El Macba celebra el seu 25è aniversari explorant la dècada en què va néixer

Va ser als anys 90 quan es va consolidar a Espanya una generació d’artistes que van trobar en la performance l’eina ideal per expressar-se. Va ser als anys 90 quan l’artista nord-americà Tony Cokes i els seus col·legues Doug Anderson, Kenseth Armstead i Mark Pierson van posar en marxa la «banda artística» X-PRZ, que, en paraules de Cokes, proposava «una mala interpretació i una lectura perversa» de diversos codis culturals tradicionals de la història cultural americana. Va ser als anys 90 quan va morir víctima de la sida l’artista nascut a Cuba i nacionalitzat nord-americà Félix González-Torres, segons molts un artista amb prou talent per canviar la història de l’art. Va ser als anys 90, en fi, quan va obrir les seves portes per primera vegada el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, l’avui simplement conegut com el Macba: el 28 de novembre de 1995 per ser exactes. Tot està relacionat.

El Macba compleix el seu primer quart de segle i ha decidit celebrar-ho amb una programació d’exposicions que posa l’accent en aquella dècada en què va ser creat, els prolífics i capitals anys 90 en què l’art va funcionar com a frontissa, «com a acabament de pràctiques que havien començat als 70 i inici d’altres que tenen continuïtat avui», com va explicar aquest dimarts el director del museu, Ferran Barenblit. A l’espera del que sigui que estiguin planejant a la pinacoteca de la plaça dels Àngels per al 28 de novembre en concret («deixeu que us sorprenguem», va dir Barenblit), el programa expositiu és en si mateix una celebració de l’onomàstic, una regressió que explica el context en què va néixer el museu, el trampolí històric des del qual es va llançar a aquesta piscina gran de 25 anys. I allà els hi són tots: els perfomers espanyols de llavors, Tony Cokes, González-Torres. Sense deixar de banda Fina Miralles, «una artista clau en la història de l’art recent», un altre dels plats forts del 2020.

Polítics i subversius

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

L’any expositiu començarà el 3 d’abril amb ‘Acció. Una història provisional dels 90, una mostra entorn de l’obra d’una cinquantena d’artistes o col·lectius d’artistes que als anys 90 van canviar l’escena de la performance a Espanya i, entre moltes altres coses, van reivindicar l’art com un espai de reflexió crítica. El 8 de maig aterrarà al museu l’«artista extraordinari i apassionant» –paraules de Barenblit– Tony Cokes, l’home que ha cultivat el vídeo assaig com a principal instrument d’expressió, un «editor d’imatges, sons i textos que busquen la resposta emocional del públic», com ja es veia en aquell col·lectiu dels 90. Una setmana després, el dia 15, obrirà les portes la mostra ‘Fina Miralles. Soc totes les que he sigut’, entorn de l’obra de l’artista de Sabadell l’art de la qual va trencar amb l’academicisme dels 70 i amb no poques convencions socials i artístiques; la dona, va explicar el director del Macba, l’obra de la qual va ser un constant «crida a la subversió».

Primera exposició seva a Barcelona i segona a Espanya –després de la que li va dedicar el 1995 el Centre Gallec d’Art Contemporani de Santiago de Compostel·la–, Félix González-Torres serà objecte d’una retrospectiva que, segons Barenblit, «escriurà un capítol molt important en la relectura de la seva obra»: ‘Félix-González-Torres: política de la relació’, a partir del 30 d’octubre. Finalment, al novembre, el museu durà a terme la primera mostra entorn de la col·lecció d’art conceptual acabada de donar pel mecenes Rafael Tous,«que permetrà trenar» aquesta relació entre els assenyalats 90 i les dècades anteriors i posteriors. Tot això anunciat en una roda de premsa en la qual també es va explicar que el museu espera tenir a punt l’ampliació al costat de la façana lateral del convent dels Àngels a finals del 2022.