Albert Pintó: «La falta de comunicació genera monstres terribles»

Després d’una extensa trajectòria en el terreny del curtmetratge, Albert Pintó (Terrassa, 1985) va debutar en el llarg amb Matar a Dios el 2017, una comèdia de terror macabre en què compartia les tasques de direcció amb Caye Casas. Ara s’enfronta en solitari al seu primer gran repte allunyat de l’àmbit independent gràcies a ‘Malasaña 32’, produïda per Bambú, Warner i Atresmedia Cine, una cinta que intenta recuperar l’esplendor que va viure el gènere de terror fa una dècada a través de la història d’una família que a mitjans dels 70 es trasllada a Madrid des del poble a la recerca d’una vida millor i topa amb l’atac despietat d’un esperit venjatiu que habita a la casa on han invertit tots els seus estalvis.

Fins al moment se l’havia associat a Caye Casas, ¿volia iniciar una trajectòria paral·lela?

Sempre he treballat en solitari des que tinc 14 anys. He fet 60 curts, cinc de més professionals, el que passa és que amb Caye vam fer projectes més visibles i directament t’etiqueten com a tàndem. Som amics, hem treballat junts i segurament ho continuarem fent, però jo també vull explorar coses com a director de manera independent.

‘Malasaña 32’ sembla un projecte molt dissenyat des del guió, ¿hi ha pogut introduir la seva personalitat com a cineasta?

Als EUA ho tenen molt clar, hi ha un sistema piramidal en què els directors s’encarreguen de guions aliens. No s’atreveix ningú a dir que David Fincher no sigui un autor, encara que no hagi escrit cap de les seves pel·lícules. Jo empatitzo amb això, m’agrada que m’arribi un guió escrit per professionals i poder interpretar-lo a través de les imatges.

¿I què va ser el que més el va atraure?

El guió tenia una base que m’agradava, perquè té moltes capes. La pots disfrutar pels ensurts, però també hi ha una reflexió sobre el gènere, el transgènere, la maternitat, els secrets, la incomunicació, la ciutat i la dona en un àmbit patriarcal. També el tractament del monstre era molt diferent i arriscat.

Hi ha un aspecte a la pel·lícula, que no podem revelar, que podria generar controvèrsia si es fa una interpretació homòfoba.

És un tema espinós i em sembla trist que així sigui perquè significa que no hem evolucionat, hi ha molts estigmes a l’hora de tractar certs temes. Si se simplifica el discurs, estem perduts com a societat. Jo volia parlar de com als 70, com ara, hi ha gent que sent la seva identitat reprimida per culpa de l’ambient social i la incapacitat d’abraçar la diferència. Per mi, la falta de comunicació genera monstres terribles.

La pel·lícula s’ambienta als anys 70, abans de la mort de Franco, un moment en què la societat encara estava plena de pors. 

Se centra en aquell moment en què molta gent es va traslladar a la ciutat amb l’esperança que les coses canviarien, per tenir oportunitats, i es troben que tot resulta hostil i agressiu. L’urbs és molt alienadora, ens separa, ens desconnecta, no ens ajudem, no ens mirem, cada un va a la seva i en aquest sentit és molt actual, perquè no hem canviat, anem a pitjor.

Malgrat el títol, la pel·lícula podria haver transcorregut perfectament a Barcelona.

En el fons això de Malasaña és un ‘macguffin’, com una ciutat es menja i consumeix els personatges. A Barcelona jo l’hauria ubicat al barri de Gràcia. Però és bonic jugar amb la història de Malasaña, que ara és un lloc molt ‘cool’ i ‘hipster’, però abans era molt més gris. I després hi ha el mateix joc de paraules: ‘mala-saña’.

¿El molesta que la comparin amb ‘Verónica’, de Paco Plaza?

Em fa molta ràbia. M’encanta Paco Plaza, en el fons és un honor que em comparin amb ell, és un geni, però són pel·lícules completament diferents en els temes que es tracten, en el plantejament estilístic i en la forma com aborden l’horror.

Notícies relacionades

No em miris, no em miris...

Oriol Broggi presenta un muntatge de ‘La tempestat’ "a l’antiga"

¿Ha deixat d’estar de moda el terror en el cine espanyol?

Hi va haver un ‘boom’ i va funcionar perfectament a nivell comercial, no sé per què es va deixar de recolzar. Entenc que hi hagi tendències i que ara sigui la comèdia o el ‘thriller’, però el que és intel·ligent és fer el contrari del que està de moda. Seria bonic que es fes més terror, altres gèneres, seria sinònim d’una indústria més sana. Jo fa molts anys que soc a les clavegueres i hi ha molt talent per allà baix, només falta que se’ls doni una oportunitat.