El Constitucional anul·la la condemna que va imposar el Suprem a Strawberry pels seus tuits

El ple del Tribunal Constitucional ha donat la raó al raper César Augusto Montaña Lehmann, conegut com César Strawberry, i ha anul·lat la condemna d’un any de presó que el Tribunal Suprem li va imposar el 2007 per un delicte d’enaltiment del terrorisme per diversos comentaris que va publicar a Twitter el 2013 i el 2014.

La sentència declara vulnerat el seu dret a la llibertat d’expressió, perquè el Suprem hauria d’haver tingut en compte que els seus tuits eren «susceptibles de ser interpretats com un producte de la intencionalitat crítica en el terreny polític i social a (...) personatges públics». Els tuits esmentaven Franco, Carrero Blanco, el funcionari de presons segrestat per ETA José Antonio Ortega Lara, el socialista Eduardo Madina i els GRAPO.

Aquest criteri ha sigut acollit per tots els magistrats de l’alt tribunal, tret d’Alfredo Montoya, que redactarà el vot particular corresponent contra la concessió de l’ampara al cantant del grup Def Con Dos. Cándido Conde-Pumpido no ha assistit al ple aquest dimarts perquè estava de viatge oficial.

Intenció

El Constitucional declara que el Suprem no va valorar prou «si la conducta enjudiciada era una manifestació de l’exercici del dret fonamental a la llibertat d’expressió», al negar-se a tenir en compte, «entre altres aspectes, la intenció comunicativa en relació amb l’autoria, el context i les circumstàncies dels missatges emesos».

El tribunal, que fa un repàs exhaustiu de la seva jurisprudència i la del Tribunal Europeu de Drets Humans, assenyala que la posició central del dret a la llibertat d’expressió, com a regla material d’identificació del sistema democràtic, al garantir la formació d’opinió pública lliure, exigeix ponderar necessàriament l’acte comunicatiu i els aspectes institucionals que l’acompanyen.

I retreu al Suprem que considerés irrellevant ponderar quina era la intenció –irònica, provocadora o sarcàstica– de Strawberry, a l’emetre els missatges, malgrat que es tractava d’un artista i mantenir una coherència personal de condemna de la violència com a mitjà de solució de conflictes.

La sentència «no desconeix els aspectes reprovables dels tuits, en relació amb la referència al terrorisme com a forma d’acció política.» Però «estima que l’imperatiu constitucional de respecte a la llibertat d’expressió impedeix categòricament extreure conclusions penals d’aquests elements sense ponderar també», si «són susceptibles de ser interpretats com a producte de la intencionalitat crítica en el terreny polític i social a persones que ostentaven la condició de personatges públics; i que, en un dels casos, havia pres posició a favor d’un partit».

Final a pràctiques inquisitorials

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Molt satisfet amb la resolució, Strawberry ha declarat a Efe que «Espanya ha posat fi a les persecucions inquisitorials arbitràries i irregulars» i considera que en la mateixa línia s’ha d’absoldre «Pablo Hasél, Willy Toledo, Valtònyc, als nois de La Insurgencia i a tots els que han sigut perseguits» com ell per un delicte d’enaltiment del terrorisme o humiliació a les víctimes, malgrat que les seves circumstàncies són molt diferents.

Strawberry manté que ha sigut víctima d’«una persecució política de llibre, orquestrada pel Ministeri d’Interior» com a part «del que va anomenar les clavegueres de l’Estat». Es basa que va ser detingut «a cinc dies d’unes eleccions municipals que es presentaven poc propícies per al partit que governava» i ha insistit que «determinats ministres i forces policials van utilitzar el seu poder per atacar enemics polítics».