El pop de la generació Z assalta els Grammy

Adaptar-se o morir: vell proverbi que l’Acadèmia de la Gravació sembla haver tingut en compte en els últims anys. Amb les nominacions als Grammy d’aquest any, en particular, busca donar una imatge de joventut i modernitat, assegurar que no està interessada a continuar premiant només la vella guàrdia o validar un artista només quan ja ha superat els 40, passat potser el seu moment d’auge. 

Els Grammy, que es decidiran aquest dilluns de matinada, ja fa cert temps que recolzen artistes molt joves, com Lorde, nominada a àlbum de l’any per ‘Melodrama’ el 2018. Però aquest any s’han sentit realment rejovenir, fins al punt de rebre crítiques per oblidar-se dels grans. La revista ‘Variety’ s’arribava a preguntar «¿discriminen els Grammy per raó d’edat avançada?», i es queixava de la ignorància total a Madonna, Bruce Springsteen i Sheryl Crow. Si abans no semblaven interessats a nominar artistes per sota dels 40, ara semblen afavorir els que tenen menys de 30. Al cap i a la fi, ells dominen el món musical.

Arriba una generació lliure i viral

Els principals nominats del 2020 són inusualment joves. La benjamina és Billie Eilish (18 anys), nominada, entre altres coses, a àlbum de l’any (‘When we all fall asleep, where do we go?’) i les altres dues categories més importants, gravació i cançó (en les dues per ‘bad guy’). L’estrella goth-pop té totes les de guanyar en l’apartat de millor artista nou, en què s’enfronta a Rosalía (26 anys), Maggie Rogers (25 anys), Lil Nas X (20 anys) o artistes més o menys joves, però d’ànima vella, com Black Pumas i Yola.

El cantant-raper Lil Nas X també competeix en gravació de l’any, en el seu cas pel ‘hit’ country-trap ‘Old town road’, no en la seva versió original, sinó en la remescla amb Billy Ray Cyrus (58 anys), que es podria endur així el Grammy que no va aconseguir en els dies d’‘Achy breaky heart’. ¿Qui parlava de discriminació per edat avançada? 

Forta presència femenina

L’anterior president de l’acadèmia, Neil Portnow, va fer trista història a principis del 2018 quan va culpar les mateixes artistes d’emportar-se tan pocs Grammy; el 2018, Alessia Cara va ser l’única solista a recollir un premi a tota la gala televisiva. Les dones «necessiten fer un pas endavant», es va atrevir a dir. Després de l’estrepitosa resposta a aquestes declaracions, l’organisme es va concentrar a reclutar nous membres (200 el 2018 i 590 el 2019), sobretot més dones, minories racials i votants més joves. L’executiva Deborah Dugan, antiga capitana de l’ONG de Bono, es va convertir l’agost del 2019 en la primera dona directora executiva dels Grammy en tota la seva història.

Dugan ha durat poc més de cinc mesos a la seva posició: la junta dels Grammy l’ha expulsat després d’una acusació per mala conducta, cosa que alguns ‘insiders’ han qualificat com a «cop d’Estat» per part de l’ala veterana de l’acadèmia.

Si els vells homes blancs proven de frenar el curs dels temps, l’arribada d’una societat més igualitària i inclusiva, ho passaran malament. Les artistes femenines fa temps que donen aquests passos endavant, i en els últims anys, avalades pel ressorgir del feminisme, tenen menys problemes que mai per fer-se sentir. Ariana Grande i Lana Del Rey continuen abraçant l’èxit mentre graven els seus discos més personals, amb menys serveis i inferències de comitè: ‘thank u, next’ i ‘Norman Fucking Rockwell!’ respectivament; els dos nominats a àlbum de l’any. La cantant-rapera-flautista Lizzo (vuit nominacions, incloent àlbum de l’any per ‘Cuz I love you’) és popular tant per la seva eficàcia pop com pel seu contagiós missatge d’autoestima i superació.

La influència TikTok

Ara com ara, els camins de l’èxit són inescrutables. L’esmentada Lizzo feia uns anys que lluitava per aconseguir-ho i se li escapava entre els dits. Però els usuaris de TikTok (aquesta plataforma especialitzada en vídeos curts amb coreografies) va convertir el seu ‘Truth hurts’, de l’any 2017, en ‘hit’ sorpresa en ple 2019. A la indústria de l’entreteniment, ningú n’ha sabut mai res, però ara menys que mai.

‘Old town road’, de Lil Nas X, va convertir TikTok en la màquina de ‘hits’ que és ara. En un gran article d’Aimee Cliff per a ‘The Guardian’, la ‘hitmaker’ Kamille (col·laboradora de Little Mix, Clean Bandit o Mabel) parlava de la seva obsessió per una plataforma que està canviant la manera de fer singles: «Penso en [afegir] parts de producció estranyes, perquè això és el que tendeix a funcionar a TikTok». Si abans es portaven les tornades gegantines, ara guanyen les que tenen detalls especials. S’imposen les cançons amb parts fàcilment ‘loopeables’ i que deixin espai per a la interacció del públic. L’amateurisme, lluny de veure’s com un defecte, es considera una virtut, un signe d’aquesta autenticitat tan volguda per la generació Z. TikTok és gairebé punk.

El que els Grammy encara no veuen

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

Aquests premis, tot i que avancen, continuen endarrerits quant al reconeixement del rap pur, que amb prou feines se sol colar en la categoria d’àlbum de l’any. El ‘7’ de Lil Nas X no compta perquè ni és àlbum (és un ‘epé’ de 18 minuts) ni és majoritàriament rap. Posats a consagrar un raper ‘queer’, podrien haver nominat Tyler, The Creator per ‘IGOR’, obra (mestra) relegada a la categoria de millor àlbum rap. 

Tampoc semblen reconèixer que el llatí s’ha filtrat realment en el mercat i la creativitat als Estats Units. El ‘X 100pre’ de Bad Bunny podria haver estat en àlbum de l’any, però aspira a millor àlbum llatí rock, alternatiu o urbà, categoria que es basa en qüestions etnicoidiomàtiques per ajuntar artistes massa diferents. L’aïllacionisme s’estén al K-pop, tot i que grups com BTS i Blackpink mouen més nord-americans que moltes estrelles nacionals. Queda feina per fer. I el pop no espera ningú.