Historietes de feminisme

Hi va haver un dia que a l'Anglaterra victoriana els homes opinaven que l'única feina de les dones era portar fills al món. I hi va haver dones que a començament del segle XX van donar la vida per eradicar aquests prejudicis que els impedien votar o tenir una paga igualitària. I van ser empresonades, i quan van fer vaga de fam se les va sotmetre a alimentació forçosa amb un tub pel coll en una tortura que a més d'una li va esquinçar l'esòfag. «Cal continar explicant la seva història perquè les noves generacions en saben molt poc, del moviment sufragista, i encara que avui a Europa s'ha aconseguit la igualtat, és només a nivell jurídic, hi ha molt camí a fer. Per no parlar d'altres parts del món, on són víctimes d'explotació i abusos només per ser dones», opina Mary Talbot (Wigan, 1954), artífex del guió de Sally Heathcote. Sufragista (La Cúpula), asseguda al Saló del Còmic al costat del seu marit, que s'ha encarregat del dibuix amb Kate Charlesworth.

Ell és Bryan Talbot (Wigan, 1952), respectat i premiat mestre del còmic britànic amb obres tan diferents entre si com El cuento d'una rata mala -un clàssic sobre abusos a menors-, la seva desconstrucció de Lewis Carroll, Alicia en Sunderland, o les quatre aventures -la cinquena està a punt i serà «més fosca»- de l'aclamada ucronia retrofuturista Grandville (Astiberri): «una història de detectius fantàstica», protagonitzada per animals humanoides en una tecnificada societat victoriana on els humans -carapanes- són una raça inferior i marginada.

Abans de Sufragista la parella ja va formar tàndem creatiu a La niña de sus ojos (La Cúpula), relat que enllaça la joventut de l'autora amb la de la filla de Joyce. «Va ser Bryan qui em va suggerir fer una autobiografia que ell il·lustraria sobre la relació amb el meu pare -puntualitza Mary, catedràtica jubilada de Gènere i Llenguatge-. Em feia certa vergonya però com el meu pare era expert en Joyce em vaig informar sobre la tràgica vida de la seva filla. Em va absorbir, em va al·lucinar i em va deixar devastada. Permetia veure com creixia una nena al segle XX, no era lliure sinó que estava lligada i encotillada per les convencions de la burgesia. Era una ballarina amb molt talent però va passar gran part de la seva vida adulta en un psiquiàtric».

Notícies relacionades

Antonio Orozco: «Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible»

¿On és Martin Margiela?

DRET DE VOT / «Conforma-t'hi. Una dona en té prou de saber portar un para-sol amb elegància», diu Joyce a la seva filla sobre la dansa en el llibre. Signe dels temps que reflecteix la històrica Sally Heathcote. Sufragista. «Admiro el compromís amb la seva causa d'aquestes dones que es van implicar per aconseguir aquests canvis socials -segueix Mary-. Se las va ignorar durant anys i no se les va prendre seriosament fins que van fer servir tàctiques de militants, com cremar bústies, escriure eslògans al terra, tirar pedres... A Anglaterra no es va aconseguir el dret de vot fins al 1928 i això no va significar que tinguessin el mateix salari, els mateixos drets que successió o igual accés al divorci que els homes».

Un discret Bryan, que sembla voler brindar tot el protagonisme a la seva dona, parla sobre Grandville. «El meu detectiu és una mica Sherlock Holmes i una mica Tarantino, té les habilitats del primer però és una criatura molt ferotge i salvatge», explica sobre l'inspector LeBrock, un teixó que viu una història d'amor amb una bella prostituta. «Tracto el tema del racisme (hi ha un primer ministre que es diu Jean-Marie Lapin, que sona com Le Pen), del feixisme, la neteja ètnica i les sectes religioses. Vaig investigar molt sobre els mètodes de la Cienciologia i d'altres per atraure a la gent, mantenir-la aïllada de les seves famílies i adoctrinar-les». Ara il·lustra un nou llibre de Mary. «Només volem avançar que parlarà d'un personatge femení molt, molt potent». S'accepten apostes.