ELS PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD

Els Oscars en el seu laberint

Amb '1917' en el camí cap a la glòria i Tarantino i 'Parásitos' a punt per donar la sorpresa, l'Acadèmia de Hollywood torna a desplegar les seves contradiccions

Els quatre premis d'interpretació per a Phoenix, Zellweger, Pitt i Dern semblen inamovibles i Netflix, la màxima nominada, continua trobant barreres

oscars2020 jlroca epc 2 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Als Oscars  se’ls estima i se’ls odia. En les seves 91 edicions anteriors l’Acadèmia de Hollywood ha acumulat una muntanya de decisions qüestionables i qüestionades però també ha solidificat que aquesta petita estatueta de poc més de 34 centímetres i una mica menys de quatre quilos sigui el símbol global més gran de l’èxit cinematogràfic. Criticar-los o minimitzar la seva transcendència és un esport, guanyar-los en alguna de les 24 categories l’equivalent a l’or olímpic. I aquest diumenge, en la seva 92a edició, tornen a ser la cita imprescindible en un món audiovisual en constant evolució, canviat i canviant, tot i que potser no tant com agradaria o hauria de ser.

Com a punt de partida, i en un any en què hi ha consens sobre l’enorme qualitat del cine que s’hi presenta, l’Acadèmia ha marcat un rècord al col·locar quatre títols amb 10 candidatures o més (11 en el cas de ‘Joker’, la màxima nominada). I el que ha tingut la carrera promocional més curta dels nou que opten a la millor pel·lícula, el tècnicament gloriós i emocionalment digne drama bèl·lic que Sam Mendes i el director de fotografia Roger Deakins han creat amb ‘1917,’ segons molts pronòstics té marcat el seu camí a la glòria. No és tan definitiu com el dels quatre intèrprets el triomf dels quals es dona per garantit (Joaquin Phoenix, Renée Zellweger, Brad Pitt i Laura Dern), però ho és.

Que el tranquil Antonio Banderas donés la campanada entraria en la categoria de gairebé un miracle però no s’han de descartar sorpreses més plausibles en la categoria principal. Seria relativa la que Hollywood per fi reconegués un dels cineastes que més l’adora i aquest any li ha retut amb el seu personal estil l’homenatge més gran, Quentin Tarantino. S’elevaria a majúscula, sense tatxa i probablement també sense crítica (tot i que el caire nacionalista també es nota a l’Acadèmia), si es coronés la fenomenal ‘Parásitos’ del magnífic Bong Joon-ho.

Potser, com amb ‘Roma’ l’any passat, consolin l’obra ara per ara magna del sud-coreà amb el premi de la pel·lícula internacional (on competeix amb ‘Dolor y gloria’) o la direcció, o potser amb el guió, el muntatge o la direcció de producció. O potser fan història reconeixent finalment una pel·lícula no rodada en anglès com la millor.

Mirall i microscopi de la indústria

El que estigui escrit en els sobres dels guanyadors, en qualsevol cas, es tornarà a llegir com les fulles del te, a la recerca de donar un sentit al que està passant en la indústria i en el seu principal organisme. Perquè l’esforç que ha fet l’Acadèmia de Hollywood per rejovenir-se i augmentar la seva diversitat després dels escàndols dels últims quatre anys ja ha tingut alguns efectes. Dels 6.261 membres amb dret a vot ha passat als 8.469, molts dels quals internacionals. L’edat mitjana ha baixat dels 62 anys als 50. I si fa quatre anys el 92% dels membres eren blancs i el 75% homes, ara els negres representen el 16% i les dones el 32%.

Notícies relacionades

Malgrat això ni Greta Gerwig amb l’aspirant a millor pel·lícula ‘Mujercitas’ ni cap altra directora ha aconseguit aquest any colar-se i només Cynthia Erivo, protagonista de ‘Harriet’, representa la diversitat racial entre els 20 intèrprets candidats. La paritat només s’ha aconseguit en la categoria documental. I encara queda feina evident per fer en qüestions de gènere quan el mèrit que ven l’Acadèmia és que per primera vegada una dona dirigirà l’orquestra a la gala, que per segon any consecutiu serà sense presentador.

Netflix, sí però no

En aquests Oscars també tornarà a quedar representat el moment de transició, fluid i amb resistències, de la indústria. A Netflix, el gran disruptor, els acadèmics li van donar un rècord de 24 nominacions, més que a cap estudi tradicional. Però a l’hora de votar, com ja va passar l’any passat amb ‘Roma’,  semblen enviar-li un missatge. No s’espera res per a ‘El irlandés’, de Martin Scorsese. L’Oscar a Dern és l’únic que sembla garantit per a ‘Historia de un matrimonio’. I la plataforma s’haurà d’acontentar amb entrar a la lliga gran de l’animació si l’espanyola ’Klaus’ o la francesa ‘Dónde está mi cuerpo’ s’emporten l’estatueta, o confirmar la seva transcendència en el món documental, en què ja se’n va sortir amb ‘Icarus’ i podria repetir amb ‘American factory’  (que estigui produïda pels Obama no pot no ajudar).

Temes:

Oscars