15 còmics per al 8-M

El 8-M, el Dia de la Dona, ha portat aquest any un bon grapat de còmics que donen noves versions biogràfiques de destacades dones de la història i combaten els prejudicis davant de temes com l’avortament i la maternitat i lluiten contra el masclisme. Vet aquí una selecció de novetats:  

ANNEMARIE. María Castrejón i Susanna Martín. Norma. Aquesta biografia de la fotoperiodista, escriptora i viatgera suïssa Annemarie Schwarzenbach, compromesa contra el racisme i l’explotació obrera, vol fer justícia, més enllà de la morbositat, a una dona forta, supervivent, que va viure el seu lesbianisme i el seu feminisme lliurement i va lluitar contra l’addicció a l’alcohol i la morfina turmentada per un trastorn mental.

MISS DAVIS. Amazing Améziane i Sybille Titeux. Flow Press. Els autors de la biografia en còmic de Muhammad Ali tornen amb un altre documentat perfil vital, aquesta vegada el d’una icona de la lluita feminista i contra la segregació racial, l’activista, professora i política nord-americana Angela Davis, que es va convertir en l’‘enemic públic número 1’ del Govern dels EUA i va passar per la presó, acusada d’assassinat i segrest en el cas de ‘els germans de Soledad’. La repercussió mundial de la seva tancada a la presó va ajudar el seu alliberament. 

SISI, LA EMPERATRIZ REBELDE. Giorgia Marras. Sapristi. L’autora italiana, que va debutar amb el també còmic biogràfic sobre el pintor Edward Munch, pretén desmuntar ara la imatge de princesa de conte de fades de la cèlebre emperadriu Isabel de Baviera que han perpetuat les pel·lícules protagonitzades per Romy Schneider als anys 50. Sisi es revela en aquestes vinyetes com una dona moderna, forta i avançada al seu temps que va trencar motllos. 

CREDO. ROSE WILDER LANE, LA FEMINISTA LIBERTARIA. Peter Bagge. La Cúpula. Si a ‘La mujer rebelde’ va reivindicar la figura de l’activista feminista Margaret Sanger, i a ‘Fire !!’, la de Zora Neale Hurston, dona negra que va revolucionar des de la cultura el Harlem dels anys 20, Bagge, un dels referents del còmic ‘underground’ nord-americà, es pot dir que amb ‘Credo’ firma un tríptic de rescat de dones destacades però oblidades. Aquesta vegada es tracta de la vida de l’escriptora, feminista, corresponsal de guerra i llibertària Rose Wilder Lane, probablement coautora de ‘La casa de la pradera’, junt amb la seva mare, Laura Ingalls Wilder.

COSAS NUESTRAS. Ilu Ros. Lumen. Mentre es dedica a les tasques de la llar un diumenge qualsevol, l’àvia de l’autora li parla de Concha Piquer mentre ella mira Instagram. És l’inici d’un diàleg intergeneracional en què la il·lustradora murciana li explica qui és Rosalía i que dona peu a una commovedora reivindicació il·lustrada de la importància de parlar amb la nostra gent gran, de posar de relleu la seva memòria i les seves vivències, que en aquest cas viatja a la cultura popular, el folklore i les misèries de la dictadura de Franco.  

LA CIUDAD DE CRISTAL. Isabel Greenberg. Impedimenta. Després de les celebrades ‘La enciclopedia de la Tierra temprana’ i ‘Las cien noches de Hero’, l’autora britànica s’ha consolidat com a contadora d’històries amb un brillant estil i un món propi. En el seu nou còmic, de nou amb una visió feminista, penetra a la Ciutat de Vidre, el fosc regne secret i imaginari d’unes germanes Brontë en la seva infantesa, quan queden encara molts anys perquè, convertides en escriptores cèlebres creïn ‘Cims borrascosos’ i ‘Jane Eyre’.    

