirmant que aquest Madrid està podrit. El que ha passat aquesta setmana al vestidor defineix el que està passant des de fa dos anys i el que va provocar que Ancelotti marxés encantat al Brasil. Lluita d’egos, desacords, faltes de respecte, faltes de compromís... El vestidor del Reial Madrid, com ha comentat Florentino en aquests dies al seu entorn, "s’ha omplert de galls". Però no oblidem que qui ho ha alimentat és el mateix Florentino.

Tornem al futbol. Aquest Reial Madrid té un greu problema de falta de talent futbolístic. No hi ha jugadors diferencials, no hi ha futbolistes amb carisma, no hi ha líders. El Reial Madrid no és un equip de futbol. És una banda de rics que salta al camp a justificar el seu sou milionari esperant que el talent individual d’algun resolgui la papereta. I els ha anat bé així durant algun temps, però cada vegada passa amb menys freqüència. Arbeloa es va plantar al Camp Nou amb l’onze que va poder. La seva estrella no va voler venir, el seu capità es va quedar a casa KO després de barallar-se amb un company, la nòmina de lesionats de llarga durada (Militao, Rodrygo, Mendy, Carvajal...) retrata els serveis mèdics.

Notícies relacionades

La radiografia del campió

Dues Lligues i un amor infinit

L’únic positiu va ser la tornada de Courtois, l’escut de la samarreta d’aquest equip. Però fins i tot Thibaut, que es va sacrificar i es va apuntar a anar a l’escorxador del Camp Nou després d’un mes i mig fora per lesió, no va tenir un dia afortunat. En el primer gol va comprar el llenguatge del cos a Rashford i l’anglès va clavar la falta al seu equip. Per davant del belga apareixia un lateral que no defensa (Trent Alexander-Arnold) i un central que comet errors molt grollers que l’inhabiliten per jugar a aquest nivell (Asencio). I al migcamp, un equip que ha tingut Modric, Kroos i Casemiro, ha degenerat en futbolistes tan notables en el físic (Tchouameni i Camavinga) com vulgars amb la pilota als peus. De Bellingham el millor que es pot dir és que té problemes de compressió futbolística. De l’extraesportiu, millor ni parlar-ne. I amb el braçal hi havia Vinícius, un jugador desequilibrant, sobretot per al seu equip.

I amb aquest panorama Florentino ha decidit que la millor manera de posar a ratlla aquest vestidor "ple de galls" és recuperar Mourinho. Quadrar el cercle. Neró torna a Roma.