XTC69 Jessica Campbell. Astiberri. L’autora canadenca firma en còmic una sàtira del masclisme i la misogínia en clau de ciència-ficció i humor. La comandanta d’una nau, anomenada també Jessica Campbell, viatja amb la seva tripulació femenina per l’univers buscant homes amb qui reproduir-se. En una devastada Terra només troben un humà viu, una altra Jessica Campbell crionitzada. En un altre planeta, totalment patriarcal, trobaran la pitjor versió de l’home.    

TAMARA DE LEMPICKA. Virginie Greiner i Daphné Collignon. Planeta Còmic. Vida en vinyetes de l’obertament bisexual, liberal, forta i independent pintora Tamara de Lempicka. Arribada de la Rússia dels tsars, va ser una de les protagonistes dels excessos de les nits llibertines del París dels anys 20, que li servien d’inspiració per al seu art. Tot i que també eren font d’enfrontament amb el seu marit, que li retreia que no es cuidés de la seva filla, eren els diners de les seves pintures el que donava menjar a la família.     

JUNTAS EN ESTO. Blanca Vázquez. Astiberri. L’avortament i el dret a decidir de les dones sobre el seu cos continua sent una reivindicació dels col·lectius feministes. La jove autora extremenya debuta amb aquest treball, a cavall del còmic i la il·lustració, on aborda el tema confronta dues dones que afronten un embaràs no desitjat en dues èpoques diferents, l’Espanya dels anys 60 (en fosca tinta xinesa) i l’actualitat (en aquarel·les blaves i bordeus).     

HOMO MACHUS. DE ANIMALES A HOMBRES. Javirroyo. Lumen. Combatre el masclisme no és, o no ha de ser, cosa només de dones, ve a dir l’humorista aragonès, que com a home es mira al mirall per contribuir a la causa pàgina a pàgina i vinyeta a vinyeta. Una denúncia dels masclismes i micromasclismes quotidians que impregnen encara tots els racons de la societat i que reflexiona sobre les convencions, l’impuls de la possessió, l’abús i l’agressió sexual.  

NO QUIERO SER MAMÁ. Irene Olmo. Bang. La no maternitat triada lliurement continua sent avui dia tabú. L’autora teixeix un còmic autobiogràfic que oscil·la entre l’humor i la introspecció a través de les seves pròpies experiències, amb les quals fa visible el pes social de la tradició que no contempla, o no veu bé, que no tenir fills pugui ser una opció tan respectable com tenir-los. 

LA TIRA DE MUJERES. Ángeles González-Sinde i Laura Klamburg. Lumen. Les tires del tàndem que formen l’escriptora i directora de cine junt amb la il·lustradora barcelonina retraten amb humor crític i còmplice alhora totes les tipologies de dones que se li puguin ocórrer al lector, de totes les edats i condició: viatgeres, casolanes, romàntiques, liberals, rondinaires, dramàtiques, somiadores, geloses, atlètiques, creatives... 

MUJER SALVAJE. Tom Tirabosco. Nuevo Nueve. Amb un missatge feminista, ecologista i compromès, l’autor italià presenta una distopia en còmic protagonitzada per una jove en un món postapocalíptic en el qual sobrevolen les amenaces de ‘La carretera’ de Cormac McCarthy. Una dona sola intenta sobreviure en una natura salvatge alhora amiga i hostil.   

Notícies relacionades

Icones per a un 8-M de còmic

Historietes de feminisme

SUNNY SUNNY ANN!. Miki Yamamoto. Astiberri. La jove mangaka japonesa firma aquest ‘road manga’ feminista, com el defineix ‘L’humanité’, protagonitzat per Ann, una dona desinhibida i sense lligams, prostituta ocasional, que viu la seva llibertat fins a les últimes conseqüències, les aventures de la qual, sempre amb el seu cotxe, qüestionen la moral tradicional i el masclisme establert. 

PATTY SMITH. Ana Müshell. Lunwerg. En forma de biografia il·lustrada (surt a la venda el 10 de març), l’autora de Jerez traça la vida de la cantant, poeta, escriptora i fotògrafa, Patty Smith, una de les dones més influents del món de la música.